Actualitat

Iceta no sap amb qui ballar (però torna a tenir ritme)

L’estratègia de presentar el PSC com un bastidor de ponts ha insuflat ànims interns, tot i que s’acaben de trencar una quarantena de pactes municipals amb PDeCAT, ERC i els Comuns

Capçalera de la manifestació per un finançament just a Valencia. Foto: David Linuesa

ANDER ZURIMENDI, BarcelonaI   4 DE DESEMBRE DE 2017

@anderzurimendi

El PSC viu aquests dies un poc dissimulat optimisme. La confiança és tal que Miquel Iceta ha obert la porta de casa seva al showman conservador Bertín Osborne, dins el programa Mi casa es la tuya. Totes les enquestes apunten que guanyaran alguns escons en les eleccions del pròxim 21 de desembre, quedant en torn a la vintena.

“I no és pas trivial”, apunta Ferran Pedret, bregat diputat, mà dreta d’Iceta i a hores d’ara numero 5 de la llista del PSC per Barcelona. No és pas trivial, diu, “perquè és la primera vegada en 7 anys que el PSC no baixarà en escons, sinó que hi pujarà”. Frenen la progressió a la baixa, que ja en el 2003 perdia 10 diputats respecte al 99, el 2006 se’n deixava 5 més, al 2010 5 menys, al 2012 8 menys i el 2015 en perdia 4 més. Fins als 16 escons actuals. O sigui: ja han tocat fons. I ara només queda millorar.

Ferran Pedret: “és la primera vegada en 7 anys que el PSC no baixarà en escons, sinó que hi pujarà”

L’optimisme també prové del bon encaix intern que ha tingut el frame de campanya: Iceta és una persona capaç de bastir ponts entre el 155 i la DUI. Tots els esforços a Nicaragua se centren en apuntalar un relat segons el qual Iceta és amable, dialoga i fa de pont entre diferents. I la prova del cotó seria, justament, que ha aconseguit barrejar un democristià com Ramon Espadaler amb un ex-podemita com el fiscal emèrit Carlos Villarejo.

Han trobat una zona de confort i respiren alleujats. Potser la nit electoral no seran el partit més votat del bloc del 155 (ja que ho serà Ciutadans, amb quasi seguretat). Però l’endemà, el 22D, sí que seran un interlocutor amb qui es podrà pactar. A una banda: PP i C’s, com a últim remei per tal que l’independentisme no sumi majoria. A l’altra: amb els Comuns, si el festeig amb Domènech s’aguditza aquestes dies. Fins i tot amb el PDeCAT, si hi hagués un replegament del full de ruta independentista.

 

Ningú no vol ballar amb el PSC?

Tanmateix, aquest pla té algunes llacunes. Com ara el fet que, només en el darrer mes i mig, el PSC ha sortit de fins a 37 alcaldies catalanes. En la majoria dels casos, expulsats a causa del suport del PSOE a l’aplicació de l’article 155. Com fer de pont quan el PDeCAT, els Comuns, ERC i fins i tot un corrent intern coincideix en que no volen estar amb tu?

Ep, tranquil·litat, diu en Ferran Pedret. “És veritat que s’han trencat pactes, però també puc dir: allà on ERC ha trencat, podem trobar pobles on seguim governant amb ells; allà on ha passat amb PDeCAT, ídem”, argumenta Pedret, “i així amb tots els partits”. Es refereix per exemple, a que ERC els ha fet fora de Balaguer i Manlleu, per exemple. Però encara governen junts a Sant Just Desvern, Begur i la Roca del Vallès, entre d’altres. I amb PDeCAT? Han trencat a Girona, Olot, Molins de Rei… Però segueixen a Premià de Mar, Vilafranca del Penedès, Calonge, Vilanova i la Geltrú i Sant Joan Despí.

Tant cert és, doncs, que han trencat 37 pactes, com que mantenen més d’una vintena d’acords amb partits independentistes.

Tant cert és, doncs, que han trencat 37 pactes, com que mantenen més d’una vintena d’acords amb partits independentistes. Fet que porta Pedret a assegurar que el PSC té “capacitat d’interlocució per damunt dels dos blocs”. I és que, efectivament, també governa amb Ciutadans a Lleida i Tarragona (en el cas tarragoní, amb suport del PP inclòs). Aquesta paradoxa prové, segons Pedret, que “el municipalisme ha estat molt divers i ric en el mapa polític català”. I crida a preservar aquestes “geometries variables”, en termes zapaterians, “malgrat que hi ha hagut una forta tensió perquè els partits independentistes trenquessin amb nosaltres”.

“Em va saber greu, l’entesa personal era bona”

Anem fins a la comarca del Vallès Occidental. Des de l’alcaldia de Vacarisses, el republicà Toni Massana explica que li va saber greu haver d’expulsar els regidors del PSC del seu equip de Govern. “Ja era la segona legislatura junts i l’entesa a nivell personal era bona”, explica Massana, “però quan el PSC passa a ser un partit al servei de Madrid i el seu catalanisme queda del tot desfigurat, llavors som incompatibles”. Tot i que la decisió era greu, van fer-ho fàcil. “Realment vam tenir l’acord mutu de trencar, per què ells també es trobaven incòmodes”, explica l’alcalde republicà i vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya.

El responsable de Política Municipal d’ERC, Kike Palau, entén que la situació provocada pel referèndum i l’aplicació 155 pugui afectar els pactes municipals, “com ha afectat al conjunt de la societat”. Ara bé, nega que des del partit s’hagi enviat cap ordre de trencament. “No hem enviat cap instrucció ni directriu, perquè creiem que a cada municipi tenen la seva sobirania i entenen millor que ningú el seu escenari”, argumenta. Arenys de Munt i Montmeló són dos municipis més on han trencat peres, mentre que a Canet, Cambrils i Torredembarra l’acord es manté.

Una “separació amistosa”

Però el degoteig de trencaments ha estat incessant. A la ciutat de Sant Cugat també hi ha hagut una “separació amistosa”, en paraules del tinent d’alcalde, Damià Calvet. Membre del PDeCAT, Calvet explica que “abans d’integrar el PSC a l’equip de Govern, vam pactar que es condemnaria la violència policial, els empresonaments i l’aplicació de l’article 155”. I l’únic regidor del PSC a Sant Cugat, Pere Soler, va assistir a totes les protestes de rebuig a aquestes actuacions. “Però va arribar un moment que entre la posició general del PSC i en mig d’un escenari electoral, que vam optar per fer aquesta separació amistosa”.

Tot i que les rèpliques al terratrèmol s’han produït al llarg del país, el gran moviment de la falla tectònica ha estat a Barcelona, on els Comuns van consultar les seves bases en votació telemàtica. 54% per fer fora el PSC, 46% per mantenir l’acord. El tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ho va justificar així: “Si el PSC hagués consultat les seves bases sobre la política del 155, la nostra consulta hauria estat innecessària”. Un resultat ajustat que, en tot cas, va fer mal als socialistes i contra els que s’han manifestat les grans capçaleres de la premsa escrita.

Els catalanistes encara pleguen

Sembla que al carrer Nicaragua els ha fet molt més mal, de fet, la possibilitat de perdre l’alcaldia de Terrassa (215.000 habitants i tercera ciutat de Catalunya), que ha passat sense pena ni glòria als mitjans de comunicació. Aquí la crisi, però, ha estat interna. I devastadora. L’alcalde socialista Jordi Ballart dimitia, en contra de la posició del PSC en relació al Procés. L’endemà seguien les seves passes 5 regidors més (d’un total de 9).

Tanmateix, Ballart amplia els motius per plegar: “La transformació del PSC no és només des del 155, sinó que ja ve d’abans. En els darrers anys la societat ha viscut una crisi econòmica amb conseqüències socials molt greus i el PSC no ha estat capaç de donar respostes des de l’esquerra que contribuïssin a una redistribució justa de la riquesa. Ho vam començar a percebre amb la modificació de l’article 135 de la Constitució Espanyola a l’època final de Zapatero, acceptant el discurs de la dreta europea i seguint els dictats dels mercats financers”. Sens dubte, la marxa de Ballart és dura. I els seus atacs contra el PSC, demolidors: “Com a alcalde, he viscut en primera persona el poc suport a les polítiques d’esquerres pioneres que estàvem fent, com les multes als bancs i la municipalització de l’aigua, on he vist una connivència clara amb determinats interessos econòmics”. I conclou: “El PSC ha renunciat a representar la pluralitat del país, pendents només dels resultats electorals i de les enquestes, de conservar petites parcel·les de poder”.

Fracassa la rebel·lió interna

Ballart va encapçalar un intent de rebel·lió interna, juntament amb els alcaldes de Santa Coloma de Gramanet, Granollers i Castellar del Vallès. Però d’aquest bloc, només l’alcalde de Castellar ha trencat el carnet del PSC. Ballart ho explica així: “Jo sóc dels que pensen que ja no hi ha marge de treballar per canviar el partit des de dins. Ells, en canvi, tenen l’esperança i potser també la força per fer-ho internament”.

Cal afegir l’abandonament del partit d’històrics com Joan Majó i d’alguns regidors de Badalona, Vilanova i la Geltrú i Vilassar de Mar.

Cal afegir l’abandonament del partit d’històrics com Joan Majó i d’alguns regidors de Badalona, Vilanova i la Geltrú i Vilassar de Mar. Però en conjunt, és com els 16 escons. Al carrer Nicaragua consideren que ja han tocat fons. Que tothom ‘catalanista’ que podria marxar, ja ho ha fet. I donen per amortitzada la rebel·lió de Terrassa, tota vegada que han pogut retenir l’alcaldia i ja torna a manar el PSC de sempre. Aquest dijous, per exemple, el PSC va votar a favor que l’Ajuntament de Terrassa sortís de l’Associació de Municipis per la Independència. Allò divertit és que havia estat el mateix PSC de Terrassa el que havia votat a favor, l’any 2015, d’entrar-hi.

Amb les enquestes lleugerament a l’alça i la sagnia interna taponada, el PSC de Miquel Iceta somriu. Encara no sap amb qui vol ballar. Però ha tornat a prendre el ritme.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

​ «Mai has vist eixes pel·lícules del segle XIX amb les fàbriques, els patrons i els obrers? Doncs encara segueix passant el 2018»

15 febrer 2018 |

Entrevista a Amparo Núñez, Antonia del Valle i Magdalena León, treballadores afectades per l’ERO que ha aplicat l’empresa DulceHola i que ha acomiadat la meitat de la plantilla

Contra la precarietat, passar a l’ofensiva

15 febrer 2018 |

No + precarietat és un nou espai de lluita contra l’atur, la precarietat, l’exclusió social i les desigualtats que inclou kellys, riders i persones aturades o precàries

2017-12-14T13:50:32+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X