Toni Gomila: «No està permès fer un debat sobre el turisme»Toni Gomila: «No està permès fer un debat sobre el turisme»

Entrevista a Toni Gomila, actor i director

Toni Gomila: «No està permès fer un debat sobre el turisme»

Entrevista a Toni Gomila, actor i director

Toni Gomila: «No està permès fer un debat sobre el turisme»

  • MARGALIDA MATEU (Palma)

  • | 06 d'oct, 2018 - 08:17

Rostoll cremat, la nova proposta de Produccions de Ferro amb direcció d’Oriol Broggi , s’estrena al Teatre Principal de Palma. Una al·legoria de l’ambició i la cobdícia humana reflectida a la Mallorca contemporània que, a través de l’humor, camina cap a la tragèdia.

El rostoll és un tret molt identitari de la societat mallorquina, però de què parla Rostoll cremat?
Crec que els espectacles han de parlar dels neguits de la societat. M’agrada agafar un tema que pugui ser útil a la gent per aportar-li alguna cosa. És per això que en aquesta nova obra he triat el tema de la saturació turística i la relació dels mallorquins amb el turisme i amb nosaltres mateixos. I ho he fet a través de dues coses: del fet puntual del turisme avui dia i de com ens ha canviat el caràcter o ha evolucionat la manera de ser dels mallorquins els darrers 60 anys.

Creu que el turisme ens ha canviat el caràcter?
Sí, hem passat d’una innocència analfabeta a una llestor malsana. A Rostoll cremat mir de retratar la relació del mallorquí amb el turisme; el resultat és una obra que parla de les incoherències, de les immediateses, del diner immediat i de les conseqüències.

Per tant, és un text molt local?
No, tal com està escrit intenta que no només serveixi per a Mallorca, sinó també per a Barcelona, Venècia o París.

Però allà no tenen rostoll.
Però tenen les rambles, els canals; el paisatge és el seu, però el rerefons de l’obra és adient per a qualsevol població massificada pel turisme.

Per què agafa un element tan rural com el rostoll per il·lustrar el turisme? Precisament on no hi ha turisme és al mig del rostoll...
En aquest nou espectacle, per una banda, expòs el concepte del rostoll com una imatge de la plena de l’estiu, d’aquell groc intens on no hi ha arbres ni ombra, sols les icòniques bales de palla; és sec, representa l’estiu. A més, vaig trobar les fotos fantàstiques de Mateu Bennassar de la Nit de l’Art de Felanitx de fa uns anys, que són perfectes perquè representen l’ocupació absoluta del territori. I, per altra banda, introduesc la connotació de terra cremada, d’allà on no neix res, d’incendi forestal i del fet que, un temps, cremaven el rostoll vell per fer via.

Creu que tot el rostoll ja està cremat?
Tenim la benzina i el misto amb la mà. La gent em diu: «Però si queda molt de territori!». Sí, queden molts de pisos a Palma, evidentment, sempre passen trens, però ara és el moment en el qual tenim la benzina i el misto amb la mà, podem seguir cremant, podem aturar, podem decidir on cremar i a on no. Més ben dit, hem de decidir. Aquí rau el gran problema, parlar de turisme vol dir automàticament polaritat: o ets proturisme o tens turismofòbia, el debat no està permès. Si dius: «Ens convendria pensar quants de creuers poden amarrar a Palma cada dia», ja està, ets turismofòbic. No, només vull pensar quants, però ja m’han etiquetat. L’única proposta que hi ha a l’espectacle és aquesta d’obrir el debat; per què no podem parlar de turisme?

L’obra se centra més a Palma que a Manacor? A Manacor hi ha massificació turística?
Jo tenc la teoria que el mallorquí de vuit llinatges té dues quarterades a fora vila amb paret seca i piscina i la seva Mallorca és allà. El mallorquí que vivia a Felanitx, Manacor o Inca ara viu a la casa de fora vila o a un altre lloc, i avui Manacor és dels marroquins, equatorians, dominicans; els carrers ara són seus i els de Palma i vorera de mar són per als turistes. És un altre model. És la sublimació de l’egoisme: jo tendré la meva Mallorca per jo, idíl·lica, el meu hortet, les meves gallines, un pis llogat al port, un pis a Palma —que em va venir d’una herència— també llogat i a viure bé. Aquí entram en Bertolt Brecht: primer se’n duen els jueus, després els gitanos i ara me’n duen a mi i ja no hi som a temps.

Pensa que és un text pessimista?
Sí. Tot i que faig un esforç per ser optimista al final de l’obra amb un text més líric; ara bé, aquesta poesia del final sona a la música del Titànic. No obstant això, crec que hem de fer un esforç per ser optimistes.

Com narres la història de Rostoll cremat?
L’estructura del text es basa en la rondalla d’En Joanet de sa gerra, que serveix de fil conductor. Llavors vaig introduint altres textos de la literatura universal, com Macbeth de Shakespeare; Txékhov, representat a través de la filla jove i, quan en Joanet demana ser batle, agaf el text L’enemic del poble d’Ibsen, perquè el germà del batle és el metge que diu que l’aigua del balneari està enverinada; és quan hi ha un debat sobre el turisme.

Què hi ha d’Acorar, el seu gran èxit, en aquesta obra?
Acorar és la part agrícola i Rostoll cremat vendria a ser la part industrial de la meva família que fabricava souvenirs de pianos d’olivera per als turistes. Crec que Rostoll cremat és una primera aplicació pràctica d’Acorar. Acorar quedava en el marc teòric i sentimental i Rostoll cremat se centra en el turisme, tot basat en aquell sentit identitari d’Acorar.

 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu