«S’ha de viure una mica abans de començar a traduir»«S’ha de viure una mica abans de començar a traduir»
Dolors Udina. FOTO MARTÍ ALBESA

Dolors Udina | Traductora

«S’ha de viure una mica abans de començar a traduir»

Dolors Udina | Traductora

«S’ha de viure una mica abans de començar a traduir»

Dolors Udina. FOTO MARTÍ ALBESA

  • MIRIAM CANO (Barcelona)

  • | 08 de set, 2018 - 01:27

Trenta anys de feina l’han fet mereixedora de la Creu de Sant Jordi aquest 2018 i del premi Ciutat de Barcelona de traducció per ‘Els dimonis de Loudon’, d’Aldous Huxley; els traductors estan cada cop menys invisibilitzats

Com va reaccionar quan va saber que li havien concedit la Creu de Sant Jordi?
Vaig passar dues hores pensant que s’havien equivocat de telèfon [riu]. Em va sobtar moltíssim, és una cosa tan fora de mida... Em va trucar la consellera i em va dir que volia fer un reconeixement als traductors i que li semblava que jo era la persona. Com a representant dels traductors em sembla molt bé; com a jo, com a persona, encara ho trobo una mica exagerat.

Però ha fet molta feina.
Sí, he fet feina; està molt bé i ho agraeixo molt. Jo sempre havia pensat que la Creu de Sant Jordi era per a vellets il·lustres [riu].

Està molt bé, tanmateix, que aquest reconeixement s’atorgui a gent que ha treballat molt però que encara és activa, com vostè.
Sí, és important, i encara més en aquesta feina de traductor, tan solitària, en què no ets gens conscient d’estar fent res més enllà de la feina en si. Té alts i baixos; hi ha moments en què et sembla que ets molt desgraciat i hi ha moments en què et donen un premi simplement per haver fet la teva feina.

Troba que ha augmentat, la visibilitat dels traductors?
Sí; crec sobretot que el canvi l’ha propiciat la proliferació de les editorials independents, persones molt compromeses amb la cultura, amb projectes molt personals, que ens tracten molt millor i són conscients que la traducció és important. No vull dir que els grans grups no ho facin, però sí que sovint ets la darrera fitxa d’un món cultural concret. Amb les editorials petites et sents part del projecte, et tracten bé. Et paguen el que poden —cobrar sempre és una mica complicat amb la traducció, perquè no saps mai què seria just i què no—, però sentir-te part d’alguna cosa és molt agraït.

«Sempre havia pensat que la Creu de Sant Jordi era per a vellets il·lustres»

 

Aquesta proximitat també ha fet que prengui força la figura del traductor com a prescriptor.
Sí; abans es podia fer, de tant en tant, però les editorials no et feien gaire cas. Ara s’hi presten molt, que opinis i que puguis traduir alguna cosa que t’hagi agradat. La relació és més de col·legues, per dir-ho d’alguna manera.

Malgrat que ha guanyat prestigi, la traducció continua sent un ofici precari.
És molt difícil. L’altre dia llegia una entrevista amb Edith Grossman, la traductora d’El Quixot a l’anglès, en què deia que si volies fer diners no fossis traductor. No saps mai si tindràs feina contínuament, pots passar dos mesos aturat com qualsevol autònom, al cap i a la fi.

Compagina la seva feina de traductora amb la de professora associada a la Universitat Autònoma. Què intenta transmetre als seus alumnes?
Sobretot intento que s’adonin que traduir no és fàcil. Cada vegada poso textos més difícils, perquè siguin conscients de totes les coses en què s’han de fixar. Vull que vegin què hi ha darrere les paraules, més enllà de la paraula en si. També miro de transmetre’ls la importància de la revisió. Intento, en resum, fer-los veure el que jo mateixa faig cada dia. L’única diferència és que a casa ho faig sola i a classe treballem plegats.

No és el mateix traduir ara que abans d’internet, no només per la facilitat per fer consultes lingüístiques, sinó també pel que fa a la cerca de referents culturals concrets.
Google ens ha canviat absolutament. Ara qualsevol cosa que em resulta una mica estranya la busco a Google i potser no em dona la resposta exacta però em fa aprofundir molt en la paraula o la frase en qüestió. Hi ha qui diu que després de Google s’hauria de tornar a traduir tot. I és cert.

«Les editorials independents són més conscients de la importància de la traducció»

 

Ha traduït grans noms: Coetzee, Munro, Tolkien, Carver... i també Virginia Woolf. Hi és molt, a la traducció de La senyora Dalloway?
Sí, aquest és el llibre a què m’he donat més i el que més m’ha donat. Va ser una revelació traduir-lo; al principi em costava molt entrar-hi i, de cop i volta, vaig gaudir-ne molt. És un llibre que m’ha revelat alguna cosa sobre la traducció.

Hi ha una part d’autoria, doncs, en les traduccions?
El lector vol llegir, al capdavall. En general, no li importa gaire la traducció i, per tant, com més transparent siguis, millor. No invisible, però sí transparent. A La senyora Dalloway buscava, precisament, aquesta transparència: com que és un llibre complicat, ha de ser molt transparent, no podia fer-lo confús. És innegable que la traducció passa pel teu sistema, per les paraules que t’agraden, per aquelles que per a tu volen dir el mateix que està dient un autor determinat.

I ara, revisant, traduccions antigues, quina Dolors hi troba?
Ui, és molt fort. A banda d’algun error del que dèiem d’abans de Google, m’adono que les paraules són les mateixes, però li veig poca profunditat. El que ara intento, revisant, és que tot plegat tingui més pes. El que he après al llarg d’aquests anys és ser capaç de llegir més enllà de la frase.

S’hi arriba amb la vida viscuda, a aquesta profunditat?
No n’estic segura. També penso que l’atreviment de la joventut va molt bé per traduir, perquè t’hi llances. Ara potser ja m’ha passat, però va haver-hi un temps en què dubtava de tot el que feia. El que sí que trobo és que no s’ha de ­començar gaire jove, no abans dels 30 anys, per exemple. Cal viure una mica abans de començar a traduir: no només es necessita experiència lingüística, sinó també vital.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu