Actualitat

Els estats europeus incompleixen els compromisos d’acollida de refugiats

Aquest dimarts 26 de setembre la Unió Europea hauria d’haver reallotjat 180.000 persones que han marxat dels seus països buscant refugi. Però aquell compromís que van assumir els estats europeus fa dos anys ha quedat en paper mullat perquè en conjunt Europa només ha concedit asil a un 27,9% de la xifra a què es va comprometre. I a l’Estat espanyol el balanç encara és més negatiu: només ha ofert a l’11,4% del que va acceptar.

ANNA PALOU

@annapalou

L’abril de 2015 va produir-se un dels majors enfonsaments al mar de persones que volien arribar a Europa pel Mediterrani central, la ruta entre Líbia i Itàlia. Hi van morir més de 800 persones i aquest fet va comportar que a Catalunya es comencés a activar la societat. Les mobilitzacions ciutadanes, que a poc a poc es repetirien per altres territoris, i l’arribada cada cop de més gent a través, no només del Mediterrani central, sinó per les Illes Gregues i la ruta dels Balcans, va fer que la comunitat europea s’hagués de posicionar.

Primers acords europeus

El maig de 2015 es va establir, per una banda, un primer acord de quotes de reassentament de 20.000 persones, és a dir, traslladar sota protecció internacional persones que es trobaven fora d’Europa, principalment del Líban, Turquia i Jordània; i, per l’altra, un segon acord de reubicació de 40.000 persones per moure a països europeus persones bloquejades a Grècia i Itàlia. Aquests primers acords no van ser fàcils, i és que els Estats europeus no van voler assumir responsabilitats i alguns, com Hongria o la República Txeca, van renunciar a rebre persones refugiades. Finalment el setembre de 2016, després de la fotografia del nen kurd de 3 anys mort ofegat a les costes de Turquia que va provocar una gran mobilització ciutadana, els estats van acordar augmentar fins a les 160.000 les places de reubicació.

Mentrestant, les persones continuaven arribant i els estats tancaven fronteres i construïen murs: Hongria se separava de Sèrbia amb 175 km i Macedònia ho feia de Grècia, i es gestava el que després seria el camp de refugiats espontani d’Idomeni. Gran Bretanya també decidia reforçar la seva frontera França amb un mur a Calais. Les fronteres es van fer més hermètiques amb la firma i l’entrada en vigor el 20 de març de 2016 de l’acord Unió Europea-Turquia, un acord que concedeix 6.000 milions d’euros al país turc a canvi de controlar les seves fronteres i acceptar retorns, el sistema 1 per 1: per una persona retornada a Turquia, una del país turc serà reassentada a un d’europeu. La gent, però, continuava arribant: per les illes gregues, pels Balcans, per Itàlia, també per Ceuta i Melilla i l’estret. I la ciutadania responia amb solidaritat: els camps s’omplien de voluntaris i voluntàries per assistir i acompanyar a les persones que emprenien aquest llarg camí.

Aleshores l’Estat grec decideix desallotjar els camps espontanis i traslladar tothom a camps militaritzats. És la primavera-estiu de 2016. I al novembre, el govern francès desmantella el de Calais. L’acord UE-Turquia fa que el flux d’arribades per mar es desplaci novament a la ruta central: més llarga i perillosa. Un milió de persones arriben al llarg de l’any. La ciutadania europea, però, continua a peu de carrer. El 15 de febrer de 2017 es celebra a Barcelona la manifestació més gran a favor de l’acollida de persones refugiades i migrants sota el paraigües de ‘Casa nostra Casa vostra’: mig milió de persones omplen els carrers. Una setmana més tard hi ha convocatòries a la resta de l’Estat, com València o Madrid.

La feina al mar és més intensa i salvament marítim, fet majoritàriament per ONG com Metges sense Fronteres o Proactiva Open Arms, rep pressions per part de la comunitat europea: se’ls titlla de ser còmplices amb els grups de tràfic de persones i Itàlia introdueix un codi de conducta pel rescat que limita i dificulta el treball. Moltes organitzacions el critiquen i algunes el rebutgen.

Compromisos incomplerts

Amb tot, avui dimarts, el 26 de setembre de 2017, arriba la fi del termini pel compliment de les quotes acceptades pels Estats: 180.000 en tota Europa. Existeix un ball de xifres sobre les responsabilitats estatals ja que no hi ha acords oficials: segons la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), l’Estat espanyol s’ha compromès a 17.337 persones, segons Stop Mare Mortum 19.449. El que queda clar és que ni Europa ni els estats han complert el que havien signat. Dos anys més tard dels acords, Espanya ha acollit un 11,4% i Europa un 27,9%.

Aquest incompliment n’evidencia un de més gran: la vulneració de l’article 18 (d’obligat compliment) de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que estableix el dret a l’asil, així com altres tractats europeus i internacionals. Amb tot, també s’ha obert un debat públic sobre la cultura d’acollida, el sistema i la situació de les persones que en queden excloses. I tot això passa en un moment de la història on hi ha 65 milions de persones refugiades i més de 290 que han hagut de marxar de casa seva per persecució, guerra o pobresa.

Anna Palou
Anna PalouPeriodista de la Jornada.
Barcelona, 1989. Forma part de la redacció de la Jornada. Especialitzada en migracions i diversitat cultural. Ha treballat i/o col·laborat a diversos mitjans de comunicació com Ràdio Rubí, Catalunya Ràdio, Betevé, Públic o El 9nou. També a la Fundació Autònoma Solidària i Lafede.cat – Organitzacions per la Justícia Global.

Últims articles

Immens groc sota l’escèptic gris de Brussel·les

7 desembre 2017 |

45.000 persones es desplacen a Brussel·les per exigir que Europa es desperti i respongui davant el procés català que té el president i quatre consellers exiliats. És l'esforç més gran que s'ha fet fins ara per internacionalitzar les reivindicacions sobiranistes. 

Debatem de cara el 21D

7 desembre 2017 |

Jornada organitza un debat sobre els comicis entre moviments i lluites socials i les candidatures d’esquerres pel 15 de desembre

La Xina, el ‘Heartland’ i nosaltres

6 desembre 2017 |

La iniciativa xinesa del Cinturó i Ruta de la Seda pot canviar radicalment la correlació de forces geopolítiques a escala global

2017-10-26T13:48:21+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X