Actualitat

«Es podrien evitar el 99% dels feminicidis»

CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE

FOTO: Álvaro Minguito

NEUS TUR, Palma I 15 de DESEMBRE del 2017

@NeusTB_

Entrevista a Graciela Atencio, periodista i directora de Feminicidio.net

Gabriela Atencio (Argentina, 1968) és periodista i activista per la defensa dels drets humans de les dones. Des de l’any 2010 dirigeix Feminicidio.net, portal d’informació i plataforma de cursos en línia sobre violències masclistes del qual n’és la fundadora. També coordina el projecte de documentació i investigació del feminicidi, l’assassinat de dones pel simple fet de ser-ho, que s’ha convertit en font de referència de dades a causa de l’opacitat oficial.

Les dades que aporta Feminicidio.net són molt més completes que les institucionals. Quines mancances tenen els recomptes oficials?

N’hi ha diverses. Per exemple, només comptabilitzen els casos en parella, i únicament quan són matrimonis o relacions estables, i no reconeixen aquells en què hi va haver una relació afectiva d’altre tipus. Per exemple, quan passa entre amants o quan va ser una relació ocasional de pocs dies. L’Estat fa una interpretació molt tradicionalista de la Llei de violència de gènere, que a més a més, no inclou la resta de violències masclistes.

En canvi, vostès comptabilitzen altres feminicidis fora de la parella.

Sí, nosaltres registrem tots els feminicidis: els casos oficials, els que estan en investigació, els de connexió (sogra, amiga, germana), prostitutes assassinades pels seus clients, feminicidis després de violència sexual, assassinats de filles i fillastres, casos de misogínia o fills que assassinen les seves mares (és una de les violències més invisibilitzades, cada any es registren entre un 5% i un 10% de feminicidis d’aquest tipus; entre l’any 2010 i l’any 2015, 50 dones van ser assassinades pels seus fills). Quan comptabilitzes tot això se’t dupliquen les xifres.

Hi ha manera d’evitar els feminicidis?

El 99% dels feminicidis es podrien evitar. El problema continua residint en la prevenció, detecció i atenció. En la detecció és important recordar que a aquelles dones que interposen denúncia i sol·liciten ordres de protecció se’ls realitza el test del biogen, que no és públic i se’n fa difícil el seu control. Aquest test determina el grau de risc, que sempre és valorat a la baixa i es deneguen ordres de protecció de forma sistèmica.

Per tant, el principal escull és el sistema de justícia?

Sí, el problema principal és que tenim jutges patriarcals sense formació —l’ONU ha fet un toc d’atenció a l’Estat espanyol per la manca de formació del cos judicial— i que fan bandera d’una ideologia en la qual es defensa l’agressor. Pensar que no hi ha subjectivitat en la decisió d’un jutge és enganyar-nos. A més a més, quan la justícia o les institucions fallen en l’atenció a les víctimes de violència masclista no hi ha cap tipus de sanció i aquesta violència institucional queda impune. No hi ha reparació del dany, tot i que l’Estat no hagi complert amb l’obligació d’actuar amb la diligència deguda.

I quines eines haurien d’aplicar-se per prevenir els feminicidis?

La primera és que la dona pugui accedir a protecció sense interposar denúncia. La judicialització del cas, sovint, posa les dones en risc i això comporta que el 85% de les agredides no denunciï. Per tant, hem de trobar altres mecanismes que permetin que les dones puguin sortir de la situació de violència sense denunciar, i establir d’aquesta manera un pla de polítiques públiques integral: feina, teràpies sanitàries llargues, etc. Quin hàndicap hi ha en això? Que l’agressor queda impune.

Una part del moviment feminista considera que s’hauria de treballar amb els agressors.

Exacte. Un dels altres problemes és que només ens hem ocupat de les dones però no dels agressors. Cal que ens n’ocupem col·lectivament i des d’un punt de vista també comunitari, ja que els estudis mostren que l’aïllament dificulta que les dones que pateixen agressions masclistes se’n surtin. Però també ens hem d’ocupar del model de masculinitat hegemònica, un model que està intrínsecament lligat a la violència. Fins que no ataquem el model hegemònic de masculinitat i ho fem des de l’educació, no només en clau de gènere sinó també des de l’educació per a la no-violència, la resta seran pedaços.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Carta de Jordi Cuixart: Amb la notícia, el somriure

21 abril 2018 |

Jordi Cuixart, soci de la Jornada i president d'Òmnium Cultural, escriu una carta des de la presó de Soto del Real (Madrid), quan falten dues setmanes per la sortida al carrer del periódic, el 5 de maig.

Antònia Font, cap de cartell del Concert per la Llibertat d’Expressió de Palma

20 abril 2018 |

El proper 17 de juny el recinte del Palma Arena de la capital mallorquina acollirà el Concert per la Llibertat d’Expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística, ACALLAR

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

2017-12-28T09:29:13+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X