Jo em donaria a qui guardés un secretJo em donaria a qui guardés un secret

La necessitat de fer del turisme alguna cosa més que un passatemps empeny el viatger a cercar altres estímuls

Jo em donaria a qui guardés un secret

La necessitat de fer del turisme alguna cosa més que un passatemps empeny el viatger a cercar altres estímuls

Jo em donaria a qui guardés un secret

  • TOMEU CANYELLES (Palma)

  • | 24 d'ag, 2018 - 00:11

La necessitat de fer del turisme quelcom més que un passatemps empeny el viatger a cercar altres estímuls; elements que, d’una manera o una altra, li permetin incrementar tant l’emoció com el sentiment de diferenciació, d’exclusivitat. És elecció seva clavar-se la setena caipirinha de l’horabaixa des d’una piscina a la qual no ha deixat de sonar el Despacito o, per contra, desmarcar-se i convertir el viatge en una experiència reveladora, «plena d’aventures, plena de coneixences». Això l’impulsa —t’impulsa— a cercar espais en els quals difícilment es podria coincidir amb un compatriota, a gaudir de plats típics que no tenen res a veure amb allò que serveixen al bufet lliure de l’hotel, a veure/viure en primera persona les tradicions que mantenen ardent l’esperit d’un poble.

Aquestes premisses donen sentit a un llibre pioner com Guia secreta de Mallorca (1975), de Guillem Frontera; pioner, dic, perquè cercava desmarcar-se del discurs oficial de l’època. L’autor esquivà hàbilment els hotels, les terrasses i altres elements dirigits al turisme de masses en una illa definida com a «irresponsable, desordenada, brutalmente agredida por un ejército incontable de excavadoras». Se’ns oferia com a alternativa un recorregut «secret» pel tipisme i per l’autenticitat: per tot allò que ens podia fer únics i especials.

Potser el paisatge hagi canviat enormement des d’aleshores, però les motivacions dels turistes no. O, almanco, d’una part. Només així s’explica l’aparició d’obres que coincideixen a descobrir una illa «secreta»; la més recent és Mallorca, 25 secrets (2018), un llibret amb un subtítol prou suggerent: «Skip the tourist traps and explore like a local» (Salta't les trampes turístiques i posa't a explorar com algú del lloc). Pocs misteris deuen quedar per esbrinar si hi sumem els blogs de viatge, les pàgines web i, fins i tot, aplicacions que proposen itineraris allunyats del turisme de masses. D'avantatges n’hi ha, esclar, com l’activació d’economies a petits nuclis allunyats del gran pastís turístic; ara, els forans tant poden gaudir d’un variat coent en un bar de sa Pobla com firar-se amb una greixonera de test a Pòrtol.

D’aquí se’n deriva un debat interessant, fins i tot necessari. A una banda del ring, els que veuen aquest vessant turístic com una victòria davant l’estigma del sol i platja; a l’altra, els que ho entenen com una intromissió en la seva vida diària. Malgrat unes posicions antagòniques com aquestes, potser uns i altres puguem tenir un punt d'entesa: tenir la certesa que aquelles platges que abans podíem sentir com a nostres a poc a poc ens han deixat de pertànyer. Dit així sona melodramàtic, així que empraré dues frases 100% verídiques per il·lustrar-ho millor. «No podemos pisar casi ninguna playa, porque están a reventar», afirma una jove palmesana. Segons després, un home gran la secunda dient: «Iba a nadar a las playas, los domingos. Ahora he decidido no ir a nadar más en domingo. Hay demasiada gente. Es agobiante». Ambdós testimonis apareixeran en un documental que, en aquests moments, està en fase de postproducció.

Cues per accedir al Caló des Moro; bordells de cotxos per arribar a Es Trenc; para-sols florint per qualsevol racó de la cala Sant Vicenç... Teníeu algun racó secret? Tan secret que, de fet, el sentíeu com una mena d’amagatall estiuenc? El meu ja només és un record. Massa gent, massa renou. Quan hi torni, pregaré per trobar un lloc on estendre la tovallola, i tractar de recordar els dies en els quals vaig ser més a prop que mai del paradís.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu