Arada, la mirada feminista per llaurar memòria i sembrar futurArada, la mirada feminista per llaurar memòria i sembrar futur
Algunes de les membres del col·lectiu feminista valencià, Arada. FOTO CEDIDA

El col·lectiu feminista valencià Arada presenta ‘Arrels’, un llibre que desenterra el relat de les dones

Arada, la mirada feminista per llaurar memòria i sembrar futur

El col·lectiu feminista valencià Arada presenta ‘Arrels’, un llibre que desenterra el relat de les dones

Arada, la mirada feminista per llaurar memòria i sembrar futur

Algunes de les membres del col·lectiu feminista valencià, Arada. FOTO CEDIDA

  • LAURA JULIÁN (València)

  • | 03 d'oct, 2018 - 21:24

La veu de les dones ha estat absent del relat històric. La divulgació del passat ha sigut protagonitzat per les persones que ocupaven els principals grups de poder, cosa que ha causat la desmemòria oral i escrita de les que en quedaven fora. Per això, les membres del col·lectiu feminista valencià Arada volen «llaurar memòria per sembrar futur» amb un present ple de reptes.

Arada és una iniciativa que va començar el novembre de l’any 2016 mitjançant un grup no mixt de dones de la Facultat d’Història de València que van deixar de preguntar-se «on són les dones?» i van anar a buscar-les elles per donar resposta a la tan repetida qüestió. La seua missió és englobar projectes d’anàlisi i difusió conjugant la memòria històrica i la perspectiva feminista. «Volem incloure les dones dins del relat perquè la història s’ha contat sempre des del punt de vista dels hòmens blancs, heterosexuals i amb un determinat estatus social i econòmic», expliquen Andrea Aguilar Olivas i Elena Rodríguez Díez, dos membres d’Arada.

Crear un arxiu de documentació feminista audiovisual i escrit del País Valencià, recuperar la memòria de les dones mitjançant la recerca històrica o recollir informació sobre grups feministes actuals són únicament alguns dels seus objectius. A més, ara naix la seua primera filla: Arrels, un llibre escrit de forma col·lectiva per recuperar la memòria amb perspectiva feminista. Es presenta aquest dijous a les 19 a la llibreria La Repartidora, al barri valencià de Benimaclet.

Un llibre per capgirar la historiografia que silencia les dones

Arrels és un recull de diverses veus de dones mitjançant entrevistes i experiències amb diferents perspectives que «pretén denunciar la historiografia oficial i els discursos hegemònics que han generat una imatge negativa de les dones i han contribuït a la seua invisibilització». «Hem volgut fer-lo en forma positiva, no volem estar contínuament negant que no hem estat, sinó que hem volgut buscar-les», explica Andrea Aguilar.

El col·lectiu Arada vol «desenterrar els relats» de les dones, coberts «sota l’heteropatriarcat colonial i capitalista». Ho fa mitjançant capítols on es tracten temes com el treball domèstic i les cures, les dones més enllà de l'heterosexualitat, la repressió franquista de les dones o la memòria com a eina descolonitzadora dels cossos i les identitats.

El llibre, publicat per Caliu Editorial, conté un pròleg de Miren Llona i un epíleg de Silvia Federici, que insisteixen en la necessitat de crear espais com Arada per a donar protagonisme a totes les veus que han quedat silenciades. Federici escriu que «és necessari no perdre la capacitat de connectar-nos amb aquells que han viscut abans que nosaltres» i lliga la violència actual contra les dones amb el sistema capitalista. «Aquesta violència no és una novetat. Ben al contrari, tota la història del capitalisme ha sigut una història de violència, de colonització, de conquesta, d’esclavització i d’explotació», escriu a l’epíleg.

Recull de vivències del 8-M

«Estem fetes pel passat i la visió que tenim del passat és reflecteix també en el nostre present i en com projectem el futur», expliquen les dones membres d’Arada. Per això, un altre dels reptes actuals d’Arada és fer un recull de les experiències presents de les dones en vivències que consideren importants, com per exemple la vaga feminista del 8-M.

«Demanem que les dones ens envien com van viure la jornada del 8-M per fer una recopilació de dades», conten Andrea i Elena, que destaquen la criminalització que va patir el moviment feminista a València durant els piquets del matí. «És important fer un recull del que vam viure, perquè per exemple ací, al barri de Benimaclet, ens van tancar en un carreró per identificar-nos i hem de deixar constància dels fets que van ocórrer», afirmen.

Mitjançant les xarxes socials també fan tasca de recuperació de testimonis oblidats, com el de Maria Pérez Lacruz, la Jabalina, una jove miliciana anarquista del Port de Sagunt (Camp de Morvedre) que va ser afusellada en el conegut com a «Paredón de España» de Paterna, on estan soterrades més de dos mil persones víctimes del franquisme. Amb només 24 anys va ser assassinada el 8 d’agost del 1942, poc després de donar a llum al seu fill o filla; mai es va saber què va ser de la criatura ni si mai ha sabut qui va ser la seua mare i per què la van assassinar. 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu