Contractes de menys d’una setmana: la 'cara oculta' del mercat laboral balearContractes de menys d’una setmana: la 'cara oculta' del mercat laboral balear
Els contractes de molt curta durada creixen l'estiu (M.G.)

Aquesta legislatura han crescut en unes 3.400 les contractacions de molt curta durada a l'estiu

Contractes de menys d’una setmana: la 'cara oculta' del mercat laboral balear

Aquesta legislatura han crescut en unes 3.400 les contractacions de molt curta durada a l'estiu

Contractes de menys d’una setmana: la 'cara oculta' del mercat laboral balear

Els contractes de molt curta durada creixen l'estiu (M.G.)

  • MARTÍ GELABERT (Palma)

  • | 12 de set, 2018 - 22:00

Es tracta de la cara oculta del mercat laboral de les Illes Balears. El creixement dels contractes de molt curta durada entre els mesos de juliol i agost ha crescut considerablement aquesta legislatura, per contra dels llargs, que han mostrat descensos.

L’analista socioeconòmic Rafel Borràs parla clar: «En la mesura que baixen les cues d’aturats, augmenten les de Càritas i Mallorca sense fam». És a dir, hi ha més treballadors amb menys recursos i que no poden acabar el mes. Segons les dades del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB), els contractes d’un a cinc dies durant el juliol i agost han crescut en 3.396 des del 2015, quan va entrar l’actual Govern. Per contra, els indeterminats han davallat en 619.

Els contractes més curts evidencien el creixement de la precarietat laboral

La conselleria de Treball balear, així com les patronals, posen èmfasi cada mes en el fet que es baten rècords de disminució d’aturats, així com d’augment del nombre d’afiliats a la Seguretat Social. Però aquesta claror té una ombra: la precarietat laboral. Segons Borràs, «les altes a la Seguretat Social indiquen que batem rècords en precarietat». Aquest fet es deu al fet que una persona pot estar contractada cada cap de setmana un mateix mes, amb contractes de dos o tres dies, i comptar com un afiliat cada vegada que s’ha donat d’alta.

En total, els contractes de menys d’un mes de durada han crescut de 21.342 a 23.251 entre el 2015 i el 2018. «Curiosament, el Govern i els sectors empresarials no volen veure aquesta cara oculta», ironitza Borràs.

De model econòmic a model laboral

Per Borràs, no es tracta només d’un model econòmic basat en la pressió turística, sinó que va més enllà. «Més que parlar de model econòmic, hem de parlar de model de norma laboral», insisteix, i afegeix: «Hi ha societats basades amb el sector turístic i amb un model laboral molt més decent que el que nosaltres tenim».

Borràs parla d’una «precarització permanent» que ha arribat en el seu punt àlgid amb la reforma laboral. Dins l’augment dels contractes fixos, quan es donen, adverteix que s’ha de tenir en compte també que s’inclouen aquells contractes indefinits amb períodes de prova d’un any o amb condicions similars. «Et poden acomiadar sense haver-te dit bona tarda», critica. De fet, insisteix que la precarietat no només hi és en el sector de l’hoteleria, sinó que arriba a tot el mercat laboral.

Les dades del SOIB posen de manifest que el nombre de contractes temporals durant aquests dos mesos d’estiu ha crescut de 77.609 a 80.523 del 2015 al 2018. Com més llarga és la durada, menys es nota aquest creixement, ja que recau sobretot en els de menys d’una setmana.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu