Morir treballant, el drama que no acabaMorir treballant, el drama que no acaba
El Lino, de 50 anys, abans treballava d’enrajolador, després d’anys a l’atur ara és peó d’obra i cobra 400 euros menys (Lluïso Llorens)

La recuperació econòmica ha suposat un repunt dels accidents laborals molt per damunt del creixement de l’ocupació. La reforma laboral, la precarització i les retallades en prevenció s’apunten com a causes principals

Morir treballant, el drama que no acaba

La recuperació econòmica ha suposat un repunt dels accidents laborals molt per damunt del creixement de l’ocupació. La reforma laboral, la precarització i les retallades en prevenció s’apunten com a causes principals

Morir treballant, el drama que no acaba

El Lino, de 50 anys, abans treballava d’enrajolador, després d’anys a l’atur ara és peó d’obra i cobra 400 euros menys (Lluïso Llorens)

  • JOAN CANELA (València)

  • | 12 de maig, 2018 - 02:23

Fins a 154 persones mortes en accident laboral el 2017. De les quals, 78 a Catalunya, 65 al País Valencià i 11 més a les Balears. Una xifra que és preocupant, malgrat que no deixe de ser una dada «positiva» si es compara amb les 339 morts del 1995.

Aquesta és, però, l’essència del drama. Precisament el 8 de novembre del 1995 s’aprovava la llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) per tal de reduir la incidència de l’accidentalitat a l’estat espanyol, escandalosament per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Si bé els efectes de la llei no van notar-se immediatament i la sinistralitat va seguir pujant fins al tombant del segle, a partir del 2000 va començar a baixar de forma accentuada i contínua.

Un estudi exhaustiu de la UGT del 2015 apuntava com a causes d’aquesta millora la implementació definitiva de moltes de les mesures previstes per la LPRL, com els plans d’acció referent per a les empreses amb més accidents o la creació, el 2005, de la figura de fiscal de sala coordinador de sinistralitat laboral. I a partir del 2006, la Inspecció de Treball i Seguretat Social va posar en marxa una estratègia específica per millorar la prevenció dels riscos laborals. A més, el 2008 rebenta la bombolla immobiliària i el sector de la construcció —on es concentrava el gruix dels accidents més greus— queda pràcticament congelat.

El 2017 han mort a la feina 78 persones a Catalunya i 11 a les Balears

 

La conseqüència de totes aquestes mesures i circumstàncies converteix el 2012 en l’any amb menys accidentalitat laboral de la història espanyola, amb 2.896 accidents amb baixa per cada 100.000 treballadors en actiu. Als Països Catalans van produir-se 119.659 accidents –gairebé la meitat que els 225.488 del 1995- i «només» 107 morts.

Repunt dramàtic

Des del 2012 s’ha invertit la tendència i les xifres d’aquell any han quedat només com a mostra de com poden ser les coses i no com una realitat consolidada. Des de llavors la sinistralitat laboral ha anat creixent any rere any fins a arribar als 152.520 accidents del 2017 —19.945 a les Balears, 87.104 a Catalunya i 45.471 al País Valencià—, un augment acumulat del 21,5%.
Segons la patronal i alguns analistes econòmics, aquest creixement s’explica per la recuperació de l’activitat econòmica i, per tant, per l’augment de l’ocupació. Però les xifres no acompanyen la seua tesi. En realitat, la massa de treballadors en actiu només s’ha incrementat un 1,5% en el mateix període. De fet, la incidència d’accidents per cada 100.000 treballadors a escala estatal ha crescut un 11%, des dels 2.896 accidents del 2012 fins als 3.249 de l’any passat.

El 2012 va marcar un mínim històric en les xifres de sinistralitat, però des de llavors no han parat de créixer

 

Per als sindicats l’explicació és una altra. I és que el 2012 va ser precisament l’any en què va aprovar-se la darrera reforma laboral, que legalitzava més precarietat laboral. En eixe període, els índexs de treball temporal han crescut del 25,7% al 28% al País Valencià, del 18,7% al 20,9% a Catalunya i del 23,2% al 26% a les Balears. Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT, recorda com «la sinistralitat ha crescut especialment als sectors on les condicions laborals són pitjors, ja que els treballadors es troben més exposats a malalties professionals», i vincula directament aquestes xifres amb la reforma laboral del 2012.

De fet, i a pesar de la manca d’estudis sobre el tema, cada vegada més veus que treballen en l’àmbit dels riscos laborals alerten que, per culpa de la situació de precarietat, cada cop més treballadors eviten demanar la baixa per por de ser acomiadats. Segons explica Àlex Tisminetzky, advocat laboralista i secretari de prevenció laboral de la CGT, «els casos d’empreses que pressionen els empleats per tal de fer passar lesions provocades per accidents al règim comú és una realitat totalment estesa i habitual al món del treball. Les empreses ofereixen pagar el 100% de la baixa a canvi de maquillar l’estadística; així poden mantenir les bonificacions de la Seguretat Social vinculades a l’índex de sinistralitat. N’hi ha de més mafioses, que directament coaccionen els treballadors». Una pràctica que a més compta amb la col·laboració de les mútues.

Per Tisminetzky, aquesta pràctica comporta que després no es puguen demanar responsabilitats a l’empresa, però també que «les dades d’accidents siguin molt poc representatives».

Els últims tres anys s’han quedat sense cobrir 22 places del cos d’inspectors de treball

 

Retallades en prevenció

Una altra de les explicacions d’aquesta sinistralitat més gran podria estar relacionada amb la reducció del cos d’inspectors de treball. Segons un informe recent publicat a Público, aquest òrgan —dependent del ministeri de Treball— hauria sofert una reducció de la plantilla dels 970 efectius del 2015 als 948 de l’any passat, perquè no s’estarien cobrint les vacants que van quedant. A l’estat espanyol hi ha un inspector per a cada 15.000 treballadors, mentre que la mitjana europea es troba en els 7.300.

Núria Gilgado destaca que els estudis fets per la UGT demostren que aquesta «relaxació en la prevenció té una relació directa amb l’augment de la sinistralitat». De la mateixa manera, assenyala les retallades en aquest àmbit com una de les diferències clau respecte a les polítiques de principi de segle, quan els accidents van caure significativament.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu