Festes amb residu zero - Diari Jornada
Festes amb residu zeroFestes amb residu zero
La contaminació del plàstic s’accentua durant les festes majors de l’estiu. FOTO ACN

Festes amb residu zero

Festes amb residu zero

La contaminació del plàstic s’accentua durant les festes majors de l’estiu. FOTO ACN

  • MARTA MOLINA (Barcelona)

  • | 04 d'ag, 2018 - 01:57

Durant l’estiu proliferen les festes majors i els festivals de música sovint organitzats a l’aire lliure, a la ciutat o en plena natura. Aquesta és l’estampa que queda quan la gent marxa: gots per terra i contenidors de plàstic plens a vessar. Els residus són un dels principals problemes de les festes, sobretot els residus plàstics, i per això cada vegada hi ha més organitzadors que veuen com una prioritat ineludible disposar de més contenidors de separació de cada fracció i, sobretot, apostar pels gots reutilitzables de plàstic reciclat.

En ciutats com Barcelona, l’Ajuntament ha començat a implantar progressivament el got retornable a les festes majors com les dels barris de Gràcia i Sants i les festes de la Mercè. L’experiència s’emmarca en l’Estratègia Residu Zero municipal per promoure la reducció de la generació de residus. Des del consistori afirmen que, amb aquesta mesura, l’any passat es van estalviar més de 210.000 gots d’un sol ús, que equivalen aproximadament a 210 kg de residus d’envasos.

Un got per a tot l’esdeveniment L’aplicació d’aquest sistema redueix l’impacte ecològic i les deixalles en carrers i places, però la clau de la sostenibilitat és la reutilització del got: en aquest cas, s’erradica el d’un sol ús i s’aposta pels reutilitzables i la seva màxima reutilització. Aquest any, festivals com el Clownia, a Sant Joan de les Abadesses, o les festes majors de Gràcia i de Sants, a Barcelona, han apostat per fabricar els seus gots reutilitzables amb disseny propi amb Ecofestes, una empresa que,
a més, ofereix el lloguer de gots i el servei de rentat. Cada vegada més barris de la ciutat de Barcelona comencen a aplicar el sistema integral dels gots reutilitzables durant les festes, amb la qual cosa aconsegueixen, a més, que alguns dels bars i establiments del barri se sumin a la iniciativa. L’Ajuntament disposa també d’un servei gratuït de préstec de vaixella reutilitzable per a totes les entitats i associacions de la ciutat.

El cicle
El got reutilitzable, amb disseny propi de les festes, es distribueix mitjançant el dipòsit d’un euro en concepte de lloguer a totes les barres de la comissió de festes repartides per tots els carrers i places. Abans de marxar, tothom qui ho vulgui pot retornar el got a les barres de la comissió i recuperar així el dipòsit inicial. El sistema de dipòsit, sense despesa final per al públic, aconsegueix dotar de valor el got i n’evita l’abandonament. Un cop acabada la festa major, tots els gots recuperats, tant nets com bruts, es retornen a les instal·lacions d’Ecofestes perquè els rentin i els tornin a empaquetar.

Els gots compostables d’un sol ús
Aquest any el Festival Cruïlla, a Barcelona, també ha volgut reduir l’impacte ambiental i ha fet servir gots biodegradables. Es tracta del biogot, un recipient que sembla un got tradicional de plàstic però que està fabricat amb àcid polilàctic, un material que s’obté a partir de matèries primeres vegetals. Després de fer-lo servir, el got es diposita al contenidor de restes orgàniques perquè està fet, entre altres matèries, de blat de moro, i passa per un procés de compostatge industrial.

Els residus de bioplàstic d’un sol ús requereixen molta més gestió i no són sinònims de sostenibilitat



Des de la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable (Rezero) remarquen, però, que, malgrat que amb iniciatives com la del biogot es vulgui fer un pas que sembla més ecològic, es continua insistint en la cultura d’un sol ús. Segons l’entitat, donar gots compostables que s’assemblen visualment al plàstic encara implica una forta despesa de recursos naturals, en neteja —perquè segur que hi haurà gots a terra— i en gestió, perquè la semblança visual amb els gots de plàstic d’un sol ús dificulta que es llencin al contenidor d’orgànica. Per Rezero, el biogot no promou un canvi en la cultura d’un sol ús.

Contra la cultura d’un sol ús
Els gots biodegradables poden ser una alternativa a la contaminació del plàstic, però diverses entitats ecologistes alerten que els residus de bioplàstic d’un sol ús requereixen molta més gestió i no són sinònims directes de sostenibilitat perquè no trenquen amb el model de consum i la cultura d’un sol ús.

El model productiu i de consum de fer servir les coses un cop té greus impactes socioambientals, i, segons les entitats ecologistes, no n’hi ha prou amb la mera substitució de plàstics d’un sol ús per altres materials. En aquesta línia, Rezero defensa que cal aplicar solucions efectives per poder frenar el problema dels residus des de la perspectiva del sobreconsum de recursos i apostar per un canvi real en el sistema de producció i consum.

La promoció d’envasos reutilitzables és una alternativa viable, segons apunten algunes entitats ecologistes



En aquest sentit, i en el marc de la campanya Juliol lliure de plàstics (#PlasticFreeJuly), diverses entitats ecologistes com Amics de la Terra, Greenpeace, Retorna, Rezero i Sufrider han demanat que s’elaborin polítiques i programes realment efectius per frenar el problema del plàstic d’arrel sense «pedaços» ni eufemismes com els bioplàstics.
Segons aquestes organitzacions, una de les alternatives més viables és la reducció dels productes d’un sol ús i la promoció dels productes i envasos reutilitzables per posar fi a aquesta cultura.

Canviar tendències
Potser caldria començar a aplicar el sistema del got reutilitzable reciclat en altres àmbits de la vida? Podem canviar el model de producció i consum cap al residu zero més enllà de l’acció de llogar un got per un euro? Des de Rezero, per exemple, treballen en xarxa amb diversos agents socials i econòmics impulsant accions i polítiques transformadores de prevenció de residus com ara l’Estratègia Catalana Residu Zero, que té com a objectiu actuar des de cada àmbit per canviar tendències des de l’educació, la informació, les polítiques i les normatives.