Els súpers es llencen a competir pels consumidors ecoEls súpers es llencen a competir pels consumidors eco
Els productes ecològics estan cada vegada més presents en els supermercats . FOTO ARXIU

Els súpers es llencen a competir pels consumidors eco

Els súpers es llencen a competir pels consumidors eco

Els productes ecològics estan cada vegada més presents en els supermercats . FOTO ARXIU

  • MARTA MOLINA (Barcelona)

  • | 21 de set, 2018 - 23:29

Segons dades del Baròmetre del 2015 de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics, la meitat de la població de Catalunya compra productes ecològics i hi destina, de mitjana, una tercera part del seu pressupost. A l’hora de fer les compres, prioritza sobretot la qualitat dels productes. El segon criteri de compra és el preu i, després, l’establiment i la marca. Només un 5% consumeix productes ecològics cada dia. El 25%, en canvi, ho fan amb una freqüència setmanal, i un 37%, més d’un cop al mes.

Els productes ecològics estan cada vegada més a l’abast perquè molts dels supermercats convencionals han optat per oferir-los a les seves estanteries, i, segons el Baròmetre citat, un 35% dels productes ecològics arriben a aquestes cadenes d’establiments. Però s’ha perdut alguna cosa pel camí?

De les cooperatives de consum a les grans superfícies
Ariadna Pomar, de l’associació Arran de Terra, recorda que fa unes dècades l’accés als productes ecològics només era possible a través de l’autoproducció o de grups i cooperatives de consum. Aquestes últimes tenien la virtut de fer d’enllaç entre producció i consum, sense intermediaris, i promovien que la presa de decisions fos entre pagesia i consumidores, i en deixaven fora la distribució.

Aquesta pràctica implicava un grau de militància i d’hores per organitzar el consum: assemblees, torns i visites a productores. «Ara hi ha altres opcions, que permeten que altres perfils de persones no tan activistes puguin accedir també a producte ecològic», valora Pomar.

Els productes eco als supermercats, doncs, faciliten l’accés a productes ecològics a un segment més gran de la població. Els horaris que tenen i la diversitat de productes que s’hi poden trobar «són elements que fan que cada vegada hi hagi més població que adquireixi productes ecològics a través de la gran distribució, sense haver de dedicar hores a autoorganitzar el consum o a fer malabarismes per anar a buscar el cistell dins l’horari del grup de consum», afegeix Pomar. D’aquesta manera, les persones consumidores poden menjar ecològic sense cap esforç extra més que el de la butxaca.

Pèrdua de potencial transformador
Segons l’esmentat Baròmetre, el 93,8% dels compradors consideren que estan pagant un sobrepreu per la compra d’aliments ecològics respecte al cost d’un aliment convencional. Tot i això, prefereixen pagar més que dedicar temps a un grup de consum. Pomar ho considera una pèrdua del potencial transformador que tenia el consum de productes ecològics, perquè desapareix l’autogestió i la potencial cooperativització de l’àmbit de l’alimentació. A més, «no hi ha un compromís o contacte directe amb la pagesia ni es coneix quins noms i cognoms hi ha darrere dels aliments que comprem».

Amb la compra de productes eco als súpers, desapareix l’autogestió i la potencial de cooperativització de l’alimentació

 

Tanmateix, segons Pomar, la pagesia també pot ser una de les beneficiades d’aquesta incorporació d’aliments eco a les grans superfícies: «En certes èpoques de l’any els pot ser útil vendre els seus excedents als supermercats, però a canvi, aquests establiments els demanaran unes condicions molt concretes i estrictes: entregues, calibre, aspecte, color, preu o terminis de pagament», comenta.

Els que segur que en surten beneficiats són els supermercats: amplien els tipus de productes i el ventall de clients i augmenten la seva legitimitat en pintar de verd les seves prestatgeries. Pomar creu que «d’alguna manera, s’aprofiten de part de la feina que s’ha fet des de l’agroecologia de difusió del producte ecològic i també de proximitat».

Els supermercats no miren de potenciar una transformació en el consumidor, sinó treure el cap per una escletxa de negoci. Segons Pomar, «els grups de consum no hem sabut facilitar aquest accés a persones amb un perfil menys militant, i això afecta la pagesia que treballa amb aquests grups de consum, que s’ha de reinventar per poder tirar endavant».

Democratitzar el producte eco
La cooperativa MANS, promoguda per la Fundació Catalunya-La Pedrera, va ser de les primeres a comercialitzar productes eco a les grans superfícies. Es dedica a la producció, transformació i comercialització de fruita i verdura ecològica, però també a crear llocs de treball per a persones en risc d’exclusió social, sobretot en la fase d’envasar els productes. Els seus membres van veure que no tenien prou producte amb les aportacions dels socis i van començar a fer xarxa amb productors i pagesos de Catalunya per poder abastir els supermercats i oferir productes ecològics a més bon preu.

«Vam identificar un forat en el sector del gran consum», explica Jordi Balari, director de MANS, que insisteix que l’objectiu era començar a democratitzar el producte ecològic i que els consumidors no haguessin de fer quilòmetres fins a una botiga especialitzada i pagar un preu desorbitat per pocs aliments. «La demanda de les petites botigues era massa variable i no sortia a compte invertir en transport». Balari explica que la cooperativa treballa amb un supermercat concret amb qui tenen un acord de col·laboració, però també amb comerç electrònic i amb altres grans súpers que demanen producte ecològic. «Dins el sector del gran consum, els que compren no són professionals del sector agroecològic», comenta Balari. «Per això hem de fer pedagogia amb els supermercats i explicar-los que el calibre dels aliments eco és variable, perquè no tenen hormones».

Tot i que la decisió del preu de venda depèn del supermercat, assegura que intenten pagar el màxim preu possible al pagès. «De vegades hem deixat de vendre productes per massa pressió per abaixar preus. No pot ser que hi surti perdent el pagès». Ara, MANS comença a comercialitzar producte elaborat i ja fa sis mesos que han substituït els plàstics dels seus envasos per una safata de pasta de paper, biodegradable i compostable.

Un supermercat cooperatiu a València
El símbol per excel·lència de la societat de consum del món capitalista —el supermercat— ja ha absorbit el nínxol de mercat eco i sembla que les cooperatives de consum agroecològiques —després d’anys de feina de formació política, compromís social i comunitari— estan estancades. I, mentre augmenta la demanda de productes ecològics, entre el 2003 i el 2013 Catalunya ha perdut un 13% d’agricultors.

Conscients d’aquest context, alguns ja han començat a fer les primeres passes cap a la professionalització en el cooperativisme de consum alimentari. A València, Som Alimentació és el primer supermercat cooperatiu i participatiu del País Valencià. Fan el que anomenen un balanç del bé comú, i un 70% del preu del producte va a parar als agricultors, mentre que els supermercats normalment se n’enduen un 15%. «Els paguem allò que realment val la seva feina, i apostem per recuperar la nostra horta», expliquen a la seva pàgina web. Un dels seus lemes és «Nosaltres marquem les regles del joc, no les grans empreses».

Som Alimentació és el primer supermercat cooperatiu i participatiu del País Valencià

 

Som Alimentació es va inspirar en el famós Park Slope Food, que va obrir portes a Brooklyn (Nova York) l’any 1973, un supermercat cooperatiu propietat de més de 16.000 socis que ven productes ecològics, de proximitat i comerç just i, també, un percentatge de productes convencionals, quan el diferencial de preu és molt gran. Hi treballen 70 persones i els socis han de fer-hi feina tres hores al mes obligatòriament. Es tracta d’una iniciativa inspiradora a partir de la qual s’ha rodat el documental Food Coop, dirigit per Tom Boothe, que fa tres anys va crear La Louve a París amb la mateixa filosofia i amb més de 5.000 persones associades.

A l’estat espanyol, una de les més veteranes és Landare, al País Basc, formada per més de 3.600 famílies; també hi ha Bio Alai, amb 1.400 socis, i la cadena de botigues cooperativitzades d’Alacant Biotremol, entre d’altres. Mentre naixia recentment Labore, a Bilbao, a Barcelona s’impulsa la creació d’una food coop.

Sembla que democratitzar l’accés a l’alimentació agroecològica passa també per repensar els models de consum des de l’economia social i solidària, i incorporar els aprenentatges dels militants de les cooperatives de consum, promoure l’accés als productes ecològics de manera conscient i cuidar la pagesia. En definitiva, una barreja d’iniciatives per defensar el dret​ ​de​ ​menjar​ ​bé,​ ​respectar ​els límits​ ​del​ ​planeta i treballar sense plàstics.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu