L’asbestosi, el càncer silenciat dels treballadorsL’asbestosi, el càncer silenciat dels treballadors
El boom immobiliari dels anys 60 va omplir d’asbest els edificis i els carrers. FOTO CEDIDA

Més de 200.000 empleats han estat exposats als efectes letals de l’amiant al llarg dels anys en gairebé 2.000 empreses

L’asbestosi, el càncer silenciat dels treballadors

Més de 200.000 empleats han estat exposats als efectes letals de l’amiant al llarg dels anys en gairebé 2.000 empreses

L’asbestosi, el càncer silenciat dels treballadors

El boom immobiliari dels anys 60 va omplir d’asbest els edificis i els carrers. FOTO CEDIDA

  • JOAN PALOMÉS (Barcelona)

  • | 12 d'oct, 2018 - 23:36

«L’amiant continua matant» és el lema que encapçalava la marxa de les persones que es van congregar la setmana passada a la plaça de Sant Jaume en el marc de la Trobada Internacional de Víctimes de l’Amiant, organitzada per l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya (AVAAC) i el Col·lectiu Ronda, amb 30 anys de lluites judicials contra els efectes de l’amiant sobre els treballadors. La seva demanda apel·la al silenci i la desídia d’unes administracions públiques que no reconeixen les malalties cròniques derivades de l’asbest com un dany col·lateral dels seus anys de treball durant les dècades dels 60, 70 i 80, quan manipulaven amiant sense les garanties mínimes de protecció i seguretat. Així mateix, exigeixen que es reconeguin les malalties dels seus familiars directes derivades de l’amiant que han tingut contacte amb aquesta fibra tòxica, així com de les persones que viuen a la rodalia de les factories que produeixen aquest material.

Un mineral divers
L’amiant o asbest és un mineral natural que, per les seves excepcionals característiques de resistència, durabilitat i baix preu, ha estat utilitzat massivament en la indústria, el transport i la construcció. El seu ús es remunta a temps immemorials. Se’n troben referències a Egipte, on s’utilitzava per embalsamar els faraons. D’altra banda, els esclaus grecs vestien robes de fibres d’amiant, i el geògraf Estrabon ja assenyalava que, en contacte amb l’amiant, aquestes persones patien alguna malaltia pulmonar.

Però l’ús industrial d’aquest mineral va començar a finals del segle XIX. A l’estat espanyol el boom de la construcció iniciat als anys 60 va emplenar d’asbest les edificacions i els carrers: sostres, teulades, plaques per a parets, canonades... Es feia servir com a aïllament tèrmic i elèctric o com a material ignífug, per exemple. Només l’any 1974 es van importar 130.000 tones d’amiant i, segons un informe d’Ecologistes en Acció, es calcula que entre el 1906 i el 2002 s’han importat més de dos milions de tones d’aquest material cancerigen. Més de 200.000 treballadors han estat exposats als efectes letals de l’amiant en gairebé 2.000 empreses dels sectors de la indústria naval, de la construcció, siderúrgic, químic, ferroviari...

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que al món hi ha 125 milions de persones exposades a l’asbest en el seu lloc de treball i que, a conseqüència d’això, cada any moren 107.000 treballadors per càncer de pulmó i asbestosi, una xifra que s’eleva a més de 150.000, atès que les morts ocupacionals per l’amiant només representen el 70% del total. L’estudi Global asbestos disaster (El desastre mundial de l’asbest), editat aquest any per l’Internacional Journal of Environmental Research and Public Health, augmenta aquestes estimacions fins a les 255.000 morts anuals, de les quals 233.000 estan relacionades amb la feina.

Només l’any 1974, es van importar 130.000 tones d’amiant



Hi ha una circumstància que difereix en el temps aquesta mortaldat: el període de latència de l’amiant, que pot arribar a ser de fins a trenta anys. El catedràtic de la Universitat de Granada Alfredo Menéndez Navarro signa un estudi publicat el 2013 que afirma que les morts per càncer pleural —el 73% de les quals causades per l’amiant— van passar de 491 entre el 1976 i el 1980 a 1.249 entre el 2006 i el 2010. El mateix estudi apunta que entre el 2016 i el 2020 podrien morir 1.319 persones a l’estat espanyol per aquest tipus de càncer. Als Estats Units l’any 2000 van morir 1.493 persones per asbestosi, mentre que l’any 1968 en van ser 77.

Asbest a les canonades
La inhalació de les fibres microscòpiques d’amiant ha estat la principal font d’exposició dels milers i milers de treballadors que han manipulat aquest material carcinogen sense cap mena de protecció al llarg dels anys, però l’aigua potable també pot contenir asbest provinent de les canonades de fibrociment. A l’estat espanyol, dels 200.000 quilòmetres de canonades de la xarxa que condueix l’aigua, 40.000 estan construïts amb fibrociment, que conté amiant, segons l’Associació Espanyola d’Aigua i Sanejaments (AEAS).

Una combinació criminal d’ocultació, irresponsabilitat, desprotecció i enriquiment sense mesura està al darrere de l’asbestosi i el càncer de pleura. Ja fa més de cent anys que es va descriure a Londres el primer cas de fibrosi pulmonar per asbest en una treballadora d’una fàbrica tèxtil. L’any 1935 es van conèixer els primers estudis que vinculaven el càncer de pulmó amb l’asbest i a finals dels anys 40 es van descriure els càncers de pleura per inhalació d’amiant.

El tipus d’amiant més utilitzat, el blanc, no va deixar de circular fins a l’any 2002
Avui les patologies lligades a l’exposició a l’amiant són una de les principals causes de mort d’origen laboral, segons el catedràtic Menéndez Navarro. Tot i així, no va ser fins a mitjans dels 80 que es va prestar atenció als efectes devastadors de la inhalació prolongada de les fibres d’amiant.

Els casos de treballadors afectats —pocs, encara— començava a inquietar, però la prohibició va ser lenta i gradual: l’any 1984 es prohibia un tipus d’amiant, el blau; l’any 1993 va deixar de vendre’s el marró, i, finalment, el més utilitzat, l’amiant blanc, no va deixar de circular fins a l’any 2002.

Uralita als tribunals
La justícia va trigar massa a arribar per a molts treballadors. L’any 2009, Unión Naval de Levante va haver de pagar 11 milions d’euros a 71 antics treballadors de la factoria; l’any 2010, Uralita, la gran multinacional espanyola propietat de la família Serratosa, va haver d’indemnitzar amb 3,9 milions d’euros 45 veïns de Cerdanyola i Ripollet i dos anys més tard rescabalava amb 1,7 milions d’euros 23 antics treballadors de la fàbrica de Getafe. Fa poc, el desembre del 2017, Uralita va ser condemnada per l’Audiència Provincial de Madrid, en aquesta ocasió i per primera vegada, per un delicte ambiental i per les malalties dels veïns de la rodalia. El setembre passat els tribunals tornaven a condemnar Uralita per la mort de 14 veïns i familiars d’extreballadors de Cerdanyola i Ripollet. La multinacional Roca Sanitarios ha estat una altra empresa que ha estat condemnada pels tribunals per la mort d’un treballador per asbestosi.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu