Opinió

Les identitats (in)visibles

Les identitats de cadascú estan definides per elements diversos i ja és hora de deixar de tractar de classificar-ho i etiquetar-ho tot, malgrat això ens pugui generar certa angoixa

SARA TOURI EL MANSOURI, educadora social I 29 de GENER del 2018

En aquesta nova legislatura que enceta el Parlament de Catalunya hi ha la primera dona amb vel asseguda a un escó: Najat Driouech. En una entrevista a TV3 va explicar que el seu fill, tot i ser català, no se sentia identificat amb els parlamentaris que veia perquè no eren “com tu mare”. Ens trobem davant un repte identitari.

A dia d’avui encara hi ha identitats invisibles degut a la por que moltes persones tenim a la complexitat i a tot allò que desconeixem. Parlo de les persones fills i filles nascudes a Catalunya de famílies que han fet un procés migratori. A les escoles es treballen les emocions, la diversitat i orientació sexual entre molts altres aspectes anomenats transversals però, i la identitat des de la vessant cultural?

El meu pare i la meva mare van fer un procés migratori (del Marroc a Catalunya) fa uns 40 anys i encara ara són anomenats immigrants. Quan ho deixaran de ser? Tant el pare com la mare són ciutadans catalans. Jo vaig néixer l’any 1990 a Vic, per tant, sóc catalana i vigatana, i la meva identitat està formada per aspectes culturals diversos.

Sempre se m’ha demanat que em decanti a un bàndol i respongui si em sento més marroquina o més catalana. Se’m demana això perquè generalment es necessita catalogar i etiquetar a les persones

No ho he tingut fàcil, i menys durant l’adolescència, però ara sé qui sóc i com sóc. Sempre se m’ha demanat que em decanti a un bàndol i respongui si em sento més marroquina o més catalana. Se’m demana això perquè generalment es necessita catalogar i etiquetar a les persones, ja que genera certa tranquil·litat. De fet, és verídic que tot allò que desconeixem o no podem controlar ens angoixa, però crec que ja és hora de trencar amb les etiquetes i llançar-nos a descobrir tot allò que ens envolta i sobretot fer lloc a les identitats d’aquestes persones.

Un procés migratori implica passar per un dol i les persones que en els darrers anys han arribat a Catalunya d’altres països no han tingut un acompanyament adequat per gestionar-lo. Les famílies que no han tingut els recursos adients per gestionar aquest dol, i inconscientment l’han traspassat als seus fills i filles mitjançant prohibicions («no pots sortir de nit, posa’t el vel, no vagis amb segons qui, no vagis a depèn de quins llocs…»). Tot això provoca un xoc identitari. N’hi haurà que seguiran el camí dibuixat pels seus pares i mares, però també hi haurà adolescents que es rebel·laran a tot allò que tingui a veure amb la cultura d’origen de la seva família. Els dos extrems són nocius: tant si volem enterrar els nostres orígens com si només ens hi aferrem, estem amputant una part de la nostra identitat.

N’hi haurà que seguiran el camí dibuixat pels seus pares i mares, però també hi haurà adolescents que es rebel·laran a tot allò que tingui a veure amb la cultura d’origen de la seva família. Els dos extrems són nocius

De fet, hi ha molts autors i autores que han parlat i parlen de les identitats diverses i múltiples. Amin Maalouf, per exemple, al llibre Identitats que maten defineix aquest concepte: «La identitat de cadascú, més enllà dels elements que figuren en el ‘document d’identitat’, està constituïda per diverses pertinences: pertinença a una tradició religiosa, a una nacionalitat, a un grup ètnic o lingüístic, a una família, a una professió, a un clan, a una colla d’amics… Tota persona és resultat de la combinació d’aquests elements o pertinences».

En base a aquest definició jo tinc una identitat diversa que no és reconeguda ja que és invisible a ulls de diverses persones. Fins quan girarem l’esquena a aquestes realitats? És hora de treballar amb els fills i filles de famílies immigrades que estan desorientades i no troben l’encaix. És hora de fer-les visibles.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Carta de Jordi Cuixart: Amb la notícia, el somriure

21 abril 2018 |

Jordi Cuixart, soci de la Jornada i president d'Òmnium Cultural, escriu una carta des de la presó de Soto del Real (Madrid), quan falten dues setmanes per la sortida al carrer del periódic, el 5 de maig.

Antònia Font, cap de cartell del Concert per la Llibertat d’Expressió de Palma

20 abril 2018 |

El proper 17 de juny el recinte del Palma Arena de la capital mallorquina acollirà el Concert per la Llibertat d’Expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística, ACALLAR

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

2018-01-29T09:44:15+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X