ELECCIONS 21D

«Està en joc refundar el catalanisme»

Entrevista a Eva Granados, número 2 pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Segon lliurament de la sèrie d’entrevistes a candidats de les formacions polítiques que es presenten a les eleccions del 21 de desembre

Eva Granado (PSC). Foto: Martí Alabesa

ÀNGEL FERRERO, Barcelona I 14 DE DESEMBRE DE 2017

@angelferrero

Catalunya viu un «moment excepcional» que necessita «reconciliació», afirma Eva Granados (Barcelona, 1975), qui aposta per un govern presidit per Miquel Iceta fins i tot si no és la força més votada.

Fins no fa gaire es considerava al PSC una força en declivi i fins i tot es parlava de «pasokització», però en les últimes enquestes veiem que no passa això, sinó que obteniu 24 o 25 escons. Com expliqueu aquesta capacitat de resistència?

Crec que va haver un intent per part de l’independentisme de debilitar-nos. Portem molts anys en que l’estratègia de l’independentisme passava per debilitar el PSC, un partit amb molt poder local i que té la capacitat de govern des de les esquerres sense entrar en el debat identitari. És, per tant, un dels ponts més sòlids que els independentistes volen volar per trencar amb Espanya. Per això hem estat objectiu seu. Però som molt resilients: portem anys rebent atacs per part seva. Està clar que les enquestes ens situen en aquests moments en tenir la presidència de la generalitat.

El conjunt de la ciutadania està farta d’aquest procés i veuen en Miquel Iceta i en el PSC una proposta de reconciliació.

Portem cinc anys de procés, que han estat molt divisius, especialment en aquests darrers mesos. El conjunt de la ciutadania està farta d’aquest procés i veuen en Miquel Iceta i en el PSC una proposta de reconciliació.

Hi ha qui senyala entre els motius d’aquesta pujada la vostra coalició amb Units per Avançar, composta per antics membres d’Unió Democràtica de Catalunya. Us genera contradiccions ideològiques?

Hem fet un diagnòstic que compartim amb els companys de llistes d’Units per Avançar. Catalunya viu una situació excepcional. S’ha volgut arraconar al catalanisme i associar-lo a l’independentisme. Nosaltres som un partit profundament catalanista i d’esquerres, ells representen un catalanisme més moderat i de centre. En aquest moment excepcional, decidim anar junts en aquesta contesa electoral per superar aquesta situació. En una situació política normal, Units per Avançar i nosaltres seríem contrincants en unes eleccions perquè tenim models de societat molt diferents. En un moment en el que està en joc refundar el catalanisme i fer gran aquest espai central en el que es pot parlar d’autogovern i de defensa de l’autogovern sense parlar de trencar Espanya, aquesta és una aliança conjuntural.

S’ha mencionat, com a exemple, la qüestió del matrimoni homosexual.

Exacte. No es tracta d’una coalició electoral, sinó d’un acord polític, pel qual s’incorporen persones al grup parlamentari. El PSC es presenta amb el programa del PSC. Si es voten al Parlament qüestions com aquesta, molt probablement tindrem votacions diferenciades. Però es viurà de manera natural perquè tenen un model de societat diferent al nostre. Què és el que compartim? Doncs aquest moment excepcional en el que cal passar full. Evidentment, Units per Avançar té un altre model de societat, però un model de país similar al nostre. Malgrat tot, ara diuen que són respectuosos amb la llei del matrimoni homosexual que va aprovar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. A Miquel Iceta li agrada dir que ara treballen per fer un gai president de la Generalitat.

Eva Granado (PSC). Foto: Martí Alabesa

Les enquestes parlen d’un Parlament molt fragmentat i hi ha moltes especulacions sobre coalicions de govern. Pablo Iglesias s’ha manifestat a favor d’un tripartit amb ERC i el PSC. Contempleu aquesta possibilitat?

Crec que Pablo Iglesias i Catalunya En Comú Podem, si fan aquesta proposta, no estan fent bé el diagnòstic de la situació a Catalunya. A nosaltres ens encantaria que el govern que sortís pugués dedicar el 90% del seu temps a parlar de l’eix socioeconòmic, de com es redistribueix la riquesa a Catalunya. Malauradament, la situació que tenim en aquests moments ens obliga a intentar superar aquesta fractura que hi ha Catalunya. Fem responsables a ERC d’aquesta fractura. No ens plantegem, per tant, un govern amb ERC.

Gabriel Rufián ha dit que ERC no pactarà «amb carcellers ni espoliadors» en referència al PSC.

El senyor Rufián es desqualifica per les manifestacions que va fent de manera reiterada. Parlem de la mateixa persona que va fer aquell tuit sobre les 155 monedes de plata adreçades a Puigdemont. Gabriel Rufián no és bon company de viatge de ningú. No compartim absolutament res amb ell. Entre d’altres coses perquè si ERC ha abandonat alguna de les lletres de les seves sigles és l’«E» d’esquerra. Nosaltres volem passar full del desastre al que ens han portat. No valoraré les seves declaracions.

Ciutadans us reclama també el suport per fer Arrimadas presidenta. Donaríeu aquest pas?

El primer que cal és que la ciutadania parli. Cal que el 21 de desembre hi hagi una participació molt gran i puguem contar els vots i els escons que tenim les diferents formacions polítiques. Creiem que Miquel Iceta és la persona que pot tenir més suports en un Parlament per poder ser investit president. Hauria de preguntar a Inés Arrimadas si vol donar suport a Iceta com a president: és la persona que té més suports. La legislatura que vindrà després del 21 de desembre serà també excepcional. No veiem tant un govern de coalició com un president que pugui tenir el suport del Parlament i que puguem anar debatent cada 15 dies cap les lleis que calen per al país. Som els únics que hem estat capaços de parlar amb totes les forces de l’oposició. Això ho ha fet Miquel Iceta, en cap cas Inés Arrimadas, que ha estat el cap de l’oposició.

També amb el suport del PP? Des de l’esquerra independentista se sospita que intentareu repetir més o menys el que es va fer al País Basc amb Patxi López.

Creiem que aquesta esquerra independentista és molt conscient de la situació a la que ha portat el nostre país. Farien bé en reflexionar si volen aprofundir aquesta fractura o volen pensar de quina manera podem reconciliar Catalunya i tornar a mirar-nos als ulls tots els grups polítics, i amb nosaltres tota la ciutadania. Com a candidat a la presidència de la Generalitat, Miquel Iceta podria tenir suports amplis per la investidura i suports puntuals per aprovar lleis. Pensem que la situació que ens ha portat fins aquí, a perdre l’autonomia, a la declaració unilateral d’independència, al trencament de les normes de convivència, a derogar l’Estatut d’Autonomia amb 72 diputats, és perquè han volgut fer un front independentista impermeable que ha tirat pel dret amb el seu full de ruta. Han fracassat i s’ha demostrat. Han generat frustració i fins i tot por en moltes de les persones d’aquest país. Unes 300.000 persones s’han emportat els seus estalvis fora de Catalunya. Volem superar aquesta política de fronts. Veiem que el PP i C’s estan en aquesta lògica immobilista que no soluciona el problema, sinó que l’esclafa al crit de «¡A por ellos!». Els altres segueixen amb la seva lògica unilateral i desobedient. Hem de superar aquesta situació. En aquest tercer espai hi ha l’autogovern, el catalanisme i les polítiques de progrés que nosaltres representem.

Compartiríeu, doncs, aquest espai amb Catalunya En Comú Podem?

Podríem compartir-lo si fossin nítids en la seva oferta electoral. El trencament de l’acord de govern a l’Ajuntament de Barcelona és molt simptomàtic, com a un pacte municipal, que en el text afirma que es porta a terme en lògica municipal, ells cauen en el marc mental del sobiranisme i ens fan fora per una lògica identitària. Estan contribuint a legitimar el bloc independentista, com en el fet que anéssin a les votacions de l’1-O. Estan demanant un referèndum d’autodeterminació que també seria divisiu per a la ciutadania. Hi ha un tercer espai que podríem ocupar les dues formacions, però ells s’estan escorant cap al sobiranisme.

Vaig entrevistar Elisenda Alamany. Us va incloure en el que anomena «bloc monàrquic» i us va descriure com a partit «sucursalista». Què li respondríeu?

Lamento profundament que Elisenda Alamany hagi decidit guanyar vots desqualificant un partit que ha estat treballant per l’autogovern i el seu aprofundiment i que és d’esquerres, que ha governat i encara governa a molts municipis. Lamento que vulguin guanyar vots d’aquesta manera. Són ells qui hauran de clarificar en aquest conflicte que tenim a Catalunya a quin bàndol estan: si estan per la reconciliació o per anar tirant pedres a tot arreu. Aquesta no és manera de superar la fractura que tenim. Estic anant a debats en els quals Elisenda Alamany es dedica més temps a atacar el PSC que a fer propostes dels comuns. I això, fent balanç de la legislatura que hem passat… Miri, jo he estat treballant molt còmodament amb en Lluís Rabell i Joan Coscubiela. Hem fet moltes propostes d’esquerres que després Junts pel Sí i el PP, de vegades amb C’s, han tombat. I hem estat treballant en contra d’aquesta unilateralitat. Lamento profundament que els comuns i Podem, podent tenir una cooperació en aquest espai, decideixin tirar-nos pedres. No es tirin pedres a l’arbre que dona fruits. Els recomanaria que busquin vots per una altra banda i no desqualificant els partits d’esquerres de Catalunya.

Heu parlat de la cooperació amb CSQEP. Des d’altres àmbits el que se us critica és tot el contrari: haver compartit iniciatives amb C’s i el PP…

A mi m’hauran de dir quina iniciativa ha compartit el PSC aquestes legislatures amb C’s i el PP. El primer que faig és negar aquesta afirmació. Hem estat treballant amb 16 diputats. Per guanyar una votació necessitàvem els vots de la CUP i el PP. Imagini’s. Si no, no guanyàvem cap votació en el Parlament. S’ha de parlar amb una mica de propietat. Qui fan aquestes afirmacions que revisin aquestes votacions al Parlament i veurem qui ha votat què, amb qui i en quin moment.

Però segur que heu vist aquesta fotografia d’Iceta, Arrimadas i Albiol davant el Tribunal Constitucional.

Hem anat al Tribunal Constitucional sempre que la majoria independentista no ha respectat els nostres drets, i continuarem anant-hi si es conculquen els nostres drets. En aquest cas ens hem trobat sols en aquest viatge. La pregunta no és qui va al TC, sinó qui creu que s’han de respectar les regles, i que les lleis es poden reformar, però no desobeir. Quan els lletrats majors i el secretari general del Parlament diuen que no portin endavant determinades mesures perquè poden tenir conseqüències i la majoria parlamentària tira enrere aquest informe jurídic i tira pel dret, el PSC se’n va al TC. Però és per defensar els drets de l’oposició. El que han fet aquesta legislatura és, de manera sistemàtica, imposar una minoria a una majoria. Si per reformar l’Estatut se necessiten 90 vots, per derogar-lo no es pot amb 72.

Eva Granado (PSC). Foto: Martí Alabesa

Us sentiu marginats pels mitjans de comunicació?

El procés independentista ha tingut una part molt important de perversió del llenguatge. Saltar-se una llei no és democràcia. És una altra cosa. Aquí es parla d’unilateralitat, desobediència… i semblen conceptes simpàtics. Però això no passa a cap democràcia occidental. O parlar del 155 com un cop d’estat quan és un article que està previst en moltes constitucions europees. Passa que no l’han aplicat perquè no ha passat res de semblant al que va passar a Catalunya el 6 i 7 de setembre quan van decidir derogar l’Estatut d’Autonomia al Parlament. S’ha volgut generar aquests fronts. I parlar de «front monàrquic»… Abans érem el «front constitucional». Ara sembla que, com que volen reformar la constitució, han de canviar-li de nom. Siguem conscients del problema que tenim a Catalunya, deixem de qualificar els contrincants i veiem quin denominador comú tenim. Si des dels comuns, el bloc independentista i també el bloc de C’s i el PP l’únic que fem en campanya és augmentar la divisió, no estarem fent un bon servei al país. Si la divisió ha anat fins al carrer, a les famílies, els companys de treball, és perquè hi hagut un president que ha dit als seus militants que assenyalessin els alcaldes i els diguessin que es posin al costat de la democràcia. A la gent que pensem diferent, al Parlament, ens han dit que no som demòcrates… Justament la democràcia és el pluralisme ideològic, la possibilitat de pensar diferent i poder conviure. La perversió del llenguatge i la confrontació entre blocs creiem que no és la manera de solucionar el problema que tenim a Catalunya.

Ara que heu esmentat el 155. El PP ha suggerit que davant l’escenari d’una coalició entre ERC i Junts per Catalunya el tornaria aplicar. Hi donaríeu suport?

Jo crec que no hauria de ser així. Els partits polítics es presenten amb els seus programes electorals… En parlem poc dels programes electorals perquè els independentistes no acaben d’aclarir què faran, què vol dir «fer la República», volen abandonar la unilateralitat i la desobediència? Tot això no ho estan aclarint a la campanya electoral. És del tot legítim ser independentista. Si guanyen i governen, governaran, però no poden tornar a desobeir les lleis. No s’ha d’aplicar el 155 per la ideologia d’un partit. El 155 és una reacció davant la vulneració de la llei. Entenem que amb les eleccions del 21 de desembre es restitueix la llei i s’aixeca el 155. Si tenim un govern que torna a vulnerar les lleis s’haurà de valorar si es torna a aplicar el 155. Però no és una qüestió de majories polítiques ni a què aspira aquesta majoria, sinó de quina política es porta a terme.

Quin encaix plantegeu per a Catalunya dintre d’Espanya?

En el programa electoral, i Miquel Iceta ho explica a sovint, creiem que en aquests moments, i tenint en compte la situació de conflicte dins de Catalunya i de Catalunya amb Espanya, es necessita un pacte d’estat que vagi més enllà d’uns acords puntuals o un acord de govern. L’objectiu final és una reforma constitucional, però aquesta requereix un temps i unes majories qualificades. Abans d’arribar-hi hi ha qüestions que es poden resoldre abans. Sempre fent servir les propostes que van fer els presidents Mas i Puigdemont al Govern d’Espanya. Nosaltres fem nostres aquelles propostes excepte el referèndum d’autodeterminació. Creiem que és un espai de diàleg bilateral entre governs. Si Iceta és president, agafarà aquest dossier i marxarà a parlar amb Rajoy de contenciosos pendents i que en una relació de lleialtat institucional haurien estat resoltos fa temps. Ja ens agradaria que fos Pedro Sánchez, però de moment encara és Mariano Rajoy amb qui ha de parlar.

És molt important –i el govern de Catalunya no ha volgut anar ni a la taula de negociació– el canvi del model de finançament autonòmic: s’hauria d’haver reformat des de gener del 2014, però Mariano Rajoy no va donar el pas. Sembla que ara sí està sobre la taula

A la sentència de l’Estatut hi ha algunes crides a reformes de lleis orgàniques que podrien resoldre alguns dels conflictes que tenim i també es podrien promoure aquestes modificacions. És molt important –i el govern de Catalunya no ha volgut anar ni a la taula de negociació– el canvi del model de finançament autonòmic: s’hauria d’haver reformat des de gener del 2014, però Mariano Rajoy no va donar el pas. Sembla que ara sí està sobre la taula, però el govern ha decidit no portar a ningú a aquesta negociació. Això seria molt important. També parlem d’un pla d’inversions i blindatge de la llengua i la cultura. Són temes que haurien d’estar en un pacte d’estat. L’objectiu seria la reforma de la Constitució i de l’Estatut, que necessàriament ha de ser refrendada. Han de ser dos referèndums perquè aquesta anomalia que tenim fruit de la sentència de l’Estatut acabi amb una votació per part de tots els catalans i tots els espanyols.

Xavier Domènech ha parlat de cinc claus per governar que s’assemblen bastant al que proposeu.

Nosaltres vam treure el programa fa molt de temps, suposo que Xavier Domènech ha tingut ocasió de llegir-lo. Si el que volen és una reforma constitucional i una millora del sistema de finançament, jo estic molt contenta.

No sé qui va treure el programa abans, però Domènech va dir que Iceta els havia copiat la proposta d’una Hisenda pròpia i solidària.

No es llegiria els Acords de Granada, que són del 2014 si no estic equivocada, i la Declaració de Barcelona, que vam subscriure el PSOE i el PSC. Que no és «sucursalisme», sinó lleialtat i treball federal entre partits de Catalunya i Espanya on teniem dibuixada aquesta hisenda. La va treure Iceta en precampanya, ha estat motiu de debat i nosaltres ens alegrem. No coneixíem aquesta proposta. Aquesta coalició s’ha configurat no fa gaire i suposo que el programa l’han anat fent a última hora. Nosaltres portem anys treballant aquesta idea de l’Espanya federal i tenim clar quin seria el model de finançament.

Torno a les vostres declaracions anteriors. No hi hauria, doncs, una proposta de referèndum pactat.

Nosaltres volem portar a referèndum una proposta de reforma de la Constitució i de l’Estatut. No volem un referèndum divisiu. Entenem que la societat catalana ja està prou dividida. Aquest referèndum d’autodeterminació l’únic que faria és dir en quin percentatge es talla mitja Catalunya. No solucionaria absolutament res. Nosaltres volem, i creiem que és responsabilitat dels responsables polítics, oferir a la ciutadania un acord que pugui tenir el suport del 80% i no una pregunta que divideix el país en dues meitats. Nosaltres no faríem un referèndum d’autodeterminació, sinó de reforma de la Constitució i de l’Estatut.

Però aquest 80% que mencioneu estava a favor d’un referèndum.

Jo crec que si li preguntéssim si volen decidir el seu futur, no seria el 80%, sinó el 100%. Però una altra cosa és entrar en detalls i en quins termes volen ser consultats sobre el seu futur. Aquí m’atreveixo a dir que en aquest 80% hi ha persones que voldrien que els responsables polítics els oferissin una solució, i no divisió.

Heu esmentat Pedro Sánchez. Però seria més fàcil una reforma d’aquesta mena amb Sánchez a La Moncloa? Fa uns anys va arribar a un acord amb C’s, que no és precisament una força favorable a una reforma constitucional en aquests termes.

Si Pedro Sánchez hagués estat a La Moncloa –i podria haver estat a La Moncloa si Pablo Iglesias i la gent de Podemos no hagués votat igual que Rajoy en el debat d’investidura– hauria estat molt més fàcil trobar una solució al problema. No és una solució fàcil: necessita un recorregut i una reforma de la Constitució necessita majories àmplies. No volem donar solucions fàcils a problemes complexos. La situació és prou complicada. Però estem convençuts que l’única solució és una reforma constitucional que pugui ser refrendada per tots els espanyols.

Sánchez va arribar a un acord amb un partit de Ciutadans que no és el partit actual. Aleshores tenien una lògica social-liberal i ara sembla que estan a la dreta del PP.

Sánchez va arribar a un acord amb un partit de Ciutadans que no és el partit actual. Aleshores tenien una lògica social-liberal, després van tenir un congrés i ara sembla que estan a la dreta del PP. Han fet una evolució ideològica i ara seria més complicat fer un acord programàtic com aquell. Recordi que era un moment excepcional per a Espanya. Es negociava en paral·lel amb Podemos i C’s. El dilema que hi havia sobre la taula era si podíem treure a Mariano Rajoy i si podíem fer un govern del canvi. El que Pedro Sánchez estava oferint a dreta i esquerra era justament això. L’objectiu d’aquella investidura no era una aliança amb C’s, era una aliança transversal per fer fora Rajoy. En aquell moment Iglesias va votar el mateix que Rajoy i n’hem de ser molt conscients.

Abans es va presentar com a candidat amb una enorme bandera espanyola. Es va dir que amb això el PSOE renunciava als valors republicans.

No recordo que el PSOE hagi abandonat els seus valors republicans perquè als documents dels congressos continuen sortint-hi, els valors republicans. Quan Sánchez es presenta amb la bandera espanyola, ho fa amb la que té l’escut d’Espanya, que representa aquesta diversitat del nostre estat espanyol, d’Espanya, que també és el nostre país. Identificar-te amb la bandera no és ni bo ni dolent si no té alguna lectura més que algú li vulgui fer. El debat identitari, si és divisiu, és negatiu. La bandera espanyola és un símbol que en teoria ens representa a tots i que no ha de tenir associat cap valor semàntic negatiu. Una altra cosa és que t’emboliquis amb la bandera per no defensar els interessos de classe, que és el que han fet els independentistes. El PSOE no renuncia a la redistribució de la riquesa tot i ser un partit d’àmbit espanyol. No té per què renunciar a la bandera espanyola, com nosaltres tenim la senyera. Això no vol dir que basi el seu programa en valors identitaris.

Un valor semàntic neutral no el té: és la bandera monàrquica.

Perquè s’ha associat la bandera a uns valors del passat que hem tingut. Hem de poder superar-ho. Pot haver un patriotisme constitucional i entendre que la bandera espanyola… la meva bandera és la vermella, la que vol eliminar totes les fronteres, l’internacionalisme. Identificar-nos amb la nostra bandera no ha de tenir cap connotació negativa. A Catalunya ens identifiquem amb la senyera i també amb l’espanyola, i la resta de l’estat amb l’espanyola. Però per a mi no té cap altra connotació que ser la bandera que surt reflectida a la nostra Constitució, que és la norma màxima.

Ara que mencioneu el passat obrer del PSC, hem vist que el cinturó industrial ha passat en part de vermell a taronja. Com valoreu aquest transvasament de vots?

Al cinturó industrial hi ha majoritàriament ajuntaments socialistes. Les municipals són eleccions en les quals es parla del dia a dia de la ciutadania. Malauradament, quan s’ha tornat taronja és quan s’han fet preguntes sobre la identitat, quan se’ls ha dit que havien d’escollir entre Catalunya i Espanya. El taronja és un color associat a la dreta, a un partit que no governa enlloc, que no vol que es revaloritzin les pensions segons l’IPC o que la reforma laboral del PP ja els hi està bé. El cinturó obrer, quan pensa en termes socioeconòmics, és profundament vermell. Es divideix en termes identitaris només quan es planteja aquesta qüestió i aquesta és la situació que tenim actualment a Catalunya.

Iceta va estar fa uns dies a El Intermedio, en una intervenció que ha estat molt criticada. Banalitzen aquesta mena d’intervencions la política en general?

I quin és l’argument de que la banalitza?

No transmet cap missatge polític.

Els mitjans de comunicació i la manera de traslladar el missatge ha anat evolucionant. Abans es feien mítings a les places de braus i els teatres. Ara tenim les xarxes i els mitjans de comunicació. Són molt diferents. Sempre que Iceta està present en un plató, en les xarxes socials o davant de ciutadans està transmetent els valors que representa el PSC. Sigui ballant, fent un mítin o una intervenció davant el faristol al Parlament. Valorar les intervencions dels polítics no pel contingut, sinó pel format, no ens ajuda molt a millorar la política.

Eva Granado (PSC). Foto: Martí Alabesa

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Dona, negra i pobra

23 febrer 2018 |

L'Ajuntament de València passarà la prova del racisme institucional?

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

2017-12-15T08:05:44+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X