Filtracions massives per protegir els drets d’autorFiltracions massives per protegir els drets d’autor
Parlament europeu. FOTO ARXIU

El Parlament Europeu vota a favor de la directiva de ‘copyright’; els algorismes determinaran els límits del que es pot publicar a la xarxa i es posarà en risc la llibertat d’expressió

Filtracions massives per protegir els drets d’autor

El Parlament Europeu vota a favor de la directiva de ‘copyright’; els algorismes determinaran els límits del que es pot publicar a la xarxa i es posarà en risc la llibertat d’expressió

Filtracions massives per protegir els drets d’autor

Parlament europeu. FOTO ARXIU

  • ENRIC LUJÁN

  • | 14 de set, 2018 - 23:47

Sembla que l’anomenada #CensorshipMachine, la màquina de censura, aviat començarà a caminar. Dimecres passat, el Parlament Europeu va votar a favor de la directiva sobre els drets d’autor al mercat únic digital, també coneguda com a directiva de copyright. El text, que busca renovar el marc legal dels drets d’autor per adaptar-lo a l’era digital, havia estat rebutjat al mes de juliol per un parell d’articles controvertits: l’11 i el 13. Ara aquests mateixos articles han estat finalment aprovats, amb molt poques modificacions respecte dels originals.

Una de les peces més polèmiques de la legislació és l’article 13, coneguda popularment com a #CensorshipMachine. La mesura, a grans trets, el que vol és que els grans proveïdors de serveis (Facebook, Twitter, YouTube...) implementin mesures que garanteixin que la totalitat del contingut publicat a la seva plataforma respecti els drets d’autor. Avui en dia, per exemple, quan es detecta que algun dels continguts de YouTube vulnera els drets d’autor, es fa un requeriment formal a la plataforma, que l’esborra un cop valorat cas per cas. Quan s’apliqui la nova directiva, aquest procés es produirà a la inversa: YouTube haurà d’anticipar-se als requeriments i impedir que el contingut sota sospita no arribi ni tan sols a publicar-se.

Forçar els grans proveïdors a incorporar filtres de contingut a les seves plataformes, tal com pretén la directiva, pot acabar fent que, per tal de curar-se en salut i prevenir de possibles sancions, aquestes empreses implementin filtres altament estrictes, que dificultin extremadament la publicació de materials per part dels usuaris. 

Vista la quantitat de vídeos que es pugen a YouTube (unes 300 hores de material audiovisual cada minut), l’única manera d’assolir l’objectiu serà incorporar sistemes de filtratge automàtic del contingut, és a dir algorismes, que indaguin cada segon del vídeo i que puguin assegurar que cada fotograma, imatge i estructura sonora respecta la propietat intel·lectual, per tal d’autoritzar-ne la difusió o no.

Així, s’automatitzarà una tasca que, fins ara, duien a terme equips de persones expertes en propietat intel·lectual, moltes vegades envoltada de polèmica. El món al revés: els algorismes, que són els menys indicats per apreciar els subtils matisos que diferencien una còpia d’una crítica, revisió, sàtira, homenatge o treball derivat d’una peça musical o d’una obra literària, seran els qui assumiran les decisions a partir d’ara de què es pot compartir o publicar a la xarxa.

La natura oberta d’internet, que fa anys que es troba condicionada pels criteris corporatius d’uns grans proveïdors que concentren una bona part del trànsit global de dades, encara es pot veure més limitada amb la directiva que s’acaba d’aprovar. Als filtres de facto que ja són els gegants d’internet se n’hi afegiran uns de suplementaris, que supervisaran la totalitat del contingut que es vulgui difondre a través dels canals majoritaris.

«El món al revés: els algorismes seran els qui assumiran les decisions a partir d’ara»

  

Val a dir que encara falten anys perquè aquesta directiva tingui conseqüències tangibles, ja que cadascun dels estats membres l’haurà d’incorporar al seu marc legal un cop s’aprovi de manera definitiva, el gener del 2019. Malgrat tot, s’intueix un horitzó bastant pessimista pel que fa al tipus de xarxa que es promou des d’alguns sectors, on la llibertat que va caracteritzar els inicis d’internet deixa lloc a un conjunt de barreres que inhabiliten, en comptes de facilitar, la llibertat d’expressar-se.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu