L’hora dels 'outsiders'L’hora dels 'outsiders'
Venom

'Venom' cedeix el protagonisme a un dels personatges més foscos de l’univers Marvel

L’hora dels 'outsiders'

'Venom' cedeix el protagonisme a un dels personatges més foscos de l’univers Marvel

L’hora dels 'outsiders'

Venom

  • PEP PRIETO

  • | 06 d'oct, 2018 - 10:32

Per a qui encara no ho sàpiga, Marvel no és només l’imaginari expandit a partir dels protagonistes d'Els venjadors. Actualment els drets d’alguns personatges estan en mans de la Fox, artífex de la saga X-men i les pel·lícules de Deadpool, i d’altres els té la Sony, que fins fa ben poc assumia les adaptacions de Spiderman. Per aquest motiu, la primera aventura en solitari de Venom, personatge sorgit de les vinyetes de l’home aranya, és de Sony i està situada fora de l’univers d'Els venjadors, però inevitablement s’hi emmirallarà d’una manera o una altra. Això és perquè Marvel, abans de ser la totpoderosa companyia que ara està sota el paraigua de Disney, va vendre els seus drets a qui més pagava. La situació crea els previsibles problemes de sincronia entre uns personatges i uns altres, però també té la virtut de permetre aproximacions que no van necessàriament orientades a un públic familiar. En definitiva, dona veu a personatges outsiders i foscos que tenen la característica d’apel·lar al costat més fosc del superheroi. I l’espectador, més que identificar-s’hi, es veu abocat a qüestionar moralment algunes de les seves decisions.

Venom és, justament, un dels protagonistes més ambigus i complexos de Marvel. És una substància extraterrestre que té la capacitat d’hibridar-se amb un humà i atorgar-li poders especials, sí, però també d’inhibir-li tot sentit de la moralitat. Devora les seves víctimes amb una frase graciosa, independentment de la gravetat dels seus delictes. Per això la seva adaptació cinematogràfica, firmada per Ruben Fleischer (autor d’aquella perla anomenada Zombieland), juga amb la tensió que es deriva d’aquesta premissa: Eddie Brock, el reporter que és absorbit per Venom, es converteix en un justicier, però les seves gestes van sempre acompanyades d’una discussió amb el monstre alienígena sobre la legitimat de les seves accions. Aquesta idea, a les vinyetes, està plena de matisos i detalls malèvols, sobretot perquè sempre ha estat un còmic amb esperit adult, i la pel·lícula bascula entre el respecte a aquesta essència i la necessitat d’arribar a un públic majoritari. Per això Venom és, mai millor dit, un híbrid, perquè en algunes coses sembla voler imitar l’univers expandit de Marvel (sobretot en el seu sentit de l’humor) i en d’altres aposta per un estil més irreverent i violent, en apostar fort per la cara més entremaliada del protagonista.

Les virtuts de Venom s’acaben resumint en una: Tom Hardy. Pocs actors contemporanis resumeixen tan bé l’essència mateixa del personatge, ja que també es tracta d’un bad boy capaç d’omplir les taquilles de diners i al mateix temps assumir personatges incòmodes que defugen qualsevol convencionalisme. I si al seu costat hi poses grans secundaris com Woody Harrelson, Michelle Williams o Riz Ahmed (protagonista de l’extraordinària sèrie The night of), ho has de fer molt malament perquè no surti bé.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu