Mèxic rep Toni CatanyMèxic rep Toni Catany
Cossiols. FOTO TONI CATANY

S’inaugura a Mèxic l’exposició ‘Toni Catany. Cuando ir era volver’, una retrospectiva del fotògraf mallorquí que trenca amb els localismes

Mèxic rep Toni Catany

S’inaugura a Mèxic l’exposició ‘Toni Catany. Cuando ir era volver’, una retrospectiva del fotògraf mallorquí que trenca amb els localismes

Mèxic rep Toni Catany

Cossiols. FOTO TONI CATANY

  • TOMEU CANYELLES (Palma)

  • | 20 d'oct, 2018 - 10:47

Prop de cent cinquanta instantànies s’encarreguen de sintetitzar una trajectòria de les que fan època. L’exposició Toni Catany. D’anar i tornar arriba a Mèxic, que s’afegeix a una llarga llista de països (França, el Japó, Tunísia, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, els Estats Units, Bèlgica, els Països Baixos, etc.)en els quals, en un moment donat, s’ha pogut admirar l’obra d’un dels fotògrafs illencs més reconeguts i admirats. La internacionalització del seu llegat, així com la valuosa tasca impulsada des de la mateixa Fundació Toni Catany, permet adreçar-lo a nous públics i entendre per què avui dia la seva obra continua resultant tan vigent com suggeridora.

Toni Catany Jaume s’inicià en el món de la fotografia de manera autodidacta a Barcelona, on cursava estudis de ciències químiques. Des de mitjans de la dècada dels seixanta, com a fotògraf freelance aconseguí destacar mitjançant els seus reportatges de viatges: anades i tornades que, en conjunt, marcarien tant la seva vida com la seva obra futura i que, en bona part, queden reflectides en aquesta nova exposició. D’un estil que ha rebut multitud d’apel·latius —neopictorialista, clàssic, solemne, atmosfèric, nostàlgic, entre d’altres— arribà a fer-ne gairebé un estil distintiu: pocs segons després d’observar alguna de les seves fotografies saps que és ell, i només ell, la persona que és rere l’objectiu.

Les natures mortes, per exemple, han estat un dels punts forts de la seva producció, però també els retrats: al cap em ve la potència electritzant dels retrats recollits a Dels qui escriuen (1967-1983) (2002); imatges tan senzilles i alhora poderoses que et permeten introduir-te una estona en la psicologia del retratat.

És impossible eludir la seva importància en camps com el grafisme musical: les seves fotografies il·lustren cobertes d’una tirallonga de singles, EP i LP de Lluís Llach, Música Dispersa, Dolors Laffitte, Guillermina Motta, Lleó Segarra, Pi de la Serra i, sobretot, Maria del Mar Bonet, que li va dedicar una de les cançons més corprenedores de la seva extensa discografia: Petita estança.

Així s’entén així la influència que ha tingut sobre nous talents com Manuel Pomar o Alba Yruela i directors d’art com Tomeu Mulet.

L’exposició Toni Catany. Cuando ir era volver estarà oberta fins al 9 de desembre. És, a més d’una bona notícia, un mecanisme necessari per rompre els localismes; per mostrar a gents de l’altra banda del món una obra que parteix de processos fotogràfics del passat (daguerreotips i calotips, per exemple) i s’acaba amb la tecnologia digital, i que, més enllà del seu valor estètic, ha aconseguit fer de la quotidianitat un art en si mateix.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu