Mallorca celebra els 35 anys d’una vaga general amb reivindicacions encara vigentsMallorca celebra els 35 anys d’una vaga general amb reivindicacions encara vigents
La vaga general del 1983 tenia unes reivindicacions que es poden traslladar al present. FOTO ARXIU

Els motius de l’aturada el 1983 tenen un context diferent, però són els mateixos que en ple 2018 i sortint d’una crisi; els sindicats majoritaris adverteixen que la situació no ha millorat

Mallorca celebra els 35 anys d’una vaga general amb reivindicacions encara vigents

Els motius de l’aturada el 1983 tenen un context diferent, però són els mateixos que en ple 2018 i sortint d’una crisi; els sindicats majoritaris adverteixen que la situació no ha millorat

Mallorca celebra els 35 anys d’una vaga general amb reivindicacions encara vigents

La vaga general del 1983 tenia unes reivindicacions que es poden traslladar al present. FOTO ARXIU

  • MARTÍ GELABERT (Palma)

  • | 21 de set, 2018 - 23:30

Fa 35 anys de l’única vaga general convocada d’àmbit exclusiu a les Illes Balears. Va ser el 22 de setembre del 1983: els sindicats UGT i CCOO van decidir que ja n’hi havia prou i que calia sortir al carrer, tot i que finalment només va ser a l’illa de Mallorca. La principal petició era que el Govern complís amb la llei de 40 hores setmanals, ja que es va aconseguir aquesta reducció. Però també hi havia més motius per paralitzar la producció de treball: desestabilitat dels llocs de treball, contractes precaris i acomiadament lliure. I 35 anys després, aquestes peticions continuen vigents.

Si bé el context era diferent, ja que al 83 se sortia d’una dictadura, el canvi no ho ha estat tant. Així ho considera, si més no, qui va ser secretari de la UGT durant aquella vaga, Paco Obrador: «Els objectius pareixen diferents, però sempre són els mateixos. El dret al treball és un dret inviolable. La lluita és permanent, no crec que el món vagi, ara, endavant». Obrador va començar a involucrar-se en el moviment sindical el 1966. Des de llavors i fins al 1983 ja acumulava algunes batalles. Obrador vol commemorar aquella data per recordar l’estancament que encara hi ha en la reivindicació de drets. «S’ha de posar ordre», sentencia.

Jornades laborals
La reivindicació de les hores treballades a la setmana continua a flor de pell. L’actual secretari general de CCOO, José Luis García, adverteix que la jornada està lligada a la precarietat i a la devaluació salarial. És a dir, per aconseguir un salari digne, «la gent es veu forçada a fer hores extraordinàries».

«A les empreses els compensa més pagar la sanció que regularitzar la situació» José Luis García (CCOO)

 

Aquestes hores es camuflen a ­través de complements o de ­determinades maneres. «A les empreses els compensa més pagar la sanció que regularitzar la situació. És un sistema una mica pervers», recalca García.

En la mateixa línia s’expressa l’actual secretari general de la UGT, Alejandro Texías, que creu que els empresaris «abusen amb la llei a la mà» i que els mateixos inspectors s’arriben a sentir «impotents». El que queda palès és que una solució innegable és la tan demanada derogació de la reforma laboral del 2012. García insisteix que hi ha hagut una «normalització» de l’increment d’hores de feina i del fet que estigui permès el contracte parcial per poder fer hores complementàries.

Feina estable
La UGT i CCOO ho advertien el 1983: «El vertader interès dels empresaris consisteix en la destrucció de la feina fixa existent i la seva substitució per contractes temporals». Per Texías, la situació ha anat a pitjor. El secretari general adverteix que, aquest mateix any, poden arribar «moments complicats» si no s’hi posa solució. García explica que les diferents reformes laborals a l’Estat «han facilitat molt que el contracte de referència sigui el temporal», però que no és tal. Es reclamen plantilles més estables i afavorir els contractes indefinits, de manera que els temporals només se signin quan, realment, siguin llocs de treball temporals. «No pot ser la norma de la contractació», recalca García.

L’aturada del 1983 va tenir, segons els sindicats, un seguiment del 80%, i va afectar principalment l’hostaleria, així com les activitats de transports i els polígons industrials. Empreses com EMAYA van deixar la ciutat sense haver recollit el fems i els camions de repartiment van quedar aparcats a les cotxeres. A la plaça Major de Palma s’hi van concentrar els manifestants amb un crit molt sentit: «Unitat!».

La unitat es podria traslladar a ser forts i negociar amb l’Estat. És una de les queixes que en aquell moment hi havia: calia prendre part com a interlocutors per poder sortir de la crisi d’una manera racional. Si bé s’han fet passes endavant en aquest sentit, García també adverteix que no tot és llum. En aquell moment es reclamava una interlocució que no havia existit mai, mentre que ara s’ha de batallar perquè algunes ideologies —com va passar amb la legislatura de Bauzá a les Balears— no silenciïn ni eliminin els òrgans de participació.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu