Opinió

Escola i política

La professora i històrica portaveu de la USTEC-STEs, Rosa Cañadell, defensa en aquest article que el problema no és si l’escola adoctrina, sinó en quin sentit ho fa

Concentració a Palma per la llibertat dels presos polítics Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. FOTO: Neus Tur
Foto: Oriol Clavera

ROSA CAÑADELL, professora i exportaveu de la USTECI   17 DE NOVEMBRE DE 2017

@RosaCanyadell

«A l’escola no s’ha de parlar de política.» Ho diuen des de Madrid, els del 155, ho repeteixen algunes (molt poques) famílies i fins i tot s’animen a fer denúncies, ho repeteixen alguns directors i directores i una part del professorat comença a estar ben atemorit.

No hi ha una cosa més absurda que dir que la política no ha d’estar a l’escola. Primer de tot, perquè la ideologia forma part de l’ensenyament: els continguts, l’organització escolar, les metodologies, els valors, les normes… Tot això està travessat per alguna ideologia. Educar no és solament ensenyar a llegir i escriure, aprendre matemàtiques o física i química, educar vol dir ensenyar a entendre, a reflexionar, a pensar, a argumentar… O és que no ho sabien?

Però, a més, l’alumnat són persones, de poca edat unes i de més edat unes altres, que viuen, senten, escolten i veuen què passa al seu voltant i què passa al món. L’alumnat té família, pares i mares, germans i amics, que també tenen les seves ideologies i les seves opcions polítiques diverses i, moltes vegades, com passa en el moment actual, totalment enfrontades. Com voleu que tot això no arribi a l’escola? Si els adults s’insulten i s’enfronten, no és estrany que tot això repercuteixi també a les aules.

No, el problema no és si l’escola «adoctrina» o no, el problema és «en quin sentit s’adoctrina».

O no és adoctrinar posar Amancio Ortega com a personatge a imitar en els llibres de text d’Economia? No és, això, ensenyar que la cosa important és fer diners encara que sigui explotant dones i criatures? O no és adoctrinar, enviar treballadors de la banca a donar classe d’Economia Financera i explicar la «necessitat» de fer-se un pla privat de pensions o una assegurança de vida? O no és adoctrinar, ensenyar Emprenedoria, que no és sinó preparar els joves per a un futur laboral en què s’hauran de fer «autònoms», o sigui, treballadors precaris, sense drets laborals, sense atur, ni seguretat social, ni pensió?

O no hi ha «política» darrere de com s’explica la nostra guerra civil, o què va ser la II República, o fins i tot si la dictadura de Franco ens va «salvar» del caos o ens va enfonsar en la misèria econòmica i democràtica, per posar només un exemple?

O no és adoctrinar posar Amancio Ortega com a personatge a imitar en els llibres de text d’Economia?

O no hi ha «política» quan s’educa en llibertat, en democràcia, en igualtat de gènere, en el respecte a totes les opcions sexuals, en la interculturalitat i la valoració de totes les cultures?

La qüestió, doncs, no és la política a l’escola, la qüestió és LA PLURALITAT a l’escola. L’educació pública (que hauria de ser l’única!) assegura aquesta pluralitat, tant d’alumnat com de professorat, i la seva tasca és la d’ensenyar a conviure i respectar aquesta diversitat amb diàleg i amb la capacitat de resoldre els conflictes sense violència. L’educació ha de formar ments obertes i esperit crític, i ha de fomentar els valors que ajudin a la convivència i a la justícia social: la solidaritat, la cooperació, la no discriminació, la justícia, l’equitat… I per a tot això, cal «parlar de política»!

I a Cataluny ensenyem en català perquè aquesta és la millor fórmula perquè tots els nois i noies esdevinguin bilingües i no hi hagi segregació social

I a Catalunya, com que ensenyem en català, perquè aquesta és la millor fórmula perquè tots els nois i noies esdevinguin bilingües i no hi hagi segregació social per causa de la llengua, tot això ho fem EN CATALÀ!

L’escola catalana, i la seva immersió lingüística, va fent molt bé la seva feina i cal un gran respecte per ella i, sobretot, per tots els professionals que hi treballen en condicions cada dia més precàries I difícils. No podem permetre que l’acusin injustament!

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

​ «Mai has vist eixes pel·lícules del segle XIX amb les fàbriques, els patrons i els obrers? Doncs encara segueix passant el 2018»

15 febrer 2018 |

Entrevista a Amparo Núñez, Antonia del Valle i Magdalena León, treballadores afectades per l’ERO que ha aplicat l’empresa DulceHola i que ha acomiadat la meitat de la plantilla

Contra la precarietat, passar a l’ofensiva

15 febrer 2018 |

No + precarietat és un nou espai de lluita contra l’atur, la precarietat, l’exclusió social i les desigualtats que inclou kellys, riders i persones aturades o precàries

2017-11-17T07:22:18+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X