Opinió

Fer república

CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE

Isabel Muntané. Foto: Anna Palou

MARINA GARCÉS, filòsofa

@MarinaGarces

Fer república no és canviar el sistema de govern de l’estat o fer un estat nou canviant la bandera i substituint el rei per un president. Fer república és transformar el sentit de la política. República és construcció d’espais polítics no despòtics. Poden tenir estat o no tenir- ne, ser grans o ser petits, ser locals o transnacionals.

La política és el domini dels espais i dels temps de la decisió. Ara, per imposició del 155, semblen haver tornat allà on l’Estat vol que estiguin: en mans del poder central de Madrid, d’una banda, i canalitzats cap a la normalització democràtica de l’altra. És a dir: la decisió col·lectiva està emmanillada en el marc electoral imposat. Els nosaltres de l’1 i 3 d’octubre poden ser reprimits i empresonats, però no normalitzats a través d’unes eleccions imposades. Les urnes de l’1 i 3 d’octubre no cabien a la seva democràcia autoritària i el nostre desig de república no cap a les seves urnes imposades.

El que està passant a Catalunya incomoda certes tradicions d’esquerres desterritorialitzades, ja sigui des de l’internacionalisme clàssic o des de la continuïtat amb els moviments globals, entre d’altres. El nacionalisme que travessa part del moviment independentista i les relacions de classe que s’hi creuen no fan fàcil tenir una posició clara i confortable.

Des de l’anhel republicà que lluita per a construir espais polítics no despòtics, el problema català no és només un problema català. Té a veure amb la manera amb què els actuals estats europeus ofeguen actualment les aspiracions de democràcia radical i de vida digna de molta gent que ja no entén determinades formes de servitud i d’obediència a unes fronteres, a una moneda i unes institucions que són autoritàries, austericides i corruptes.

Vist així, l’anòmala història de Catalunya no és un llast del passat sinó una ocasió favorable a l’hora de qüestionar l’Europa dels estats i les seves polítiques. No haver tingut estat propi ens fa més fàcil entendre que tot estat és impropi en la mesura que es construeix sobre l’expropiació del que ens és comú (llengües, cultures, institucions populars, territoris, recursos, etc.). Una república catalana no pot ser un estat més de l’Europa actual, tal com és. Ja ho hem vist. Ni ho volen ni ho volem. Fer república catalana és transformar els mapes de l’Europa actual i de les seves condicions d’existència: servil de portes endins, mortal de fronteres enfora.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

​ «Mai has vist eixes pel·lícules del segle XIX amb les fàbriques, els patrons i els obrers? Doncs encara segueix passant el 2018»

15 febrer 2018 |

Entrevista a Amparo Núñez, Antonia del Valle i Magdalena León, treballadores afectades per l’ERO que ha aplicat l’empresa DulceHola i que ha acomiadat la meitat de la plantilla

Contra la precarietat, passar a l’ofensiva

15 febrer 2018 |

No + precarietat és un nou espai de lluita contra l’atur, la precarietat, l’exclusió social i les desigualtats que inclou kellys, riders i persones aturades o precàries

2017-12-20T09:13:31+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X