Els jutjats que dirimeixen les estafes hipotecàries s'han col·lapsatEls jutjats que dirimeixen les estafes hipotecàries s'han col·lapsat
El Jutjat número 50 de Barcelona ha de fer front a més de 12.000 reclamacions judicials

A Barcelona, el jutjat de primera instància número 50 ha deixat de fixar dates de judicis

Els jutjats que dirimeixen les estafes hipotecàries s'han col·lapsat

A Barcelona, el jutjat de primera instància número 50 ha deixat de fixar dates de judicis

Els jutjats que dirimeixen les estafes hipotecàries s'han col·lapsat

El Jutjat número 50 de Barcelona ha de fer front a més de 12.000 reclamacions judicials

  • JOAN PALOMÉS

  • | 01 d'oct, 2018 - 23:55

Fa una mica més d’un any, l’1 de juny del 2017, quan el Consell General del Poder Judicial creava 54 jutjats -un per cada província espanyola- especialitzats en dirimir únicament sobre l’estafa hipotecària dels bancs ja es mastegava la dimensió inabastable del desastre. Efectivament, el Jutjat de Primera Instància número 50 de Barcelona, un dels encarregats de resoldre els abusos de les clàusules hipotecàries de les entitats financeres, ha deixat de fixar dates de judicis fins que no hi hagi la possibilitat d’assignar-les dins el termini d’un any. El col·lapse, doncs, és absolut i es tradueix en la indefensió dels consumidors i un atemptat contra el dret fonamental a la tutela judicial efectiva.

A l’endèmica manca de recursos tècnics i humans, característics de l’administració de Justícia, hi ha que afegir l’allau de demandes presentades, atès que el 2009 el 38% de les hipoteques tenien vinculada la ja famosa clàusula sòl. Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre l’1 de juny i el 17 de desembre de 2017 es van presentar gairebé 157.000 demandes relacionades amb les clàusules sòl. Fa un any, es preveia que el jutjat barceloní rebria entre 400 i 900 demandes anuals sobre les clàusules abusives bancàries, però un mes després d’iniciades les activitats el jutjat ja havia rebut més de 2.100 demandes. A hores d’ara, el Jutjat de Primera Instància número 50 de Barcelona ha de fer front més de 12.000 reclamacions judicials amb dos lletrats, cinc funcionaris, un auxiliar i un gestor, segons informa ACN. I d'acord amb el CGPJ, aquests jutjats especialitzats han dictat fins ara a tot l'estat espanyol 41.000 sentències, de les quals el 97,3% han estat favorables als consumidors.

Altres fraus bancaris

Les estafes de les entitats financeres no es limiten a les clàusules sòl: hipoteques multidivisa, l’ús de l’índex IRPH en lloc de l’euríbor, el repartiment de despeses hipotecàries, el venciment anticipat d’hipoteques que permet els desnonaments, els interessos de demora i la venda extrajudicial dels habitatges són altres pràctiques fraudulentes dels bancs anul·lades pels tribunals. A mitjans de juny, deu anys després de la fallida, el Parlament europeu publicava cinc exhaustius informes d’experts juristes i professors de dret que analitzaven els diversos casos de tripijocs financers. Un d’aquests dossiers, el de l’expert espanyol Fernando Zunzunegui, emfasitzava en «l’oportunisme de les institucions financeres que s’aprofiten dels desconeixement dels clients», i posava en evidència «la conducta dels bancs a l’estat espanyol, que han tret a la llum milers de casos tràgics de ciutadans que han perdut parcialment o totalment els estalvis i les qüestionables mesures del govern espanyol per gestionar la solució del problema».

Sobre aquest col·lapse dels jutjats producte de la manca de recursos plana, però, un dubte raonable. Segons Oscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda, «som molts els que considerem que existeix un interès a no dotar de recursos aquests jutjats per demorar la resolució dels conflictes i dilatar en el temps el pagament de les corresponents indemnitzacions i la devolució de les quantitats indegudament abonades per part dels usuaris. S’està impedint treballar en condicions acceptables uns jutjats que de forma aclaparadora estan fallant a favor dels consumidors». Si fos així, caldria afegir la impunitat a la vergonya en un Estat de Dret.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu