Els Jocs Florals són una bromaEls Jocs Florals són una broma
Els jocs florals de Canprosa. FOTO DAVID RUANO

'Els Jocs florals de Canprosa' es va estrenar l’any 1902 en un context de crispació social, marcada per l’empresonament de líders sindicals i polítics; el TNC recupera un muntatge amb tocs d’absurd

Els Jocs Florals són una broma

'Els Jocs florals de Canprosa' es va estrenar l’any 1902 en un context de crispació social, marcada per l’empresonament de líders sindicals i polítics; el TNC recupera un muntatge amb tocs d’absurd

Els Jocs Florals són una broma

Els jocs florals de Canprosa. FOTO DAVID RUANO

  • ORIOL PUIG (Barcelona)

  • | 12 d'oct, 2018 - 23:36

La seva mordacitat, agudesa i, sobretot, el seu compromís crític contra la invenció de veritats col·lectives i la seva instrumentalització política han convertit Santiago Rusiñol en l’epicentre patrimonial de la nova temporada del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). En aquest sentit, no només s’ha estrenat Els jocs florals de Canprosa, una de les obres més crítiques de Rusiñol cap a la Catalunya del seu temps, sinó que s’ha impulsat la publicació de dos llibres: l’assaig El fugitiu que no se’n vaSantiago Rusiñol i la modernitat, de Raül Garrigasait, editat per Edicions de 1984, i el recull Teatre polèmic, que editarà L’Avenç, amb les obres de teatre més controvertides d’aquest artista polièdric.

El 1902 s’estrena Els jocs florals de Canprosa i el món floralesc es posa fet una fúria. L’abril del 1903 s’estrena el drama en tres actes L’hèroe i de seguida els militars la prohibeixen. El desembre del 1903 s’estrena El místic, sobre el cas Verdaguer, en què Rusiñol treu els drapets bruts de les jerarquies eclesiàstiques. Els aplaudiments del públic i la reacció iracunda dels floralescos, els militars i els missaires demostren que la seva llengua era eficaç, clara, directa i entenedora. I el fet és que encara ho és.

Estimar Catalunya i riure-se’n
El Rusiñol articulista deia sobre l’absència d’humor del nacionalisme: «Cada pas que dóna és un acte, cada tres passos tres actes, i cada sardana un programa. Ell no riu mai; això és sagrat; ell no fa broma; ell dóna exemple... I quan torna a la llar amb la camisa xopa, està satisfet de si mateix... Ha posat el seu gra de sorra per fer el casal de la Pàtria!».

En efecte, Els jocs florals de Canprosa estava fatalment destinada a convertir-se, tenint en compte les reaccions que havia provocat l’estrena, en el símbol de l’opressió del centralisme estatal i de l’anticatalanisme i a rebre, per tant, les escomeses d’un públic exaltat. La comèdia es va estrenar en un context de forta crispació social, marcada pel recent empresonament de centenars de líders sindicals i de polítics destacats, com Enric Prat de la Riba. La polèmica es va aguditzar quan el governador militar va suspendre els autèntics Jocs Florals per una xiulada a la bandera espanyola, i en canvi, va protegir amb policies els espectadors de possibles atacs per part dels seus més fervents detractors.

La història, massa sovint, ens ensenya que els que divinitzen la cultura tenen tendència, és clar, a apropiar-se de tot el que és aliè en benefici propi. No només del que és tangible. Rusiñol, responent a la polseguera, defensava el seu amor per la poesia total, carregava contra les imitacions poètiques locals i de barri i la utilització política de la festa de la poesia. I això, fent-ne mofa, té molt mèrit: «Ja és prou gran Catalunya, ja és prou just lo que defensa, perquè no es pugui fer broma de totes les petiteses que tenen les causes nobles». Rusiñol demana capacitat per fer burla dels Tonets, dels versaires, de les «reines» de la festa postisses, de les Bases de Manresa desvirtuades i dels abrandats «companys de causa».

Com bé escriu Joan Fuster, «Rusiñol en tenia prou amb una excusa qualsevol: el mecanisme de la sàtira se li disparava amb alegre desimboltura. La clau del seu teatre consisteix en això: esbós grotesc, mordacitat versàtil, pirotècnia de l’enginy. Quan li dona pel to greu i recorre al drama, esdevé carrincló, engolat i insuportable. Rusiñol posseïa el geni de la broma, i en això residia la seva força». Els jocs florals de Canprosa són una broma, no sabem si genial.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu