Les restes d'Ozzy OsbouneLes restes d'Ozzy Osboune
Ozzy Obsourne. FOTO ALBERTO CABELLO

Les restes d'Ozzy Osboune

Les restes d'Ozzy Osboune

Ozzy Obsourne. FOTO ALBERTO CABELLO

  • JOAN SEBASTIÀ COLOMER

  • | 20 d'ag, 2018 - 11:54

«No puc sentir felicitat i l’amor per a mi és tan irreal / gaudiu la vida, m’agradaria poder però és massa tard» (Black Sabbath, «Paranoid»). Era massa tard i Ozzy Osbourne tenia només 22 anys.

Aquest estiu, amb 70 anys a les espatlles, ha visitat Gramenet en el marc del Rockfest. Que la crítica d’El Periódico de Catalunya es referís a «un concert professional» no suggereix un gran entusiasme. Però els seus fans estaven allà per homenatjar-lo pels serveis prestats.

Es va criar en la marginalitat en un barri obrer de Birmingham. La vida no va tenir cap sentit per ell fins que als catorze anys va descobrir els Beatles. Aquesta epifania no el va apartar, però, del camí traçat: va robar televisors, roba de bebès, samarretes, abrics i mitges i, finalment, va pagar la factura davant la justícia burgesa durant sis mesos a la presó de Winson Green.

Conèixer Tony Iommi i la resta d’elements del que seria Black Sabbath el va apartar del dilema entre la fàbrica i la presó, per conduir-lo cap a la toxicomania i el «show business». Van fer part de l’esclat del rock dur l’any 1970 juntament amb Deep Purple («In rock») i Led Zeppelin («Led Zeppelin II»), assolint el primer gran èxit comercial del gènere amb «Paranoid». Menys virtuosos que els altres grups esmentats, van aportar al rock dur l’estranya imatge d’un Ozzy que més que una estrella del rock sempre va semblar la seva pròpia àvia, l’infantilisme psicopàtic de la seva manera de cantar i el terror com a tema musical, una novetat que faria gran fortuna en les següents generacions del «heavy metal». La fórmula va funcionar fins el 1978, moment en què l’estat lamentable al que l’havia portat la politoxicomania va obligar la resta del grup a despatxar-lo.

Pels qui havien vist la seva davallada a l’infern, la resurrecció d’Ozzy en solitari el 1980 va ser un miracle. L’aparició d’un guitarrista virtuós anomenat Randy Rhoads hi va tenir una part important. Junts es van enganxar a la nova fornada del metal britànic (Iron Maiden, Motörhead, Saxon) i Ozzy va tenir una segona vida. La mort de Randy Rhoads dos anys després no va aturar una trajectòria que es va allargar alhora que s’esllanguia.

Quan no hi havia res més a oferir més que la seva pròpia roïna Ozzy va convertir una vida familiar que sempre havia estat infernal (violència de gènere, abandonament dels fills, politoxicomania) en un reality show d’èxit: «The Osbournes». Finalment Ozzy ha abandonat l’alcohol i tot plegat i hom es pregunta si val la pena prestar atenció al que n’ha quedat i que el mes passat va pujar a un escenari de Gramenet.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu