Netflix desembarca a Venècia després del veto de CanesNetflix desembarca a Venècia després del veto de Canes
Alberto Barbera (dreta), director de la Mostra de Venècia 2018 (EFE)

La Mostra de Venècia projectarà films produits per la plataforma de continguts digitals

Netflix desembarca a Venècia després del veto de Canes

La Mostra de Venècia projectarà films produits per la plataforma de continguts digitals

Netflix desembarca a Venècia després del veto de Canes

Alberto Barbera (dreta), director de la Mostra de Venècia 2018 (EFE)

  • NEUS MOLINA (Barcelona)

  • | 29 d'ag, 2018 - 23:48

Venècia era per a Lord Byron la màscara d'Itàlia, un lloc de festivitat, efectisme i trobada. Per això any rere any, i amb un panorama de bellesa decadent, la ciutat es torna a vestir de gala per celebrar la Mostra de Cinema. En la 75a edició, que se celebra del 29 d'agost al 8 de setembre, el festival del cel·luloide torna a farcir-se góndoles, glamur i vaporettos plens de cares conegudes del Hollywood actual, el més hipster. Des de Ryan Gosling fins a Lady Gaga passant pel sexi i inquietant Willem Dafoe. Màscares, festes, bòtox, vestits i elegància a la italiana. Més estrident i carnavalesca. Més manierista que la francesa.

Tot i ser víctima de la gentrificació, el turisme d'extracció i les inundacions, la ciutat del nord d'Itàlia acull el festival de cinema més antic del món sense despentinar-se, i posa bona cara davant les males olors del canal, la calor, la massificació i la sensació que Venècia és la mostra europea de cinema menystinguda, darrere de la imponent i refinada Canes.

La percepció pels entesos és que la ciutat dels canals sempre ha estat un pas enrere respecte a la francesa Canes, però sembla que en aquesta edició les coses canvien una mica. Un gir inesperat en el culebrot sobre qui remena les cireres en el cinema europeu. La rumorologia diu que la de Venècia serà la cita del cinema de l'any perquè Canes no ho ha estat, o no ho ha volgut ser.


El purisme francès davant l'oportunisme emmascarat italià

En la batalla de les pantalles, la lluita ja no està en l'ocupació o la recaptació de la taquilla, sinó en les plataformes digitals. Ara els qui manen són els espectadors de casa, els de pantalla petita. Els que tenen nom d’usuari i contrasenya i congelen escenes per anar al WC a mitja pel·lícula. El rei del consum audiovisual és sens dubte Netflix. Darrere d'HBO i Filmin.

I el rei, doncs, mana i disposa. Així, la trifulga que van protagonitzar Netflix i el festival de Canes es va resoldre quan la plataforma digital va retirar les seves pel·lícules de la mostra perquè l'organització no els deixava competir-hi en no haver estrenat res en sales. Quin sentit tenia projectar en un festival de cinema pel·lícules que no es veurien mai en sales de cinema? Canes tenia clar que cap.

Itàlia no ho té gaire clar i practica el laissez faire. Accepta el regal del rei Netflix. «La realitat és la que és», ha declarat el director artístic de la Mostra de Venecia, Alberto Barbera. Adaptar-se als temps o caure. Barbera no ha menyspreat el format i ha emmascarat Venècia com un espai de consens, però també d'oportunisme. Així, el director ha deixat que la plataforma de continguts en línia desembarqui a la ciutat del Vèneto amb els seus pesos pesants: ROMA, d'Alfonso Cuarón; una producció dels germans Coen; Sulla mia pelle, d'Alessio Cremonini, una producció italiana de Netflix, o la presentació de The other side of the wind, l'última producció d'Orson Welles, filmada entre el 1970 i 1976 amb grans problemes de finançament i amb John Huston, Peter Bogdanovich, Susan Strasberg i Oja Kodar al capdavant. La pressió ha estat mínima, diuen: ni les distribuïdores (que no podran distribuir les pel·lícules de Netflix a les seves sales de cinema) han fet enrenou.

Per si de cas, i després de l'episodi de Canes, Netflix, segons va informar Los Angeles Times, es va plantejar adquirir sales de cinema per a les seves projeccions. Amb aquesta maniobra podria participar en els festivals de cinema i també en premis com els Oscars o la Palma d'Or, per finalment obtenir el prestigi que sembla que encara no li atorga la indústria cinematogràfica més purista. L'any 2017 el gegant de l'streaming va gastar 8.000 milions en produccions i aquest 2018 pretén estrenar 80 pel·lícules de producció pròpia. Tenir sales per a l'exhibició li permetria, a més, aconseguir el control absolut de la distribució independentment de les sales de cinema convencionals, les comissions de taquilla o el percentatge de crispetes venudes. Un lobby en tota regla. El rei del setè art.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu