El govern Sánchez cedeix davant de la gran bancaEl govern Sánchez cedeix davant de la gran banca
La banca espanyola va obtenir l’any passat més de 13.000 milions d’euros de benefici. FOTO ARXIU

Units Podem defensa la necessitat de crear un tribut específic als bancs que suposaria prop de 2.000 milions d’euros anuals de recaptació

El govern Sánchez cedeix davant de la gran banca

Units Podem defensa la necessitat de crear un tribut específic als bancs que suposaria prop de 2.000 milions d’euros anuals de recaptació

El govern Sánchez cedeix davant de la gran banca

La banca espanyola va obtenir l’any passat més de 13.000 milions d’euros de benefici. FOTO ARXIU

  • MARC FONT (Barcelona)

  • | 14 de set, 2018 - 23:46

La gran banca espanyola va guanyar 13.623,7 milions d’euros durant el 2017, un 7% més que l’any anterior. El Santander, el BBVA, CaixaBank, Bankia, el Banc Sabadell i Bankinter són actualment els sis gegants del sistema financer estatal i acumulen entre cinc i sis anys —en funció de l’entitat— de creixement imparable dels números verds. En la majoria de casos s’han beneficiat directament o, sobretot, indirectament d’un devessall d’ajudes públiques en els anys més durs de la crisi.

D’una banda, això els ha permès adquirir a un cost baix —quan no directament inexistent— altres entitats, un tipus d’operació que els ha facilitat guanyar dimensió. De l’altra, les peculiaritats del sistema tributari espanyol han fet possible que les pèrdues de les entitats absorbides es transformessin en els famosos crèdits fiscals, un mecanisme que a la pràctica permet rebaixar la factura corresponent als be­neficis, és a dir, a l’impost de societats.

El sector ha defensat a capa i espasa aquests privilegis, però en canvi només ha calgut que es plantegés un nou impost a la banca perquè sortís en tromba a rebatre’l i, després de diverses pressions, el govern del PSOE decidís abandonar una proposta que defensava fa només uns mesos, quan estava a l’oposició.

La creació d’un nou impost a la banca era una de les mesures estrella que plantejaven els socialistes per pal·liar, almenys parcialment, el dèficit que any rere any arrossega la Seguretat Social i compta amb el vistiplau d’Units Podem, el principal soci parlamentari de l’executiu de Pedro Sánchez. Però ja fa alguns dies que des del ministeri d’Hisenda —encapçalat per María Jesús Montero— es descarta la idea i només es considera la creació d’una taxa a les transaccions financeres.

Pressions dels bancs
Fonamentalment, la gran banca, i especialment el Santander —tradicionalment molt ben connectat amb el PSOE—, ha activat tots els mecanismes de pressió per alertar dels suposats perjudicis per al conjunt de la societat —com l’encariment del crèdit o l’increment de les comissions— que implicaria la creació d’un tribut a la banca.

Carlos Sánchez Mato, responsable econòmic d’IU en les negociacions pressupostàries amb el PSOE, ha denunciat el canvi de plantejament del partit de govern i ha assegurat que li «pesen» les pressions de les grans companyies. La realitat contradiu l’argumentari del sector financer, atès que una dotzena de països europeus apliquen impostos a les entitats, la majoria aprovats durant la darrera dècada. I els seus sistemes financers no s’han enfonsat.

Recomanació de l’FMI
Crear nous impostos a la banca no és precisament una idea de governs de l’esquerra radical —d’altra banda inexistents a Europa—, sinó que el Fons Monetari Internacional (FMI), un dels guardians de les essències de l’ortodòxia econòmica, va defensar-ho el 2010 a l’informe Una contribució justa i significativa del sector financer.

Aquest document exposava diferents tipus de tributs a la banca, tant amb la intenció d’augmentar la recaptació d’unes hisendes públiques amb ingressos minvants com amb la voluntat de limitar els riscos d’un sector que venia de generar uns enormes forats quasi sempre resolts amb aportacions públiques. Àustria, Bèlgica, Letònia, els Països Baixos, Suècia, la França presidida pel socialista François Hollande i el Regne Unit governat pel conservador David Cameron van ser alguns dels estats que, després de l’informe de l’FMI, van crear nous impostos als bancs, que avui encara s’apliquen.

La gran banca espanyola va guanyar més de 13.600 milions d’euros durant el 2017

 

Els impostos no són idèntics, si bé tenen en comú que fonamentalment graven el passiu dels bancs. En el cas del Regne Unit també s’aplica una recàrrega del 8% en el pagament de l’impost de societats, un tribut que actualment recapta a l’estat espanyol la meitat del que recaptava fa una dècada, malgrat que els beneficis empresarials ja s’han recuperat totalment.

El Regne Unit aplica una recàrrega del 8% en el pagament de l’impost de societats

 

El cas britànic és el que fonamentalment havia inspirat l’impost que figurava a «l’alternativa pressupostària socialista» que el PSOE va presentar quan estava a l’oposició. En concret, el govern de Cameron va crear el 2011 l’anomenat bank levy, un tribut que volia garantir que els bancs «contribuissin de manera efectiva i justa en relació amb els riscos potencials que generen per a l’economia en el seu conjunt». L’impost grava amb una taxa de fins al 0,21% els passius dels balanços dels bancs —nacionals o internacionals— que operen al Rege Unit a partir dels 20.000 milions de lliures, i fins al 2017 va permetre recaptar 14.500 milions de lliures.

A l’Estat, la proposta del PSOE preveia una recaptació anual d’uns mil milions, que fonamentalment servirien per finançar les pensions. Però si se seguia el model britànic de gravar els passius el sindicat de tècnics d’Hisenda Gestha elevava la recaptació fins a gairebé el doble, simplement amb un tipus del 0,07%.

La taxa Tobin

L’impost a les transaccions financeres (ITF) és l’alternativa que de moment manté el govern socialista, si bé Podem reclama que sigui una mesura complementària, ja que no renuncia al tribut a la banca.

L’ITF és hereu de la històrica Taxa Tobin i pretén gravar els intercanvis amb la pretensió de limitar les operacions més especulatives, que són les de més risc. El gravamen fa anys que es negocia a escala europea, però de moment no és una realitat, amb l’excepció de països com França i Itàlia, que sí que l’apliquen.

En qualsevol cas, Sánchez Mato alerta que, tal com es planteja, moltes operacions en quedarien fora, de manera que ni s’obtindria una gran recaptació ni es limitarien els riscos especulatius. De moment, la banca espanyola torna a guanyar. Un cop més.

 

La història de l'impost fallit
Que l’estat espanyol no és precisament partidari de gravar l’activitat de les entitats financeres ho demostra la història de l’impost als dipòsits financers. Creat el 2001 a Extremadura amb la voluntat que els bancs deixessin un rendiment en aquell territori, aquest tribut va topar amb l’oposició del govern, aleshores encapçalat per José María Aznar, que va portar-lo al Tribunal Constitucional (TC). Posteriorment, altres autonomies, com Andalusia i les Canàries, també van aprovar-lo i van rebre el mateix tracte —recurs al TC— per part del govern socialista de Zapatero. Més endavant, Catalunya tampoc no se’n van sortir. Quan el 2012 el TC va avalar l’existència d’un tribut d’aquest tipus, va ser el govern de Rajoy el que va crear-ne un d’idèntic per neutralitzar els impostos autonòmics. Si bé inicialment l’aleshores ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va fixar un tipus del 0%, finalment va deixar-lo al 0,03% dels dipòsits, fet que va suposar una recaptació de 345 milions durant el 2016. A Catalunya, la idea de la Generalitat era que el tipus oscil·lés entre el 0,3% i el 0,4% i que permetés una recaptació de 600 milions anuals. A l’hora de la veritat, l’impost estatal ha estat molt menys lesiu per a la banca.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu