Cultura

El patriarcat de l’horror és expulsat de la pantalla

[CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE] El lema Me too (Jo també), ara símbol de denúncia d’assetjament sexual a la gran pantalla, va sorgir fa 10 anys de l’activista afroamericana Tarana Burke.

Marta Delatte, Barcelona I 2 de gener de 2018

@MartaDelatte

L’any 2006 l’activista afroamericana Tarana Burke impulsa la frase Me too ‘jo també’ i la comença a fer circular través de MySpace com a part d’una campanya de base per promoure l’”empoderament a través de l’empatia” entre dones racialitzades que han experimentat abusos sexuals, particularment en comunitats menys afavorides. L’octubre de 2017 Alyssa Milano (coneguda per interpretar el paper de Phoebe a la mítica serie de finals dels 90’ Charmed ‘Embruixades’) recupera la frase que es viralitza en forma de hashtag. Utilitza la frase per denunciar l’assetjament sexual després de fer-se públiques les denúncies per delictes sexuals contra el productor i executiu cinematogràfic Harvey Weinstein (conegut per produir moltes de les pel·lícules de Quentin Tarantino, de qui és íntim amic). Si bé la campanya “jo també”, avui convertida en poderós hashtag, va ser creada per una dona negra i per les comunitats no privilegiades fa 10 anys, qui se l’ha apoderat són les dones amb més privilegis a qui avui escoltem quan l’invoquen per assenyalar el patriarcat de l’horror que s’amaga darrere de les pantalles.

La campanya “jo també”, avui convertida en poderós hashtag, va ser creada per una dona negra i per les comunitats no privilegiades fa 10 anys.

El novembre de 2017, el New York Times comença a elaborar un llistat que anomena “Després de Weinstein: Homes acusats de delictes sexuals i la seva caiguda del poder”. El llistat de la revista TIME a data 8 de desembre compta amb 80 homes “poderosos” acusats.

És cert que bona part de les converses que s’han generat gràcies al hashtag giren al voltant de qüestions com la normalització de la violència o l’abús de poder, però també es pot esperar que aquestes accions tinguin conseqüències en termes de representació. Netflix ja ha comunicat oficialment que talla vincles amb Kevin Spacey després que aquest fos acusat d’assetjament sexual per part d’Anthony Rapp (conegut per al seu paper a la serie Star Treck Discovery) i fins i tot el ja famós llistat del TIME. Els 8 episodis que manquen per concloure la sèrie House of Cards se centraran en el personatge de Claire Underwood al qual dóna vida l’actriu Robin Wright.

El relat que s’ha imposat des dels mitjans, a poc a poc, va expulsant el patriarcat de l’horror de la pantalla i permet que llueixin veus i representacions del món que són rellevants, centrals i no necessàriament normatives, com és el cas de la sèrie Transparent. Jeffrey Tambor, que interpretava a Maura Pfefferman, ha sortit de la sèrie enmig d’acusacions d’assetjament sexual per part de l’actriu, activista trans i companya de repartiment, Trace Lysette.

Altres sèries populars i rellevants d’aquest 2017 en termes de representació han sigut Harlots, Insecure, GLOW, Girl Boss, Empire, Broad City, Orange is the New Black, The Handmaids Tale, Big Little Lies o Sense8, de la qual ens acomiadarem definitivament amb un darrer episodi final durant l’any 2018.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

NO CALLAREM

12 abril 2018 |

Tuiters, artistes, periodistes i altres professionals han estat censurats i fins i tot condemnats a presó per exercir el dret a la llibertat d'expressió i d'informació a casa nostra. Davant aquesta amenaça, el món cultural s'ha organitzat dins la plataforma No Callarem que aquesta setmana organitza diferents activitats arreu del territori. Alguer Miquel, cantant de Txarango, fa una crida a la llibertat d'expressió i a la lluita col·lectiva

2018-01-05T09:43:18+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X