Balears i País Valencià, units per un finançament justBalears i País Valencià, units per un finançament just

Balears i País Valencià, units per un finançament just

Balears i País Valencià, units per un finançament just

  • MARTA NAVARRO / València

  • | 05 de maig, 2018 - 00:11

El front valencianobalear s’ha reunit el 4 d’abril a Palma en una comissió per exigir un finançament just a l’Estat. Els dos territoris, des de les campanyes Finançament Just (País Valencià) i Bon Finançament (Balears) denuncien que aporten més diners dels que reben, la qual cosa perjudica la seua gestió econòmica. De moment, han compartit experiències i preveuen una manifestació per al mes d’octubre o novembre.

Les organitzacions i polítics valencians entregaren el 24 d’abril un manifest al ministre d’Hisenda espanyol per reclamar millores. D’altra banda, el Govern Balear, amb el suport de diverses entitats, va presentar una proposta financera per a les Illes fa un mes, i no hi ha obtingut resposta.

Davant la inacció del govern espanyol, han decidit coordinar les lluites. «A les Balears ens preocupa que passi el mateix que passa amb la negociació del model de finançament: que es deixi el problema sense resoldre», diu Miquel Rosselló, membre de Fundacions Darder-Mascaró, de la campanya Uneix-te per un bon finançament i de la Plataforma per a un Finançament Just de les Illes Balears.

Els pressupostos generals de l’estat del 2018 deixen al País Valencià una inversió de 150 euros per habitant, mentre que la mitjana estatal és de 217 euros. Pel que fa a les Balears, la inversió per càpita serà de 149 euros, malgrat que la Constitució espanyola i l’Estatut reconeixen el règim especial balear. Als textos oficials s’estableix un reconeixement diferenciat per disminuir els costos derivats de la insularitat. Rosselló explica que aquest tret «comporta unes complicacions econòmiques, ja que molts dels productes que es consumeixen venen de fora, i qualsevol viatge o comunicació s’ha de fer en vaixell o en avió». Àgueda Micó, coportaveu de Compromís, acusa l’Estat de centralista i assegura que «l’infrafinançament afecta el benestar de la ciutadania, atès que els governs autonòmics es troben impossibilitats per desenvolupar polítiques educatives, sanitàries i d’equitat social».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu