Escenaris per no callarEscenaris per no callar
FOTO Escena Poblenou

El festival de creació contemporània Escena Poblenou, que se celebra del 17 al 21 d’octubre, enguany pren el lema ‘#LesDonesSomAquí’

Escenaris per no callar

El festival de creació contemporània Escena Poblenou, que se celebra del 17 al 21 d’octubre, enguany pren el lema ‘#LesDonesSomAquí’

Escenaris per no callar

FOTO Escena Poblenou

  • CLÀUDIA BRUFAU (Barcelona)

  • | 20 d'oct, 2018 - 13:42

«Companyes, anem per feina!» Aquest és l’esperit que es respira a la cruïlla de la Rambla del Poblenou amb el carrer de Ramon Turró dimecres a la tarda. Malgrat l’amenaça de pluja, el lema #LesDonesSomAquí ressona amb caliu en la presentació del projecte Som Aquí, que dona el tret de sortida a la 17a edició d’Escena Poblenou.

En aquesta edició Escena+Dones ha cristal·litzat amb el projecte Som Aquí

  

Sempre reivindicatiu, ara el festival creat i dirigit per Ada Vilaró es posiciona des del pensament i l’acció clarament feminista. Per aquest motiu arrenca amb Som Aquí, una iniciativa per visibilitzar les dones. «Cal posar-nos en acció, fer propostes per trobar el nostre espai i que se sàpiga qui som i què fem», em comenta amb un somriure entusiasta la coordinadora del projecte, Margarida Troguet, mentre esperem que comenci la tertúlia que modera la periodista Júlia Bertran i en què participen les escriptores Miriam Habiti i Bel Olid. Una gran equació per deixar clar que les dones volem no callar.

Ada Vilaró va fundar Escena Poblenou amb l’artista Sergi Estabanell el 2001 per «portar propostes molt variades i per estar molt aprop de la gent de peu de carrer», diu Vilaró, i afegeix: «Tant fem xarxa a nivell internacional com amb el petit comerç de barri, i això és el que fa que tinguem un públic molt particular.» Aquesta barreja de veïnat i el col·lectiu de l’escena és ben palpable a la tertúlia.

Escena Poblenou sempre ha apostat per la creació feta per dones, però Vilaró argumenta que «cal obrir debat i reflexió per emmarcar explícitament i visibilitzar les dones; si no, ningú no se n’assabenta. Per això, fa sis anys van impulsar Escena+Dones, que en aquesta edició ha cristal·litzat amb el projecte Som Aquí, i que a part de la jornada de diàleg amb Betran, Habiti i Olid, també ha presentat l’acció Videografies, per acollir en format breu i en primera persona la veu de diferents dones, com també tres vikimaratons per millorar la presència de les professionals de els arts escèniques a la Viquipèdia.

Escena Poblenou és un festival que ha apostat i aposta per creacions que proven nous llenguatges i dramatúrgies. No és estrany, doncs que amb aquestes coordenades es programin espectacles com Realitats avançades, de Simona Levi; el projecte del col·lectiu Labuena Compañía, que amb La bugada, en què participen dones del barri, o Ser Britney Spears, del Colectivo Leer es Sexy i El Pollo Campero, que ens proposen entendre l’estrella del pop des d’una perspectiva inèdita. Gràcies als espectacles itinerants i de sala, el barri es converteix en una gran escena on els projectes embrionaris també tenen cabuda.

Dones, història i marges

Des de fa uns anys, el festival presenta Embrions, una selecció de projectes que estan just a l’inici i que per ajudar-los a créixer es mostren al públic. Un dels embrions que s’han presentat ara és Els cecs d’Indomus, que dirigeixen Xantal Gabarró, Andrea Madrid i Albert Pijuan, que a partir del text de Maeterlinck treballen en un espectacle per parlar de les limitacions.

Els espectacles itinerants i de sala converteixen el barri del Poble Nou en un gran teatre

 

Precisament, perquè volen anar més enllà del text teatral a través del moviment i altres disciplines, han triat uns intèrprets ben diferents, entre els quals hi ha dues persones que tenen síndrome de Down, el Xavi Font i l’Esteban Pérez. «D’ells dos ens interessa sobretot la plasticitat del seu moviment i perquè esperem que la gent pugui veure el potencial artístic de les persones que tenen diversitat funcional», explica Gabarró.

No només es dona veu a les dones d’ara, sinó també, gràcies a l’espectacle Màtria, de Carla Rovira, que s’endinsa en la memòria històrica familiar i col·lectiva, als testimonis de les mares, les àvies i les ties.

El passat de les dones de la seva família ha permès a Rovira «descobrir altres maneres de comprendre el món i com cada dona ha lluitat dins del sistema patriarcal com ha pogut.» A parer seu, a través d’aquesta recerca «t’adones que no ets, ni som, les primeres feministes, que són lluites constants, i que de manera cíclica tenen més o menys intensitat.» En efecte, Ada Vilaró procura «donar valor i altaveu a les comunitats que estan més al marge», per això enguany Veus entre murs, que ha ideat amb Josep Perelló, és una acció que tindrà lloc davant de la presó de Wad-Ras i en què participaran les internes.

Què pot ser més transformador que sentir les veus que estan més al marge de la societat? I què millor que donar una escena pròpia a les dones per qüestionar el sistema patriacal?

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu