Els països del G20 vulneren els Objectius del Mil·lenniEls països del G20 vulneren els Objectius del Mil·lenni
L’eliminació de la pobresa és prioritària (Arxiu)

Més del 40% d’incompliments per aconseguir el consum i la producció sostenibles s’han produït per part dels estats més rics

Els països del G20 vulneren els Objectius del Mil·lenni

Més del 40% d’incompliments per aconseguir el consum i la producció sostenibles s’han produït per part dels estats més rics

Els països del G20 vulneren els Objectius del Mil·lenni

L’eliminació de la pobresa és prioritària (Arxiu)

  • JOAN PALOMÉS (Barcelona)

  • | 12 de jul, 2018

Periòdicament, els líders del món, ateses les disfuncions planetàries, es reuneixen a l’empara de les Nacions Unides i decideixen proposar un seguit d’objectius per erradicar la fam, la pobresa, l’analfabetisme, la sida i, en resum, les injustícies i les desigualtats que assolen el món. L’any 2000, els 189 estats membres de l’ONU van acordar que en el termini de quinze anys el planeta seria un lloc molt més habitable, just i saludable per a tothom. Però, ja el 2015, els anomenats Objectius del Mil·lenni encara estaven lluny d’oferir cap mena d’esperança.

El setembre del 2015, doncs, els 193 estats membres de les Nacions Unides van decidir donar-se quinze anys més per assolir els objectius, en aquesta ocasió amb el títol d’Objectius de Desenvolupament Sostenible i amb disset fites per tal d’aconseguir tres grans objectius: «Erradicar la pobresa extrema, combatre la desigualtat i la injustícia i solucionar el canvi climàtic. Els objectius mundials podrien aconseguir això. En tots els països. Per a totes les persones», segons consta en el document oficial.

La responsabilitat dels rics
I on ens trobem, ara mateix? Actualment, hi ha 1.200 milions de persones que viuen amb un dòlar al dia, 925 milions que passen fam, 114 milions de nens en edat escolar que no van a l’escola, 11 milions de nens que moren de malalties fàcilment tractables i 2.400 milions de persones sense accés a aigua potable.

La Fundació Bertelsmann Stiftung ha editat Minsa execució: els països rics posen en risc els objectius globals, un exhaustiu estudi sobre la situació en la qual es troben les metes globals recollides en els Objectius de Desenvolupament Sostenible i els mecanismes dels països per assolir-les. Les conclusions no són gaire optimistes i el punt de mira es dirigeix cap al G20, el grup dels vint països més rics, als quals s’acusa de «deteriorar el procés d’implementació per als països més pobres, ja que estan produint efectes indirectes negatius, per exemple, pel seu estil de vida i pràctiques de consum».

Dels quinze països que estan més allunyats dels objectius, onze són membres del G20



El dossier estableix un rànquing per països que s’apropen al compliment de les fites, però no són les economies més poderoses, sinó les comparativament més petites i desenvolupades les que encapçalen la llista: Suècia, Dinamarca i Finlàndia. França i Alemanya són els únics països del G7 que ocupen el top ten; els Estats Units es troben en el lloc 35 de la llista, mentre que la Xina i Rússia ocupen la plaça 63 i 54, respectivament. La República del Congo, el Txad i la República Centreafricana tanquen l’índex.

Estats incomplidors
L’estudi posa en evidència els estats on els esvorancs per l’assoliment dels objectius específics de sostenibilitat són més greus: l’Índia, la Xina i els Estats Units representen més del 40% d’incompliments per aconseguir el consum i la producció sostenibles.

En general, dels quinze països que estan més allunyats dels objectius, onze són països del G20. A més, els estats d’aquest grup produeixen els pitjors efectes secundaris, des del punt de vista econòmic, ambiental i de seguretat, motiu pel qual s’alenteixen les iniciatives d’altres països per arribar als objectius de desenvolupament sostenible.

L’informe finalitza amb una reflexió de Jeffrey Sachs, director de la Sustainable Development Solutions Network (SDSN), organització vinculada a les Nacions Unides: «Una vegada més, els països del nord d’Europa superen els índexs de sostenibilitat i els països més pobres estan a la cua. Les implicacions són clares: la filosofia del mercat social d’una economia mixta que equilibra el mercat, la justícia social i l’economia verda són la ruta cap als objectius de desenvolupament sostenible. Els països atrapats en la pobresa extrema necessiten més ajuda per part de la resta del món».

Actualment, hi ha 1.200 milions de persones que viuen amb un dòlar al dia i 925 milions que passen fam