Actualitat

Davallada del 20% dels nous estudiants de filologia catalana

CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE

INFOGRAFIA: MilVietnams

CLARA BARBAL/ MARTA CURULL, Lleida I 15 de DESEMBRE del 2017

En cinc anys hi ha hagut una caiguda de 200 a 159 en la xifra d’alumnes que comencen el grau de llengua catalana a les universitat dels Països Catalans

A la sortida de la classe de Gramàtica Catalana, a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida (UdL), busquem estudiants de primer curs del Grau d’Estudis Catalans i Occitans. Ens responen gairebé a l’uníson: la Cristina, l’Elena, l’Andrea i la Laura són les quatre úniques estudiants de primer curs de l’ex-Filologia Catalana.

En només quatre cursos, la Universitat de Lleida ha perdut la meitat d’alumnes de nou accés al grau d’Estudis Catalans: mentre que el 2013 n’hi van accedir vuit, al curs actual en són només quatre. Aquesta tendència es dona a la majoria d’universitats públiques dels Països Catalans, segons les dades facilitades pels mateixos centres entre els anys 2010 i 2017.

El 2010, la Universitat de les Illes Balears (UIB) tenia 37 nous alumnes a Filologia Catalana; aquest curs, 10 alumnes han començat primer. La Universitat de Barcelona experimenta la caiguda més crítica. El 2010 va iniciar el curs amb 92 alumnes de nou accés al grau, la xifra es redueix gairebé a un terç (37) el setembre de 2016. La Universitat de València, que és la que gaudeix de més bona salut, també ha notat un lleuger descens d’alumnat de nova matrícula: 60 el curs 2013/2014 i 48 el curs actual.

La Universitat de València, que és la que gaudeix de més bona salut, també ha notat un lleuger descens d’alumnat de nova matrícula: 60 el curs 2013/2014 i 48 el curs actual

En conjunt, els nous estudiants de filologia catalana a les universitats dels Països Catalans ha baixat dels 200 de 2013 als 159 que han començat a cursar aquests estudis aquest 2017.

La conseqüència més immediata de la disminució d’alumnes en aquests estudis és la reducció pressupostària dels departaments de filologia, amb afectacions sobre la recerca i la docència. I més enllà de l’àmbit acadèmic, la pèrdua de filòlegs té conseqüències en l’ús del català? «Una llengua no sobreviu sense especialistes, però tampoc pot viure només amb filòlegs. Els imprescindibles són els parlants», considera Jaume Guiscafrè, director del departament de filologia de la UIB.

Davant la pèrdua d’especialistes, existeix el perill d’homogeneïtzació de la llengua catalana amb l’espanyola si no es té cura de la correcció lingüística a causa de la proximitat geogràfica i la posició dominant de la segona.

Diversitat de causes

Com expliquen els experts la davallada d’estudiants de filologia catalana? La directora del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades, Carme Junyent, apunta al «procés d’homogeneïtzació lingüística mundial» a favor de l’anglès, on la majoria de llengües que es parlen al món estarien amenaçades.

Jaume Guiscafrè assumeix que hi ha un «descrèdit cíclic» de les arts i les humanitats, que afecta particularment l’estudi de la llengua i la literatura pròpies. En el cas de les Balears, el professor assegura que l’oferta de filologia anglesa ha estat un «factor decisiu» en la davallada d’alumnes de la catalana i fins i tot de l’espanyola, tot i que aquesta triplica la quantitat d’alumnat. També apunta als «infames» anys del govern del Partit Popular de José Ramón Bauzà, entre 2011 i 2015.

Jaume Guiscafrè assumeix que hi ha un «descrèdit cíclic» de les arts i les humanitats, que afecta particularment l’estudi de la llengua i la literatura pròpies

El director del departament de filologia catalana de la UV Emili Casanova assenyala «la castellanització» de les comarques interiors del País Valencià, fins ara lingüísticament molt fortes i bressol dels estudiants de llengua al territori. Les dades de l’Enquesta d’ús i coneixement del valencià dels anys 2010 i 2015 ho corroboren: el nombre de persones que usen el català a casa a les zones valencianoparlants baixa més de 5 punts en aquest període.

Una República salvaria el català?

Quines solucions es plantegen per millorar la realitat lingüística del català? Carme Junyent sentencia que una República no salvarà el català. «L’oficialitat a les llengües dominants, no els cal i a les subordinades, no els serveix de res. L’irlandès, per exemple, és una llengua que ho va tenir tot i en canvi no va aconseguir arrencar en el seu ús». Per a l’acadèmica, el que salva una llengua són els seus usos espontanis i calen propostes innovadores en aquest sentit: «si tots els recursos que s’han destinat a l’escola es lliuressin també a l’esplai i a l’esport, com a àmbits d’ús espontani, el català gaudiria de millor salut».

Jaume Guiscafrè, en canvi, creu essencial que hi hagi una aposta pública per les universitats per mantenir els estudis i la investigació en llengua catalana. «Si desapareix l’ensenyament de la llengua en una universitat, es perd la connexió amb l’entorn parlant més immediat, el dialectal».

En el cas valencià, el membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Emili Casanova assumeix com a «problemàtic» el decret de plurilingüisme del govern del Botànic. Per blindar el català a les aules, la conselleria ha presentat un pla lingüístic on l’anglès hi té major pes. «A banda de la docència, un professor de llengua catalana també exerceix de recuperador de la llengua i de conscienciador de la importància del seu ús. L’administració no el pot deixar sol», clama.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

NO CALLAREM

12 abril 2018 |

Tuiters, artistes, periodistes i altres professionals han estat censurats i fins i tot condemnats a presó per exercir el dret a la llibertat d'expressió i d'informació a casa nostra. Davant aquesta amenaça, el món cultural s'ha organitzat dins la plataforma No Callarem que aquesta setmana organitza diferents activitats arreu del territori. Alguer Miquel, cantant de Txarango, fa una crida a la llibertat d'expressió i a la lluita col·lectiva

2017-12-27T09:33:55+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X