Xarxes i menstruació, patriarcat 2.0Xarxes i menstruació, patriarcat 2.0
‘Period’. FOTO RUPI KAUR

Malgrat la censura a certes parts i processos del cos femení, les xarxes socials també són un finestra des de la qual es poden compartir històries personals, idees i iniciatives ens

Xarxes i menstruació, patriarcat 2.0

Malgrat la censura a certes parts i processos del cos femení, les xarxes socials també són un finestra des de la qual es poden compartir històries personals, idees i iniciatives ens

Xarxes i menstruació, patriarcat 2.0

‘Period’. FOTO RUPI KAUR

  • CLAUDIA FRONTINO (Barcelona)

  • | 18 d'ag, 2018 - 01:21

Les xarxes són un òrgan de censura i a la vegada una plataforma de coneixement i reivindicació, també en el terreny de la menstruació. Sonat va ser el cas de l’artista Rupi Kaur a qui Instagram li va censurar l’any 2015 unes fotografies on es mostrava sagnant i parlava de la menstruació com a cosa natural i quotidiana. Perquè ho és, de natural i quotidiana, la regla. Encara que el món virtual, els seus algorismes i part de l’audiència no ho vulguin entendre.

Rebem impactes constants d’anuncis i publicacions promocionades de compreses i tampons amb missatges ridículs i masclistes

 

D’una banda, topem amb la censura de plataformes com Instagram o Facebook, que limiten els nostres cossos i les nostres singularitats, ja siguin la menstruació i tot el que se’n deriva o els mugrons, per exemple: o pixelats o res. De l’altra, rebem impactes constants d’anuncis i publicacions promocionades de compreses i tampons amb missatges ridículs, masclistes i de tot menys realistes. Fins i tot encara que no haguem fet cap cerca d’aquests productes. Som el target i prou. I que no se’ns acudeixi a nosaltres publicar una foto on s’hi vegi una taca de sang com va fer Kaur.

Alguns ens volen encara preguntant-nos «a qué huelen las nubes» i obviant que la regla ens acompanya durant uns 30 o 35 anys de la nostra vida. Com Kaur, milers d’usuàries publiquen a les xarxes socials les seves experiències per conscienciar els altres, per reivindicar o normalitzar una realitat que vivim la meitat de la població mundial. I que frustrant que és haver de demanar perdó per haver-ho fet o que algú denunciï la teva publicació!

Hi ha gent que té la pell molt fina o no ha estat educada per parlar-ne amb normalitat. O totes dues coses. El sistema patriarcal ens vol asèptiques, correctes i menstruant en silenci també a través de la pantalla. Moltes de nosaltres, tot i que tenim el discurs après, encara ens amaguem inconscientment els tampons a la màniga quan els traiem de la bossa i tenim algú al davant, o no som capaces de dir «regla» o «menstruació» i ens inventem els noms més ridículs. Les xarxes no em semblen res més que un reflex d’allò que vivim —i patim— a la vida real.

Per sort, però, les xarxes també són un finestra des de la qual podem explicar històries personals que encoratgin altres persones a fer-ho o compartir idees. Parlar de la copa menstrual quan era una novetat per a la majoria, difondre receptes i remeis casolans per combatre dolors o molèsties, donar a conèixer alternatives sostenibles i econòmiques com les calces que absorbeixen la sang o posar en comú casos d’endometriosi perquè deixi de ser un tabú, per exemple.

També són una finestra des de la qual és possible compartir iniciatives culturals al voltant de la menstruació —com les vinyetes i fanzins d’autores que en parlen en primera persona—, fer periodisme que eixampli el pensament obtús i doni veu a l’altra meitat del món, o denunciar les pràctiques que bandegen i aïllen les dones durant el seu període, com passa en alguns països on la cultura menstrual no està gaire estesa.

La xarxa ha permès trencar tabús i parlar de la copa menstrual, de receptes i remeis casolans per combatre dolors,
o de l’endometriosi

 

Malgrat el llast d’aquest patriarcat 2.0, ens podem quedar amb la idea de fer servir aquesta finestra per crear una xarxa de coneixement i sororitat en què podem aprendre, compartir i sentir-nos lliures. Sense culpabilitat per sagnar, sense vergonya per explicar-ho i sense falsos imaginaris en què només existeix un tipus de cos i un color de pell, i on fem saltirons i ballem cada vegada que tenim la regla.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu