Els robots ja ens feien por fa cent anysEls robots ja ens feien por fa cent anys
Fotograma adaptació televisiva de R.U.R/ BBC

L'editorial Males Herbes publica en versió catalana 'R.U.R', un clàssic de la ciència-ficció de l'escriptor antifeixista Karel Čapek

Els robots ja ens feien por fa cent anys

L'editorial Males Herbes publica en versió catalana 'R.U.R', un clàssic de la ciència-ficció de l'escriptor antifeixista Karel Čapek

Els robots ja ens feien por fa cent anys

Fotograma adaptació televisiva de R.U.R/ BBC

  • IGNASI FRANCH (Barcelona)

  • | 27 d'ag, 2018 - 23:48

L'obra del periodista i escriptor Karel Čapek (1890-1938) resulta especialment destacable dins de la literatura fantàstica per l'atenció que atorga al món del treball. Les seves creacions més populars, l'atípica novel·la La guerra de les salamandres i la peça teatral R.U.R. (Rossum's Universal Robots), examinen com la introducció d'un element fantàstic provoca una sèrie de canvis en cadena que comencen al mercat laboral. R.U.R. tractava de la producció en cadena d'intel·ligències artificials d'aspecte humà. I va ser un èxit escènic que va dur la paraula robot a l'imaginari popular. Ara l'editorial Males Herbes publica en versió catalana aquest clàssic de la ciència-ficció.

El teixit dramàtic de l'obra remet a l'escena burgesa de l'època: dones emotives, homes galants però insensibles, preocupacions religioses... L'autor hi afegeix un humor penetrant i molt d'escepticisme vers les utopies. Un dels personatges afirma que «a la gent que té idees no se li hauria de permetre assolir cap influència en els esdeveniments d'aquest món». En general, R.U.R. projecta una causticitat bastant inusual. Els éssers artificials, per exemple, comencen a embrutir-se quan volen assemblar-se a les persones: «Per ser com la gent és necessari dominar i assassinar», afirmen.

Com a text destinat a la representació teatral, i per tant d'extensió limitada, R.U.R. no ofereix tantes ramificacions temàtiques com la torrencialment satírica La guerra de les salamandres. El blanc principal de les crítiques és un productivisme encegat en l'increment de la producció i l'abaratiment dels costos. El director de Rossum's Universal Robots concep una utopia ultracapitalista basada en la creació massiva de mà d'obra esclava, una solució tècnica al descontentament social en temps de la revolució russa. A parer del personatge, uns costos ínfims de producció havien d'assegurar que tota la ciutadania tingués les seves necessitats cobertes, malgrat la destrucció de llocs de treball. En ple desplegament del treball en cadena fordista, vuitanta anys abans de l'economia low-cost, un escriptor de l'Europa d'entreguerres ja intuïa que les coses serien més complicades. I ho feia amb aquell humor, pessimista i molt enginyós, que acabaria caracteritzant-lo.

Reversos i actualitzacions

Čapek era un periodista significadament antifeixista que, entre viatge i viatge periodístic, escrivia des d'una Praga que seria ocupada pel III Reich. Voluntàriament o no, l'apel·lació dels seus robots a l'espai vital («Més espai, necessitem espai per a més robots») i la seva deriva genocida remeten a l'imperialisme germànic i a l'etnicisme assassí dels nazis. Poc després de l'estrena de R.U.R., l'any 1926, la pel·lícula i la novel·la homònima Metropolis van significar una mena d'inversió filofeixista de l'obra del txec. El cineasta Fritz Lang i l'escriptora Thea Von Harbou també van tractar de la creació de vida artificial, en forma de melodrama ambientat en un futur de divisió social extrema. El final feliç, posterior a un intent de genocidi elitista, causava perplexitat: els treballadors millorarien les seves condicions gràcies a la generositat dels patrons i al sentiment de pertinença a un projecte interclassista. En el si d'una distopia naixia una mena d'utopia d'ultradreta.

Evidentment, l'automatització de tasques ha seguit preocupant els creadors de ficcions fantàstiques, algunes de les quals dialoguen de manera interessant amb el present. La pianola, de l'estatunidenc Kurt Vonnegut (Escorxador-5), s'inspirava en les experiències del seu creador a l'empresa General Electric després de la II Guerra Mundial. Com Čapek, Vonnegut va imaginar una utopia ultracapitalista fracassada, concebuda des de dalt: un impost que gravava l'automatització de tasques permetia sufragar un subsidi per a la immensa majoria de ciutadans, exclosos del món laboral. El model resultant era un oximorònic socialisme corporatiu que implicava una forta degradació democràtica i una gran frustració existencial. La lectura de La pianola planteja una pregunta interessant: es pot implantar una renda bàsica en clau hipercapitalista i al servei de les corporacions empresarials?

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu