Opinió

És a les nostres mans

Laia Altarriba, directora de la Jornada, recupera Brossa per subratllar que la gent té a les mans “fer impossible l’aplicació del 155 i avançar cap al futur que centenars de milers de persones van començar a guanyar l’1 i el 3 d’octubre”.

Tall de carrer convocat pel CDR de Gràcia en protesta per l'empresonament de vuit consellers del Govern

LAIA ALTARRIBA, directora de la Jornada   I   3 DE NOVEMBRE DE 2017

Ho escrivia Joan Brossa i ho canta Maria Arnal. La gent no s’adona del poder que té. Fins que arriba un 1 d’octubre i ho pot tot. Fins que la gent decideix plantar-se i posar el cos per poder votar. I per molt més que això; perquè està cansada que els poders li diguin que no. I dorm un cap de setmana sencer a un col·legi electoral, i quan ve la policia s’aferra a qui té al costat amb la por que se li fica a la panxa però no fuig, i espera pel recompte, i celebra la victòria del ‘sí’ i empapera els carrers, i fa vaga general.

«La gent no s’adona del poder que té:
amb una vaga general d’una setmana
n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia,
paralitzar l’Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.»

I no entén res des del bell mig del passeig Lluís Companys quan veu en directe com el president deixa en suspensió la independència. Perquè la deixa indefensa davant del règim del 78 que l’ha colpejat, arrossegat, llençat pilotes de goma. Un règim que fa anys que empresona per motius polítics, i que tracta amb guants de seda els qui s’enriqueixen amb la corrupció, i que exprimeix tant com pot les treballadores i treballadors. I que ara li està mostrant la seva cara més descarnada.

I tot i la desorientació participa en assemblees a les places, i omple de cera l’asfalt per la llibertat dels Jordis, i continua empaperant. I té por quan anuncien que volen aplicar el 155 (número desconegut fins fa tant poc i que a hores d’ara vol dir tant).

I té la panxa feta un garbuix quan sembla que ara sí, però després no, alerta que hi torna, a veure. I finalment el Parlament de Catalunya proclama la República el 27 d’octubre. I riu i plora, i canta, i torna a omplir les places i els carrers per festejar, i obre una ampolla de cava, i l’escuma omple les copes que ha portat una veïna.

I al llarg del cap de setmana es va adonant que alguna cosa grinyola, que la calma tensa la desarma i la deixa sense iniciativa. I Rajoy anuncia la posada en marxa del 155. I acudeix a l’assemblea del CDR a la plaça i tothom hi porta els seus dubtes. I voldria tallar carreteres, protegir edificis oficials, però la incertesa ho ha immobilitzat tot.

I el president apareix refugiat a Brussel·les amb alguns consellers. I abans que arribin els judicis, torra castanyes i pren moscatell mentre la canalla corre disfressada de vampir, de bruixa, de monstre. I dijous arriba el cop temut, però fins i tot més dolorós del que hauria imaginat. I aquesta nit passada ja són deu els presos polítics catalans que han dormit a les presons de l’Estat.

I torna sortir a la plaça. I aquesta vegada decideix que no s’hi queda i va a tallar el carrer. Perquè sap que els presos no sortiran en llibertat només amb concentracions i espelmes. Ni tampoc si es queda esperant les instruccions dels despatxos. Ja ha après el poder que té i sap que és a les seves mans fer impossible l’aplicació del 155 i avançar cap al futur que centenars de milers de persones van començar a guanyar l’1 i el 3 d’octubre.

I sap, perquè ho ha cantat moltes vegades, que si només dubta, poca cosa té. Trobarà als companys i sortirà al carrer.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Dona, negra i pobra

23 febrer 2018 |

L'Ajuntament de València passarà la prova del racisme institucional?

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

2017-11-03T09:43:31+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X