El Tribunal Suprem blinda el poder d’empresaris i sindicats majoritarisEl Tribunal Suprem blinda el poder d’empresaris i sindicats majoritaris
Seu del Tribunal Suprem espanyol, a Madrid. FOTO FDV

La sentència del tribunal espanyol que dictamina que les causes d’acomiadament col·lectiu pactat no poden revisar-se en plets individuals podria vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva

El Tribunal Suprem blinda el poder d’empresaris i sindicats majoritaris

La sentència del tribunal espanyol que dictamina que les causes d’acomiadament col·lectiu pactat no poden revisar-se en plets individuals podria vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva

El Tribunal Suprem blinda el poder d’empresaris i sindicats majoritaris

Seu del Tribunal Suprem espanyol, a Madrid. FOTO FDV

  • JOAN CANELA (València)

  • | 30 de set, 2018 - 12:44

El ple de la sala quarta ­­—la social— del Tribunal Suprem espanyol va dictar dimarts 25 una sentència en què inclou un canvi radical en la doctrina establerta fins ara.

La resolució judicial —contestada per cinc dels onze magistrats de la sala en un vot particular— estableix que «en els plets individuals derivats d’un acomiadament col·lectiu no es poden revisar les causes justificatives en els casos en què hi haja hagut acord entre l’empresa i els representants legals dels treballadors, i sempre que el pacte no haja estat impugnat judicialment per aquests representants o per un sindicat amb prou implantació a l’empresa», segons explica el comunicat emés pel Consell General del Poder Judicial.

La sentència resol un recurs de diversos empleats de l’Escola Municipal de Música i Dansa de l’Ajuntament de Ciempozuelos

  

La sentència resol un recurs de diversos empleats de l’Escola Municipal de Música i Dansa de l’Ajuntament madrileny de Ciempozuelos, que havien impugnat l’acord entre el consistori i el comité d’empresa per a tancar el centre educatiu. La sala quarta no només ha desestimat la causa, sinó que ha dictat que admetre aquesta mena de recursos «posaria en dubte l’eficàcia del que s’ha pactat com a resultat de la negociació col·lectiva i convertiria en paper mullat l’acord signat entre l’empresa i els representants dels treballadors», una opció que el tribunal considera que «va contra el més elemental sentit comú».

Una interpretació forçada
L’Estatut dels Treballadors considera explícitament inimpugnables de forma individual altres processos de negociació col·lectiva, com poden ser les modificacions importants de les condicions de treball, però aquesta prohibició no es troba present en el redactat de la llei en el cas dels acomiadaments col·lectius. L’actual sentència del Suprem interpreta la inimpugnabilitat de forma extensiva a l’acomiadament col·lectiu perquè entén que també és una forma més de negociació. Una interpretació extensiva que des del Col·lectiu Ronda consideren una «extralimitació» i recorden que «si el legislador ho va incloure de forma expressa en els altres supòsits i no en aquest és per algun motiu»; per tant, el «sentit comú» del tribunal seria més aviat un biaix ideològic.

Des del despatx d’advocats laboralistes assenyalen com a prova dels dubtes jurídics l’escassa majoria que ha donat suport a la sentència —sis dels onze magistrats, inclòs un jutge amb la jubilació prevista per als mesos vinents— i apunten que, «possiblement», la majoria conservadora hauria aprofitat l’actual correlació de forces per marcar una doctrina restrictiva de drets, que implica entrar en una «deriva molt perillosa».

Protegir els empresaris
L’advocat laboralista Albert Vallribera explica que aquesta sentència «deixa la direcció en una posició molt forta en qualsevol negociació sobre un acomiadament col·lectiu», i més en un panorama sindical com l’actual, en què en moltes empreses els sindicats tenen posicions molt pròximes als empresaris.

«Es podria crear la situació en què una plantilla sencera s’oposara a un acord d’acomiadament i no tinguera cap mecanisme legal per fer-ho» Albert Vallribera

 

«Es podria generar la situació en què una plantilla sencera s’oposara a un acord d’acomiadament signat pels representants sindicals i no tinguera cap mecanisme legal per fer-ho, perquè, a més, no és obligatori que aquests acords es referenden en assemblea», continua Vallribera.

També hi veu molts perills Enric Tarrida, secretari general de la CGT valenciana, que recorda que «molts ERO signats per CCOO i la UGT han estat recorreguts per la CGT i després han estat tombats legalment». I és que la sentència valida automàticament els acords que no hagen estat impugnats «per un sindicat amb prou implantació a l’empresa», una fórmula que Tarrida recorda que és «molt subjectiva» i que a voltes ha servit per a deixar fora la CGT en meses de negociació, malgrat que tenia representació als comités.

Amb tot, aquesta sentència per si sola encara no crea jurisprudència —en caldria almenys una altra en la mateixa direcció Per tant, els treballadors afectats podran seguir recorrent els acords sobre acomiadaments que consideren injustos i, en paraules de Vallribera, «seguir batallant per revertir la sentència».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu