Internacional

La flor de l’heroïna: del camp de Mèxic als barris dels EUA

CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE

FOTO: Majo Siscar

MAJO SISCAR, Malinaltepec (Mèxic) I 15 de DESEMBRE del 2017

@majosiscar

Mèxic és el principal productor de rosella per a heroïna a Amèrica. El consum d’opiacis va causar 35.000 morts als EUA el 2016 i ara el govern de Trump ha declarat una emergència nacional. 2.300 quilòmetres més al sud, els llauradors indígenes que cullen la matèria prima també es juguen la vida per la supervivència.

Al llogaret del Martín no hi ha escola, ni Internet, ni cobertura. Hi ha cases de fusta, gallines primes, camps de panís empinats i cims que travessen la boira. La regió de La Muntanya de Guerrero, poblada per indígenes na’savi, me’phaa i ñomda, és una de les més marginades de Mèxic. Amb 12 anys el Martín ha de caminar cada dia dues hores per acudir a classe. Malinaltepec és un dels deu municipis més pobres del país amb indicadors de desenvolupament equiparables a l’Àfrica subsahariana. El 96% dels habitants són pobres i 8 de cada 10 no tenen ni per a menjar. La geografia abrupta els condemna a una agricultura de subsistència. L’únic cultiu rendible és la rosella, prohibit per les seues propietats enervants. Mèxic és el tercer productor d’heroïna al món, darrere d’Afganistan i Myanmar, i el 93% dels opiacis il·lícits decomissats l’any passat als Estats Units era d’origen mexicà. La majoria provenen de les ser­ralades de Guerrero.

Cultiu clandestí

Després de classe, el Martín encara camina una hora més per una senda estreta fins a arribar al seu camp. Aprofiten els llocs més aïllats per evitar la vigilància estatal, que de tant en tant, destrueix els cultius. Per si això passa, la majoria de famílies combinen la rosella amb conreus tradicionals de panís, carabassó i fesols que els asseguren la supervivència alimentària. “Tots a l’escola treballem la terra. Conrear blat de moro és més fàcil però com que no ens arriben els diners també sembrem roselles. És una flor molt delicada, no l’has de trepitjar, quan està creixent cal destriar la brossa dels brots, jo m’he confós més d’una vegada, però el meu germà m’ha ensenyat a diferenciar-ho”, explica mentre ens mostra com ratllen el bulb per treure’n la llet que un cop seca es converteix en la preuada goma enganxifosa.

Mentre un quilo de panís es ven a 40 cèntims d’euro, un quilo de goma d’opi supera els mil euros, segons la qualitat i la temporada

Mentre un quilo de panís es ven a 40 cèntims d’euro, un quilo de goma d’opi supera els mil euros, segons la qualitat i la temporada. Però entre el clima plujós, els bancals escarpats i el setge militar, un llaurador de La Muntanya amb prou forces obté un parell de quilos l’any. «Cada vegada val menys la pena, l’Exèrcit ve sovint i destrueixen les parcel·les i no hi ha cap altra feina, així que la majoria de gent prefereix emigrar», es queixa l’Alejandra, la mare de Martín, amb un castellà esquitxat per la llengua mepha’a. Dels nou fills que té, només el Martín segueix al poble. La resta, més grans, han emigrat a la ciutat o als Estats Units (EUA). La Muntanya és cada vegada més dura. Només entre gener i agost d’enguany l’exèrcit els va destruir 38.000 hectàrees sembrades de rosella. De fet el Martín i l’Alejandra ni tan sols es diuen així però prefereixen amagar el seu nom perquè la repressió és per als llauradors, no per als narcotraficants.

Víctimes dobles

«El camperol és una víctima doble, d’una banda, dels narcotraficants que li imposen la venda del producte arriscant-se a morir i, d’altra banda, de la violència de l’estat que li destrueix les parcel·les i no li ofereix oportunitats de legalitat», reconeix Antonio Mazzitelli, representant de l’Oficina de les Nacions Unides a Mèxic contra la droga i el delicte.

«Tanta violència que hi ha i on ve la policia? Aquí! Nosaltres no tenim armes, no tenim ni per arreglar la casa si tremola… Quin delicte cometem?», es pregunta l’Alejandra mentre escalfa un perol de fesols a la llar de foc. Com ella i el seu fill, hi ha unes 50.000 famílies a Guerrero que viuen d’aquest conreu. Són el graó més feble d’una cadena de narcotràfic que arriba fins als Estats Units.

L’opiaci que mata a ambdues bandes de la frontera

Els EUA van introduir el cultiu de rosella a Mèxic per assegurar-se opi i morfina durant la II Guerra Mundial. Amb les polítiques abolicionistes, el tràfic es va tornar un sucós negoci a ambdós països.

L’Avaluació de la DEA (Agència contra les drogues dels EUA) sobre les amenaces del narcotràfic el 2017 assegura que el 2016 van morir 35.000 persones als EUA a causa del consum d’opiacis, entre ells el famós cantant Prince. Aquestes morts s’han quadruplicat en els darrers cinc
anys als EUA i el president Donald Trump ha anunciat que el problema ja es tracta d’una emergència nacional. Però aquest consum també mata a Mèxic.

Guerrero, d’on surt el 60% de l’heroïna mexicana, és actualment l’estat més mortífer de Mèxic on assassinen set de cada deu mil persones. La demanda creixent de goma d’opi ha avivat les bregues entre els càrtels que es disputen la mercaderia i el control de la zona. L’enervant viatja al nord per tres sortides principals: Chilapa, Acapulco i Iguala. A Iguala és on van desaparèixer 43 estudiants i en van assassinar sis més ara fa tres anys. I Acapulco, l’antiga capital turística que atreia artistes internacionals, s’ha convertit en la segona ciutat amb més homicidis al món sense una guerra declarada.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

​ «Mai has vist eixes pel·lícules del segle XIX amb les fàbriques, els patrons i els obrers? Doncs encara segueix passant el 2018»

15 febrer 2018 |

Entrevista a Amparo Núñez, Antonia del Valle i Magdalena León, treballadores afectades per l’ERO que ha aplicat l’empresa DulceHola i que ha acomiadat la meitat de la plantilla

Contra la precarietat, passar a l’ofensiva

15 febrer 2018 |

No + precarietat és un nou espai de lluita contra l’atur, la precarietat, l’exclusió social i les desigualtats que inclou kellys, riders i persones aturades o precàries

Per un 8 de Març curull d’ideologia

14 febrer 2018 |

L'autora s'adreça a Inés Arrimadas i reivindica que «la lluita per la vida en igualtat està amarada d’ideologia, o si es prefereix, de lluita per una utopia a la que ens anem acostant vaga rere vaga, lluita rere lluita, de 8 de març en 8 de març»

2017-12-28T09:24:12+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X