Actualitat

Il·legalització de la CUP? Un pla de contingència per la “improbable” via Lamela

Aquesta setmana la fiscalia ha desestimat la denúncia d’un particular per il·legalitzar la CUP. Benet Salellas considera que és un escenari “difícil, però possible” i reconeix que tenen treballat un pla de contingència per si acaba succeint.

Resistència davant del local de la CUP a Barcelona el passat 20 de setembre quan la Policia Nacional hi va intentar entrar sense ordre
Resistència davant del local de la CUP a Barcelona el passat 20 de setembre quan la Policia Nacional hi va intentar entrar sense ordre

ANDER ZURIMENDI, Barcelona   I   4 DE NOVEMBRE DE 2017

@anderzurimendi

Un ciutadà particular va registrar davant la Fiscalia General de l’Estat una petició per il·legalitzar la CUP, tot i que poques hores més tard la mateixa fiscalia va rebutjar la seva admissió a tràmit. La posada en coneixement públic d’aquesta petició d’il·legalització va activar ahir divendres des de primera hora del matí moltes alarmes al món sobiranista, just l’endemà que l’Audiència Nacional enviés a presó el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueres, i set consellers més del govern.

La CUP ha reaccionat amb cautela a l’anunci i no ha valorat públicament la hipotètica suspensió d’activitats. Tot i així, aquest no és un escenari del tot descartable per a la formació anticapitalista. El diputat Benet Salellas, advocat i membre de l’equip jurídic del partit, confirma que la CUP té preparat un “pla de contingència” davant una possible il·legalització. “Està pensat, evidentment”, reconeix.

«Soroll d’il·legalització»

I és que no és la primera vegada que se sent el “soroll d’il·legalització”, com l’ha descrit a les xarxes Ignasi Bea, regidor de la formació a Sant Cugat. Només fa tres setmanes que el jove dirigent Pablo Casado, figura emergent del PP, va afirmar que convindria il·legalitzar no només la CUP, sinó tots els partits amb programes electorals independentistes.

Però el globus sonda d’ahir al matí va adquirir una dimensió superior a qualsevol anterior vegada. Tant és així que el propi Benet Salellas assegura que la il·legalització és un escenari, ara per ara, “difícil, però possible”. Segons Salellas, el sistema judicial podria activar un article del Codi Penal amb el que es poden suspendre les activitats tant d’un partit, com d’una empresa o una entitat civil. De fet, aquí també podrien entrar ANC i Òmnium. “Si la jutgessa Lamela prossegueix amb el cas, podria perfectament declarar la suspensió d’aquestes entitats”, explica Salellas. Aquesta seria la via curta i efectiva per a il·legalitzar temporalment una organització.

La segona via, més cèlebre i ja experimentada, és la Llei de Partits. Aprovada l’any 2002 al Congrés espanyol, aquesta llei permet la il·legalització total d’una formació, però requereix d’un període més llarg per tramitar-la. “Haurien d’anar al Tribunal Suprem i sense dubte no tindrien temps d’il·legalitzar res abans de les eleccions del 21-D”, analitza Salellas. A més, “hi ha d’haver una relació amb activitats violentes, així que penso que no hi ha possibilitat de traslladar aquesta llei, feta expressament per prohibir Batasuna, fins a Catalunya”. Ara bé, matisa que tampoc es podia creure que il·legalitzessin el partit de l’esquerra abertzale.

Arran a l’ull de l’huracà

Així doncs, la ‘via Lamela’, és ara mateix la hipòtesi més plausible en cas d’encetar el complex camí de les il·legalitzacions. Una amenaça que també sobrevola Arran, el col·lectiu juvenil de l’esquerra independentista. Segons la seva portaveu, Mar Ampurdanés, “il·legalitzar Arran ja no és qüestió de fer hipòtesis, sinó que els embats judicials contra l’independentisme són una realitat”. De fet, Arran ja va estar a l’ull de l’huracà aquest estiu a causa de la seva campanya contra la turistització, especialment de les ciutats de Palma i Barcelona. “La pressió va ser desmesurada, però mostra que vam tocar un pilar fonamental del sistema i que vam posar en risc els privilegis dels lobbies econòmics”. Però passi el que passi, Ampurdanés assegura que les militants d’Arran seguiran amb la seva activitat “malgrat ser conscients dels cops repressius que podem rebre”.

I és que Arran va ser acusada de dur a terme activitats “violentes” a la major part dels grans diaris de l’Estat espanyol, després de les bengales al port nàutic de Palma i les rodes punxades de l’autobús turístic a la Sagrada Família.

