Pols fotoperiodístic a PerpinyàPols fotoperiodístic a Perpinyà
«On son les imatges de la repressió de l’1 d’octubre a Catalunya?», es llegeix en una paret de Perpinyà. FOTO CLAUDIA FRONTINO

El Visa pour l’Image celebra el 30è aniversari esquivant els esdeveniments polítics de Catalunya

Pols fotoperiodístic a Perpinyà

El Visa pour l’Image celebra el 30è aniversari esquivant els esdeveniments polítics de Catalunya

Pols fotoperiodístic a Perpinyà

«On son les imatges de la repressió de l’1 d’octubre a Catalunya?», es llegeix en una paret de Perpinyà. FOTO CLAUDIA FRONTINO

  • CLAUDIA FRONTINO (Barcelona)

  • | 14 de set, 2018 - 23:47

Les concentracions al carrer, l’empresonament de representants polítics, les urnes de l’1 d’octubre, la violència, el 155... No es pot negar que l’actualitat catalana dels últims mesos ha donat la volta el món. Però amb prou feines ha arribat al Visa pour l’Image, un dels festivals més importants de fotoperiodisme que se celebra cada setembre a Perpinyà. Enguany el festival ha celebrat la 30a edició i ho ha fet obviant la realitat de Catalunya.

La negativa del Visa d’incloure aquestes imatges en el programa oficial ha provocat que se’n parli, que es mobilitzin persones i associacions i que els mitjans destaquin aquesta decisió.

La negativa del Visa d’incloure imatges de l’1-O en el programa oficial ha provocat fortes crítiques

 

Fins i tot, en alguns casos, per sobre de l’oferta fotoperiodística del festival, una oferta d’una gran qualitat i que apropa el públic a realitats necessàries de conèixer i sovint fotografiades a l’altra punta del món. L’èxode dels rohingyes, els desnonaments a Sud-àfrica o el baby boom de les excombatents de les FARC. Històries colpidores que, gràcies a aquest festival, es coneixen, es qüestionen i es debaten. Per què no explicar també històries properes?

«Estic una mica cansat dels atacs a la meva negativa de dedicar una exposició als esdeveniments de Barcelona, i més en general de Catalunya. Sí, assumeixo plenament aquesta elecció». Així s’adreçava el director del Visa pour l’Image, Jean-François Leroy, a tots aquells que l’havien criticat per la seva decisió. Ho feia per carta a la web del festival el mes de maig passat amb previsió que li seguirien arribant retrets.

El director nega que es tracti de censura i titlla aquestes especulacions de ‘fake news’

 

La decisió s’ha pal·liat amb una taula rodona sobre el tractament que han fet els mitjans de la crisi política catalana, la mostra d’algunes imatges en les projeccions nocturnes i la inclusió de dos treballs breus de fotògrafs catalans a l’exposició de les millors imatges publicades a la premsa internacional que fa cada any el festival.

Per a les organitzacions de la Catalunya Nord això ha estat insuficient, ja que no s’esperaven un format tan efímer i petit, i han mostrar el seu rebuig a la decisió del Visa muntant la seva pròpia versió del festival.

Exposicions fora del circuit
Vasi pour l’Image, Vis-a-Vis i Visa per la Llibertat són tres exemples d’exposicions fora del circuit del festival que han acompanyat els veïns i veïnes de Perpinyà, així com els milers de visitants que rep la ciutat durant aquesta cita. Malauradament, aquestes exposicions, igual que el festival oficial, tampoc no han sabut trobar gaire equilibri entre la presència de fotògrafs i fotògrafes.

En tot cas, i tornant estrictament a la qüestió de la situació política a Catalunya, aquests dies s’ha pogut veure gent en restaurants envoltada de fotografies de l’1-O, llaços grocs arreu i enganxines que es preguntaven «on són les imatges de la repressió de l’1 d’octubre».

Què hi perdia el Visa pour l’Image incloent algun dels reportatges que documentaven una realitat tan propera? Leroy nega que es tracti de censura per part dels patrocinadors o del govern, i fins i tot titlla aquestes especulacions de fake news. El que no explica el director del festival és quins són els motius que l’han dut a prendre aquesta decisió.

Una cosa queda clara: no es tracta de manca de qualitat ni tampoc de manca de material. Hi ha professionals de sobres amb arxius excel·lents. Què ha passat, doncs, monsieur Leroy?

 

Trenta anys de fotoperiodisme internacional
La trentena edició del Visa pour l’Image dedica dues exposicions a la crisi dels rohingyes, la minoria ètnica procedent de l’estat de Rakhine, a l’oest de Birmània, que fugen buscant refugi a Bangladesh. Els treballs seleccionats són de Paula Bronstein i Kevin Frayer. El certamen ha programat 25 mostres en diferents punts de la ciutat de Perpinyà que es podran veure fins al 16 de setembre. Al festival també hi haurà una exposició d’una sèrie de fotografies de Samuel Bollendorff i coproduïdes pel diari Le Monde sobre la contaminació en diversos indrets del món com el Brasil i el Japó.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu