Opinió

He entès que sóc culpable

Carta de Josep Valtònyc a la Jornada. Davant les amenaces a la llibertat d’expressió cal seguir parlant i més fort si es pot

JOSEP VALTÒNYC, Sa Pobla I 11 d’ABRIL del 2018

@valtonyc

Clar que tenc por. No sóc cap valent. Ja ho sabia, però ho vaig confirmar la primera nit d’hotel que vaig dormir fora de casa. El Suprem acabava de dictar la condemna i m’havia sortit una oferta d’una xerrada a Lleida. Aquell hotel ja era fred, no vull imaginar una cel·la. I estic cansat, molt cansat. Però també cagat de què ja sigui massa tard quan la gent se n’adoni que aquest és un procés que també els afectarà. De fet, ja els està afectant. Quan me recomanen que deixi d’escriure el que escric perquè me tornaran a venir a cercar, significa que pateixen l’autocensura. Una autocensura que és la de no seure davant l’ordinador i escriure amb total llibertat el que pensam d’aquest règim, per molta ràbia que tenguem, per tot els que ens fan, perquè tenim por a què ens venguin a cercar.

No donam a l’abast. Impossible ser tan rebels. Demà podries ser tu, perquè estam davant un règim al qual li podem ser incòmodes en qualsevol moment. Perquè ara mateix està dèbil, no té credibilitat, té pànic i utilitza tant la violència com la repressió per a defensar-se. Cerca caps de turc, emissaris per a la resta. Per als joves, per als pobres, per als que tenen inquietuds i volen canviar coses. Davant l’organització i la mobilització, repressió. Així contesten. Això sí, només contra l’esquerra.

He comès el delicte de ser comunista i d’esquerres en un estat feixista”

És molt difícil de mastegar que els joves d’Alsasua duguin 500 dies engarjolats acusats de terrorisme per una brega de bar mentre el Constitucional suspèn l’entrada a presó dels nazis del Blanquerna. Que es facin homenatges als combatents franquistes de la División Azul mentre les víctimes del Franquisme no poden ser ni reconegudes, ni identificades, però sí apilades a fosses comunes com la de Porreres. Que, després de l’1-O, a la Policia li han apujat el sou pels cops de porra mentre un govern votat pel poble és a la presó i a l’exili.

M’he passat 6 anys des que em van detenir, afirmant no creure ni reconèixer cap jutge ni llei que tengui legitimitat per a jutjar unes emocions, però a la vegada intentant demostrar que era innocent. Un error. He deixat de banda aquest discurs victimista perquè he entès que sóc culpable, he comès el delicte de ser comunista i d’esquerres en un estat feixista i que he fet moltes coses que no estan bé. Com per exemple, ser solidari amb els presos polítics o rapejar en català. Ja m’ho va dir el fiscal de l’Audiència. I no entenia perquè ho feia, com si fos un agreujant de la condemna. Idò sí, ho era. Nosaltres no injuriam cap Corona, la Corona s’injuria a ella tota sola.

L’únic que salva al poble és el mateix poble. I la pressió social als carrer és l’única resposta útil davant aquestes onades de repressió.”

Gràcies per tota mostra de suport. A vegades som una mica romanticistes de la derrota i pensam que el poble no fa, però jo he sentit la seva calentor, he vist la ràbia i la indignació en els ulls i en els gestos de la gent. He vist com desprès d’escoltar-me m’han absolt com així també absoldrà la Historia a tots aquells que són a presó o passen per un procés judicial i són criminalitzats pels mitjans de comunicació. Per al sistema som terroristes, perquè amb aquesta falsa lluita és com sempre s’ha justificat la repressió davant aquells que no volen entendre. No te demanis que podries fer per jo, demana’t a tu mateix que t’agradaria que fessin per tu si et trobassis al meu lloc. No esperis a què la Justícia actuï per a començar a mobilitzar-te i fer coses. L’únic que salva al poble és el mateix poble. I la pressió social als carrer és l’única resposta útil davant aquestes onades de repressió. Ets tu qui marca la següent passa. Ni respecte, ni por.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Carta de Jordi Cuixart: Amb la notícia, el somriure

21 abril 2018 |

Jordi Cuixart, soci de la Jornada i president d'Òmnium Cultural, escriu una carta des de la presó de Soto del Real (Madrid), quan falten dues setmanes per la sortida al carrer del periódic, el 5 de maig.

Antònia Font, cap de cartell del Concert per la Llibertat d’Expressió de Palma

20 abril 2018 |

El proper 17 de juny el recinte del Palma Arena de la capital mallorquina acollirà el Concert per la Llibertat d’Expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística, ACALLAR

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

2018-04-11T09:05:15+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X