Poesia de l’experiènciaPoesia de l’experiència

L’editor Jordi Cornudella publica ‘Les dones i els dies’, de Gabriel Ferrater, 50 anys després, en un recull de poemes i textos inèdits, descartats o difícils de trobar

Poesia de l’experiència

L’editor Jordi Cornudella publica ‘Les dones i els dies’, de Gabriel Ferrater, 50 anys després, en un recull de poemes i textos inèdits, descartats o difícils de trobar

Poesia de l’experiència

  • MARIANO VELOY (Barcelona)

  • | 06 d'oct, 2018 - 08:16

Gabriel Ferrater va ser una d’aquelles persones rares, cridades a crear una llegenda. A més de poeta, va ser un home erudit que va sobresortir com a traductor i crític d’art i literatura, però també tenia coneixements destacats en lingüística i matemàtiques, per exemple. Al seu voltant s’hi reunien dones i amics capaços de resistir les seves llargues nits de ginebra; les unes i els altres fascinats per una intel·ligència capaç de veure idees en les pintures simbolistes, aprendre polonès per traduir Gombrowicz o tenir una opinió sobre l’últim Tour de França. Aquest raonador culte, indòmit i generós no amagava la lluita que mantenia amb els seus dimonis personals. Com si la seva consciència fos la d’un capellà protestant, la seva exigència amb la vida (una vida que va transcórrer en l’Espanya reclosa i embrutida del franquisme) el va empènyer a complir amb el que semblava una amenaça absurda o una demanda d’auxili. Per evitar la indignitat d’un cos envellit, assegurava als seus amics, se suïcidaria abans de fer 50 anys; i es va treure la vida quan en tenia 49.

Els seus amics asseguren que la seva obra és un reflex pàl·lid d’una personalitat polièdrica i rutilant, però, tot i això, quan va començar a publicar a finals dels anys 50, els seus poemes van suposar un trencament amb tota una tradició. De sobte, Carner o Espriu semblaven d’un altre temps. Sense renunciar a les referències erudites —ja el títol del seu llibre icònic és una referència irònica i sentimental a Els treballs i els dies d’Hesíode—, els seus versos es desentenien de la rima, però s’aferraven a una mètrica impecable per aconseguir la versemblança de l’oralitat.

Ferrater parlava del món que l’envoltava, de la lectura dels clàssics i de les dones que estimava sense prudència

 

Parlava del món que l’envoltava, de la lectura dels clàssics i (sobretot) de les dones que estimava sense prudència, i sempre ho feia amb una tensió entre la seva experiència personal i una mirada irònica que no admetia pietat: «Cap de nosaltres / no és gaire amunt en l’escala dels éssers». El mateix Ferrater va deixar escrit que un bon poema hauria de ser «clar, sensat, lúcid i apassionat, és a dir, en una paraula, divertit», i aquesta definició sembla donar per suposat que en tota diversió hi ha una dimensió baudelairianament cruel: «No trasbalsem la gent, / mostrant-los la ferida / sagnant i purulenta».

En rellegir Ferrater, és fàcil tenir la sensació que segueix sent del nostre temps; o més exactament: no hem abandonat el temps que ell va dir. Si algú ho vol comprovar, ara en té una ocasió perfecta gràcies a la nova edició de Les dones i els dies que ha anat a càrrec de Jordi Cornudella, amb pròleg, notes i un grapat de poemes esparsos.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu