Cultura

El patriarcat de l’horror és expulsat de la pantalla

[CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE] El lema Me too (Jo també), ara símbol de denúncia d’assetjament sexual a la gran pantalla, va sorgir fa 10 anys de l’activista afroamericana Tarana Burke.

Marta Delatte, Barcelona I 2 de gener de 2018

@MartaDelatte

L’any 2006 l’activista afroamericana Tarana Burke impulsa la frase Me too ‘jo també’ i la comença a fer circular través de MySpace com a part d’una campanya de base per promoure l’”empoderament a través de l’empatia” entre dones racialitzades que han experimentat abusos sexuals, particularment en comunitats menys afavorides. L’octubre de 2017 Alyssa Milano (coneguda per interpretar el paper de Phoebe a la mítica serie de finals dels 90’ Charmed ‘Embruixades’) recupera la frase que es viralitza en forma de hashtag. Utilitza la frase per denunciar l’assetjament sexual després de fer-se públiques les denúncies per delictes sexuals contra el productor i executiu cinematogràfic Harvey Weinstein (conegut per produir moltes de les pel·lícules de Quentin Tarantino, de qui és íntim amic). Si bé la campanya “jo també”, avui convertida en poderós hashtag, va ser creada per una dona negra i per les comunitats no privilegiades fa 10 anys, qui se l’ha apoderat són les dones amb més privilegis a qui avui escoltem quan l’invoquen per assenyalar el patriarcat de l’horror que s’amaga darrere de les pantalles.

La campanya “jo també”, avui convertida en poderós hashtag, va ser creada per una dona negra i per les comunitats no privilegiades fa 10 anys.

El novembre de 2017, el New York Times comença a elaborar un llistat que anomena “Després de Weinstein: Homes acusats de delictes sexuals i la seva caiguda del poder”. El llistat de la revista TIME a data 8 de desembre compta amb 80 homes “poderosos” acusats.

És cert que bona part de les converses que s’han generat gràcies al hashtag giren al voltant de qüestions com la normalització de la violència o l’abús de poder, però també es pot esperar que aquestes accions tinguin conseqüències en termes de representació. Netflix ja ha comunicat oficialment que talla vincles amb Kevin Spacey després que aquest fos acusat d’assetjament sexual per part d’Anthony Rapp (conegut per al seu paper a la serie Star Treck Discovery) i fins i tot el ja famós llistat del TIME. Els 8 episodis que manquen per concloure la sèrie House of Cards se centraran en el personatge de Claire Underwood al qual dóna vida l’actriu Robin Wright.

El relat que s’ha imposat des dels mitjans, a poc a poc, va expulsant el patriarcat de l’horror de la pantalla i permet que llueixin veus i representacions del món que són rellevants, centrals i no necessàriament normatives, com és el cas de la sèrie Transparent. Jeffrey Tambor, que interpretava a Maura Pfefferman, ha sortit de la sèrie enmig d’acusacions d’assetjament sexual per part de l’actriu, activista trans i companya de repartiment, Trace Lysette.

Altres sèries populars i rellevants d’aquest 2017 en termes de representació han sigut Harlots, Insecure, GLOW, Girl Boss, Empire, Broad City, Orange is the New Black, The Handmaids Tale, Big Little Lies o Sense8, de la qual ens acomiadarem definitivament amb un darrer episodi final durant l’any 2018.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

8 de març: amb el moviment feminista, vaga general

22 febrer 2018 |

La precarietat laboral, la vulnerabilitat social, el sostre de vidre i la bretxa salarial, entre d’altres, són motivacions més que suficients per a la vaga del 8 de març

2018-01-05T09:43:18+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X