«Mesos d’escalfar l’ambient»

El periodista Guillem Martínez, cronista del diari Contexto, creu de fet que “ja fa mesos” que s’està intentant escalfar l’ambient. “Alguns mitjans i alguns polítics diuen que el Govern està segrestat pel radicalisme de la CUP, i això són globus sonda de cara a preparar una il·legalització”, explica Martínez. “Ja van titllar-los de ‘faistes’, en referència a la FAI”, segueix el periodista, “i qui té més números per ser prohibit és la CUP”. Ara bé, afegeix que “potser no la posen en la clandestinitat en solitari”. I conclou: “El retrocés democràtic és absolut: abans era Euskadi i ara tot l’Estat”.

Un cert matís arriba des de Madrid, en boca de la periodista Ana Maria Pascual, de la revista madrilenya Interviu: “No crec que existeixi en aquests moments un consens polític sobre aquest tema, però ja hi ha partits, com el PP, que han demanat la il·legalització”. Ara bé, sí que creu que ara mateix “s’està forjant” clarament l’escenari per poder il·legalitzar partits catalans independentistes. I afegeix: “Crear un ambient mediàtic favorable a la mesura pot contribuir al fet que alguns partits estatals forcin l’acció de l’Advocacia de l’Estat”. Encara més: “Si s’admet que els independentistes van usar la violència, com apunta en el seu acte la jutgessa Lamela, ni tan sols caldria modificar la llei de Partits”.

Sigui possible o no aquesta hipòtesi, les reaccions ahir van ser immediates. El líder de Podem Catalunya, Albano Dante, va alertar per Twitter que “si il·legalitzen la CUP, ens il·legalitzen a totes”, per afegir amb contundència: “Mai acceptarem que no us deixen defensar les vostres idees”. Militants de la CUP com Pau Llonch han assegurat que no els fa “cap por” aquesta hipòtesi, ja que aleshores la CUP hi seria “amb un altre barret i amb gent d’arreu”. Així mateix, la regidora de la CUP a Terrassa, Maria Sirvent, qüestiona directament la utilitat d’aquesta mesura fins i tot per l’Estat: “Per molt que poguessin il·legalitzar la CUP, ERC o qualsevol entitat, ells no hi sortirien guanyant. És evident que seguiríem fent la nostra tasca mentre la seva imatge cauria per terra. Tindria els efectes contraris que persegueixen”.

I quins efectes persegueixen, doncs? Si l’objectiu és desestabilitzar el Parlament a la recerca d’una majoria parlamentària, sembla evident que els més de 330.000 votants a la CUP-CC de les eleccions parlamentàries de 2017 trobarien altres formes de dipositar el seu vot. I és que, en cas que les bases de la CUP es trobessin en situació d’il·legalitat i decidissin presentar-se als comicis del proper 21 de desembre (alerta, que una decisió que encara no s’ha debatut i votat), la CUP podria seguir diverses estratègies. Des d’anar en una llista unitària del sobiranisme fins a ser creatius en les marques electorals, com feia l’esquerra abertzale en els anys de la clandestinitat. De 2003 a gairebé 2011.

El precedent de Batasuna

Iñaki Xabier Ullibarri, Buru, actual electe de les Juntes Generals d’Àlaba per EH Bildu i tota la vida lligat a l’esquerra abertzale, va viure la il·legalització de Batasuna de primera mà. Buru recorda com va anar a defensar la seu del partit a Gasteiz aquell setembre de 2003: “Ja sabíem el que ens venia a sobre. I evidentment vam fer un pla intern per reorganitzar-nos i vam pensar com funcionaríem en la clandestinitat. I teníem la perspectiva que, d’alguna manera podríem, seguir treballant. Però va ser molt dur, molt més del que ens esperàvem. No érem conscients de fins a on arribarien”.

En tot cas, Ullibarri creu que l’Estat “no gastarà ara el cartutx de la il·legalització” a Catalunya. Creu que necessitaran més temps per preparar l’opinió pública espanyola. “I encara més donat el caràcter tant pacífic del procés”, afegeix, “que els impedeix anar fàcilment al discurs de la violència”.

Què va succeir ahir, doncs? La major part de les consultades consideren que es va tractar d’un globus sonda. Una amenaça encara llunyana, però no descartable.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Dona, negra i pobra

23 febrer 2018 |

L'Ajuntament de València passarà la prova del racisme institucional?

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

2017-11-04T12:54:30+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X