El cas Castor o qui remena les cireresEl cas Castor o qui remena les cireres
El magatzem de gas d'Alcanar, tot un exemple d'incompetència

Un informe internacional posa el cas Castor com exemple de fracàs de la col·laboració pública-privada

El cas Castor o qui remena les cireres

Un informe internacional posa el cas Castor com exemple de fracàs de la col·laboració pública-privada

El cas Castor o qui remena les cireres

El magatzem de gas d'Alcanar, tot un exemple d'incompetència

  • JOAN PALOMÉS

  • | 09 d'oct, 2018 - 22:59

Les aliances públic-privades (APP) són aquells projectes impulsats entre una empresa privada i una administració pública per a la prestació d’un servei públic. Però, al capdavall, la corrupció, les portes giratòries, la incompetència, els conflictes d’interessos i els sobrecostos han fet d’aquesta fórmula un mecanisme ideal per esquilar els estats. Si més no, aquesta és la conclusió de l’informe History RePPPetead. How public Privat Partnerships are falling, elaborat per especialistes de més de deu organitzacions de quatre continents, entre les que es troba l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG).

Una quantitat descomunal
Un dels casos estudiats és el projecte Castor, la planta d'emmagatzemament subterrània de gas més gran de l’estat espanyol davant de les costes d’Alcanar, que va ser finançat dues vegades pel Banc Europeu d’Inversions (BEI) i que mai ha reconegut les seves responsabilitats en la fallida. Un dels despropòsits financers, ambientals i polítics més sonats dels darrers anys que va provocar més de 1000 terratrèmols i ha costat a l’erari públic la bonica xifra de 3.280 milions d’euros que, inicialment, havien de ser pagats per la ciutadania a través de la factura del gas. «Una desorbitada quantitat per un projecte que no ha funcionat i que no funcionarà mai en la vida, segons l’estudi de la reputada sismòloga Arantza Ugalde i que ningú va voler tenir en compte», es lamenta Evelio Montfort, portaveu de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia.

A la dimensió corrupta del cas s’afegeixen elements de sospitosa impunitat quan el passat mes de juny la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela arxivava la querella i descartava qualsevol anomalia penal en la construcció del magatzem subterrani de gas. Els càrrecs presentats no eren modestos: prevaricació, estafa, frau a l’administració i malversació de cabals públics. Poca broma. Tampoc ho eren els insignes personatges que s’estalviaran seure a la bancada dels acusats: el primer de tots, Florentino Pérez, posseïdor del 60% d’ACS, factòtum del projecte i principal beneficiari de l’ensulsiada; desprès, els seus adlàters: els exministres d'Indústria del PSOE, Joan Clos i Miguel Sebastián; la titular de Foment, la socialista Magdalena Álvarez; la també socialista Elena Espinosa, d’Agricultura; José Manuel Soria, del PP, quan ostentava la cartera d’Indústria; l’exsecretari general d’Energia, el socialista Ignasi Nieto; l’exconseller de Medi Ambient de la Generalitat valenciana, el popular Juan Cotino i el president d’Escal-UGS, concessionària del projecte, Recaredo del Potro.

Arguments de l’Audiència Nacional
Un dels arguments de Lamela és que no ha trobat «concert criminal», perquè són ministres i alts càrrecs de partits diferents i de Governs diferents, obviant que hi ha un fil conductor que els vincula a tots plegats: Florentino Pérez. Com si la corrupció no fos, per naturalesa, transversal i carent d’ideologia. L’Auto també recull el plantejament que el projecte Castor va començar a tramitar-se abans que els il·lustres querellats assumissin les seves responsabilitats polítiques. El recurs que van presentar ODG, el col·lectiu Xnet i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, posterioment desestimat, al·lega que «aquesta simple conclusió no permetria jutjar moltes de les conductes que es produeixen amb rellevància en l’àmbit de la gran corrupció, ni tampoc en la resta d’àmbits del dret penal» i afegeix que la jurisprudència incorpora conceptes com «coautoria adhesiva» i «coautoria succesiva», que permet castigar la participació d’aquells que, sense haver participat des dels inicis o de no estar involucrats en tots els aspectes dels tripijocs, sí coneixen, assenteixen i, finalment, paren presumptament la mà.

El grup promotor de la querella del Cas Castor – ODG, Xnet i IDHC – ja ha anunciat que la iniciativa judicial seguirà davant del Tribunal Constitucional, tot i que des de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia no alberguen masses esperances. «Estem resignats des del 2007, quan vam dir que hi hauria terratrèmols. I el 2008 ho vam repetir. I el 2009 i el 2010. I els 2011 ho vam tornar a dir i el propi Govern ens va assegurar que no hi haurien terratrèmols, perquè aquesta no és una zona de terratrèmols. Això vol dir que ACS ha fet el que ha volgut en tot moment i continua fent el que vol», comenta Montfort qui, afegeix que, tot i així, cal fer el que s’està fent. «La Comissió parlamentària també és necessària encara que acabi com tots sabem... Però almenys que aquests senyors surtin per la televisió i es demostri que han fet el que els ha donat la gana i han jugat amb els nostres diners». Els de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia també van ser els primers en exigir un estudi d’impacte ambiental, totalment innecessari segons els enginyers del projecte. «Fins que va arribar un jutge i va dir que com no s’havia fet un estudi d’impacte ambiental, la canalització terrestre no és vàlida. I d’això tampoc s’han demanat responsabilitats...»

Aspectes pendents
«Hi ha aspectes encara pendents i força preocupants», comenta Evelio Montfort. Explica que un estudi presentat a la Universitat Alcalà d’Henares, finançat pel grup promotor del projecte, teoritzava sobre la causa dels terratrèmols: l’àcid sulfhídric, format per l’aigua, el petroli i el gas, consumia la roca i provocava enormes esllavissades que generaven els terratrèmols. «Si fos així, cal recordar que si aquest àcid sulfhídric es menja el ferro dels conductes el petroli que encara hi ha sortiria a la superfície provocant un desastre que millor no imaginar-se», conclou el portaveu de la Plataforma. «I d’això ningú en parla...».

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu