La renovació del porno o un rentat de caraLa renovació del porno o un rentat de cara
Saló de l’Eròtica 2018. FOTO ARXIU

El saló de l’Eròtica de Barcelona intenta reformular-se i emmarcar les seves propostes en el feminisme i l’educació sexual, però continua sent un espai en què regna la visió sexual masculina

La renovació del porno o un rentat de cara

El saló de l’Eròtica de Barcelona intenta reformular-se i emmarcar les seves propostes en el feminisme i l’educació sexual, però continua sent un espai en què regna la visió sexual masculina

La renovació del porno o un rentat de cara

Saló de l’Eròtica 2018. FOTO ARXIU

  • NEUS MOLINA (Barcelona)

  • | 06 d'oct, 2018 - 08:16

En una conferència TED Talk de l’any 2014, la directora sueca de cinema per adults Erika Lust reivindicava de manera entusiasta un canvi de paradigma en el porno. La xerrada, titulada It’s time for porn to change, posava èmfasi en la part educativa del porno com a eina de construcció (o deconstrucció) d’identitats i rols culturals i sexuals. 

La directora, famosa per la seva concepció del cinema en clau femenina i feminista, lluny del cinema X heteropatriarcal de primers plans de genitals i en què la dona apareix en una aparent i consentida submissió, posava el dit a la nafra: porno pedagògic, plaer i ètica, i perspectiva de gènere.

Lust, després de dir a la conferència que «el sexe pot ser brut, però els valors no», va originar una campanya viral a les xarxes socials amb el hasthag #ChangePorn. Els testimonis i les opinions d’usuàries demanant i denunciant el que les disgustava del cinema ponogràfic van córrer com la pólvora. Calia que la indústria entengués que les dones podien ser consumidores potencials de porno i que, per tant, s’havia d’escoltar la seva veu, fins aleshores silenciada.

«Ara manem nosaltres»
El Saló de l’Eròtica de Barcelona, conscient de la darrera onada feminista i dels canvis de la indústria del cinema per a adults, presenta enguany una edició que sobre el paper vol reconduir i educar la mirada del consumidor, però també del mateix negoci. Una mirada introspectiva i autocrítica que va començar fa dues setmanes amb un vídeo que, com ja ha passat en edicions anteriors, volia ser polèmic i remoure consciències amb una frase clau: «Ara manem nosaltres».
El clip d’aquesta edició atacava la pornografia masclista i els jutges de la Manada. El porno com a escola de violadors. El porno com a aprenentatge sexual del jovent. Un jovent que pot esdevenir depredador sexual amb impunitat sota la mirada de la societat heteropatriarcal.

L’organització de la 26a edició ha establert mesures com prohibir els pals selfie que incomodaven els actors o vetar escenes de noies vestides d’infermera, pornochachas o estudiants amb cuetes. Rols, tots ells, que identifiquen la dona per sota de l’home en l’àmbit professional i social, i contribueixen així a la visió del mascle com a totpoderós, fins i tot amb el consentiment d’imaginaris pederastes. «Es vol lluitar contra la cosificació de la dona, en un món, el del porno, en què no ho tenim gens fàcil, i en som conscients», explica l’organització del saló. «Això és com un concessionari, però fins ara només era un expositor; ara volem explicar un relat».


El vídeo de promo i la nova direcció femenina del festival corren el risc de convertir-se en un ‘purpple washing’ de manual

 

Ara bé, l’anunci promocional així com la direcció íntegrament femenina del festival (cinc dones) corre el risc de convertir-se en un purple washing —estratègies polítiques i de màrqueting adreçades a la promoció d’institucions, països, productes o empreses amb l’argument del seu compromís amb la igualtat de gènere— de manual. El saló, tot i petits canvis com els tallers sexoafectius o els cartells amb frases pseudofeministes a l’estil de Paulo Coelho, continua sent un espai en què regna la visió sexual masculina. Sexe en viu als shows on elles van gairebé despullades i ells pugen a l’escenari vestits amb texans. L’acte sexual acaba amb l’ejaculació d’ell, mai amb l’orgasme d’ella. Postures de dominació. Tot i que els actors fan un pacte de consentiment explícit, els rols no sembla que se subverteixin: ell mana, ella es deixa. Els preservatius i el sexe segur no es consideren en les relacions heterosexuals (curiosament sí a les homosexuals).

Un altre factor que contribueix a la cosificació de la dona és la figura i la narració del presentador durant els shows de sexe en viu a l’escenari. Home, blanc i de mitjana edat, que com si es tractés de transmetre un partit de futbol descriu les bondats de l’escena amb un llenguatge poc curós i maneres de DJ de la ruta del bakalao.

La decadència de la indústria
El masclisme i les dones com a objecte han estat una constant en la indústria del porno. Des de les conilletes de Hugh Hefner de Playboy a Lucia Lapiedra. No obstant això, com en el cas de Lust i els nous corrents postporno, hi ha productores de cinema per a adults que advoquen per un porno que consideri el plaer de la dona. Amb més o menys encert.

L’eròtica, ben igual que la música, es consumeix en clips o vídeos de Youtube. El llargmetratge o els discs han perdut la batalla davant les noves tecnologies de la immediatesa i la digitalització. En el cas del cinema X, s’ha passat de gravar pel·lícules a gravar escenes X i la professionalitat ha deixat pas a l’amateurisme. Com més real millor. El Gran Hermano del porno.

La davallada en la facturació del cinema per a adults empeny a cercar nous públics i les dones són la clau

 

La davallada de la facturació a l’estat espanyol de 420 milions d’euros l’any 2009 a uns 150 milions d’euros el 2018 obliga el negoci del visionat de sexe a adaptar-se als nous corrents de pensament, com també a ampliar el públic. Les dones poden ser un bon nínxol de mercat que fins ara ha estat ignorat i menystingut. Estratègia, purple washing o conscienciació. El temps ho dirà.

Mentrestant, l’oferta segueix abocada a satisfer les demandes d’homes cis disposats a tot per una selfie amb els genitals de la seva actriu porno preferida. Cosificar per vendre.

 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu