Manca de protecció per als treballadors durant l'onada de calor tot i els riscos evidents - Diari Jornada
Manca de protecció per als treballadors durant l'onada de calor tot i els riscos evidentsManca de protecció per als treballadors durant l'onada de calor tot i els riscos evidents
Un treballador en una obra en plena onada de calor. Foto: EFE

Els consells per fer front a les altes temperatures s'adrecen sempre a les activitats d’oci i mai a les laborals

Manca de protecció per als treballadors durant l'onada de calor tot i els riscos evidents

Els consells per fer front a les altes temperatures s'adrecen sempre a les activitats d’oci i mai a les laborals

Manca de protecció per als treballadors durant l'onada de calor tot i els riscos evidents

Un treballador en una obra en plena onada de calor. Foto: EFE

  • JOAN CANELA (València)

  • | 07 d'ag, 2018 - 22:24

Qualsevol noticiari televisiu d’aquests dies comença amb la mateixa història de terror: l’onada de calor! Mentre internet s’omple d’acudits i memes sobre paratges infernals i turistes socarrats, els mitjans tradicionals –després d’obviar cautelosament la qüestió de fons- entren amb una bateria de consells per a sobreviure a les altes temperatures: beure aigua, evitar fer exercici en les hores de més calor o refugiar-se en llocs frescos o amb aire condicionat. El problema d’aquests consells és que parteixen d’una premissa que no sempre és certa: que pots triar.

La part més simptomàtica de tots aquests consells, explica el secretari general de la CGT de Catalunya, Ermengol Gassiot, és que «sempre s'adrecen a la gent que practica activitats d’oci, mai es pensa en qui està treballant».

Així doncs, què cal fer en cas que l’onada de calor t’enganxe treballant sota el sol? El primer problema és que no hi ha cap legislació específica que protegisca els treballadors de les temperatures extremes quan els riscos són evidents. La setmana passada un obrer va morir a Múrcia mentre asfaltava una carretera en ple migdia. A la calor asfixiant ambiental cal afegir-hi la que emetia el quitrà fos. L’empresa es va excusar amb l'explicació que el treballador «tenia aigua fresca i llocs amb ombra». Gonçal Bravo, tècnic en prevenció de riscos laborals i sindicalista de la COS, explica que en aquest cas es van incomplir «totes les recomanacions bàsiques de primers auxilis. És curiós sentir les excuses de l’empresa quan en realitat a este pobre home el van matar», diu.

Segons l’article 14 de la llei de prevenció de riscos laborals (LRPL) «el treballador tindrà dret a interrompre l’activitat i abandonar el lloc de treball, en cas necessari, quan considere que aquesta activitat suposa un risc greu i imminent per a la seua vida o salut». En relació a la temperatura, Bravo recorda que a partir dels 35 graus, sense que hi faci res que sigui un espai obert o tancat, es té «no ja el dret, sinó l’obligació d’aturar la feina».

Però açò és tan fàcil? Aquesta setmana s’ha fet viral el tuit d’un treballador: «Em van posar a descarregar un camió a les dues de la vesprada, al sol i en plena onada de calor. Dues hores després estava tremolant, fred i marejat, quasi desmaiat. Hui m’ho han demanat de nou i m’hi he negat. M’han fet fora». La piulada acumula ja més de 13.000 retuits i 600 respostes, moltes de les quals relaten històries similars.

«El problema», continua Gassiot, «és que aquest tema no és a l’agenda dels grans sindicats i per tant no s’esmenta a l’hora de negociar». I afegeix: «Nosaltres no som prou forts per influir en els convenis de sector o territori». En empreses concretes en les quals la confederació anarcosindicalista sí que té més força Gassiot explica que sovint s’ha acordat una temperatura màxima a partir de la qual s’ha d’aturar la feina. «L’empresari ha de trobar la forma de refredar el lloc de feina o ha d'aturar la producció; òbviament no agrada a les direccions de les empreses, però, si tens prou força, ho pots imposar». Una protecció, en tot cas, que només arriba als treballadors d’empreses grans i amb comités forts, una realitat desconeguda per tots els assalariats d’empreses xicotetes o subcontractes, molt més desprotegits.

En aquest sentit, són significatives les regulacions horàries que es poden llegir als convenis d’alguns sectors, com el tèxtil a Catalunya o el de la construcció a Andalusia, negociats per la CNT el 1936, en què s’establia un «horari d’estiu» en què es treballava de sis a dotze del matí per a evitar les hores en què la calor és més perillosa. Així doncs, fa 82 anys, i encara sense canvi climàtic, ja van trobar maneres de protegir la salut en el treball.