Amb la crisi, creixen les grans fortunes i la misèriaAmb la crisi, creixen les grans fortunes i la misèria
El nombre de milmilionaris ha assolit un rècord històric. FOTO ARXIU

Quan el 2008 va esclatar la crisi sistèmica que va commocionar l’economia global, les mesures d’emergència per afrontar el caos apuntaven a l’austeritat i el sacrifici de la ciutadania; deu anys després, continua l’estafa

Amb la crisi, creixen les grans fortunes i la misèria

Quan el 2008 va esclatar la crisi sistèmica que va commocionar l’economia global, les mesures d’emergència per afrontar el caos apuntaven a l’austeritat i el sacrifici de la ciutadania; deu anys després, continua l’estafa

Amb la crisi, creixen les grans fortunes i la misèria

El nombre de milmilionaris ha assolit un rècord històric. FOTO ARXIU

  • JOAN PALOMÉS (Barcelona)

  • | 28 de jul, 2018 - 00:32

El 2008 és l’any de l’inici oficial de la crisi financera. Un parell d’anys abans havia esclatat la crisi de les hipoteques subprime als Estats Units, que va provocar una profunda crisi de liquiditat. Les conseqüències es van estendre arreu del món i van ser desastroses: crisi alimentària global, borsària i bancària, immobiliària... Deu anys de crisi econòmica, ambiental, institucional, política i social que s’han intentat apaivagar amb sacrificis pressupostaris, austeritat, concessions i rescats que han recaigut sobre les espatlles de la ciutadania.

A la UE s’han destinat gairebé 600.000 milions d’euros a sanejar la banca. A l’estat espanyol, oficialment, 62.000 milions d’euros, tot i que el Tribunal de Comptes ha quantificat el volum de diner públic —inclosos els avals, les garanties i els crèdits extraordinaris— compromès amb el rescat bancari en 252.000 milions d’euros. Al capdavall, el rescat més onerós de les principals economies del món. I cal insistir-hi: tot plegat i arreu amb diners dels contribuents.

Mentrestant, l’any passat la gran banca espanyola va obtenir un beneficis nets de 15.000 milions d’euros. La banca nord-americana, més matinera, va començar a engreixar els llibres comptables el 2009. JP Morgan Chase, ja el 2009, reconeixia beneficis de 12.000 milions d’euros.

Els damnificats per la crisi
La crisi ha estat un concepte hàbilment definit que eludeix culpables i responsables. Un fenomen natural que ha arrasat economies, estats i famílies. Deu anys després de la fallida global, una inquietant conclusió s’obre pas: les societats, per més democràtiques, garantistes i lliures que es proclamin, es troben sota l’imperi indiscutible de les finances globalitzades. «Que no ens enganyin. No és una crisi. És una nova manera d’acumulació de capital», escriu Ángel del Castillo, membre d’Attac.

A la UE s’han destinat gairebé 600.000 milions d’euros a sanejar la banca

 

Al llarg d’aquests deu anys, s’han anat acumulant els damnificats. Però només per una banda. El rescat dels propietaris de la banca i dels seus beneficiaris contrasta amb l’acomiadament d’un de cada tres treballadors de banca —uns 80.000— des del 2008, els 3,3 milions d’afectats de l’estafa de les clàusules sòl o els 700.000 ensarronats amb el frau de les preferents, entre molts altres tripijocs financers.

Es calcula que hi ha 32 bilions de dòlars de riquesa privada amagada a paradisos fiscals

 
El casino global ha anat guanyant pes i influència, ha esdevingut hegemònic i marca, avui més que mai, el ritme i les normes de les economies. Segons el Banc Mundial, el PIB mundial del 2017 ha estat de gairebé 81 bilions de dòlars, mentre que el deute global dels estats, corporacions i famílies el primer trimestre del 2018 és de 247 bilions de dòlars, el 305% del PIB global. Els actius i passius financers exteriors s’han disparat des del 36% del PIB global als anys 60, fins gairebé el 400% —293 bilions de dòlars— el 2015. Les finances especulatives guanyen, facin joc.

El frau fiscal
A l’assaig Deu anys de crisi. Cap a un control ciutadà de les finances, editat per Attac, es denuncia el terrible impacte de les finances en el sistema productiu del món i es menciona el cas del mercat de les divises, que mou 5,3 bilions de dòlars diaris. Si fa no fa, cinc vegades el PIB anual de l’estat espanyol. Però «menys del 3% d’aquestes transaccions serveixen a l’economia real, és a dir, el comerç i a la inversió», es pot llegir en el llibre.

La qüestió del frau i l’evasió fiscal és una de les més representatives de l’estafa global, l’especulació depredadora de les finances i els beneficiaris de la crisi. L’existència de paradisos fiscals és la principal expressió de la globalització financera. Segons Tax Justice Network (TJN), es calcula que hi ha 32 bilions de dòlars de riquesa privada amagada en paradisos fiscals i que les pèrdues fiscals anuals superen els 600.000 milions de dòlars —400.000 milions en països de l’OCDE i 200.000 milions de dòlars en països de baixos ingressos—, que equivalen al 20% dels impostos de les corporacions del món. I segons la Comissió d’Investigació sobre Blanqueig de Capitals i Evasió Fiscal del Parlament Europeu, la UE perd anualment un bilió d’euros en recaptació d’impostos per l’evasió fiscal, el PIB de l’estat espanyol.

Tot queda en família, però: segons l’informe Índex del secret financer del TJN d’enguany, el rànquing d’infractors està encapçalat per Suïssa, seguida dels Estats Units, les Illes Caiman, Hong Kong, Singapur, Luxemburg i Alemanya.

Suïssa encapçala el rànquing de països amb més opacitat financera, segons Tax Justice Network

  

A més, els Països Baixos són l’estat per on transita el volum més elevat de fluxos de capital cap als paradisos fiscals.

Més rics i més pobres
El dossier elaborat per Oxfam Internacional Premiar el treball, no la riquesa acaba de reblar el clau. L’any passat el nombre de rics amb un patrimoni superior als mil milions de dòlars va assolir el màxim històric: un nou milmilionari cada dos dies. I quants afortunats hi ha d’aquesta categoria premium? Doncs 2.043 a tot el món.

A més, segons l’estudi, el 82% de la riquesa generada al llarg del darrer any s’ha concentrat en l’1% dels més afortunats, mentre que el 50% de la població del món més pobre no n’ha rebut ni les engrunes.
Vet aquí la veritable crisi.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu