Turclub, 2050Turclub, 2050
T.C.

Villalonga té l’estranya virtut d’alternar passatges retrògrads fins a causar nàusees amb d'altres en què es mostra insòlitament avançat al seu temps

Turclub, 2050

Villalonga té l’estranya virtut d’alternar passatges retrògrads fins a causar nàusees amb d'altres en què es mostra insòlitament avançat al seu temps

Turclub, 2050

T.C.

  • TOMEU CANYELLES (Palma)

  • | 31 d'ag, 2018 - 19:27

Turclub és la contracció de Club Turista de la Mediterrània, nom fictici amb el qual es coneix la ciutat de Palma de l’any 2050. Més enllà de les diatribes contra el progrés tecnològic, la retòrica heretada d’Oswald Spengler i les evidents referències a Un món feliç d’Aldoux Huxley, Andrea Víctrix (1974) és una novel·la veritablement mengívola: pura ciència-ficció amb la qual Llorenç Villalonga caricaturitza el paradís perdut, víctima dels excessos provocats tant per la nova societat capitalista com pel turisme de masses.

La posició de l’autor és prou contundent mitjançant afirmacions tan lapidàries com «I vet aquí la gènesi d'un tipus d'imbecil·litat moral dels nostres dies: el turisme» o «Aquella Mallorca d’antany [...] havia desaparegut, igual que el silenci i la puresa del cel. Els turistes vinguts per gaudir de tals atractius eren els qui els havien fet desaparèixer». Si encara fos viu, Villalonga, que avui tindria més de cent vint anys, s’hauria convertit en el padrí de la turismofòbia i en l’enemic públic número 1 per a patronals com la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca o agrupacions polítiques com el Partit Popular, responsables de la campanya We love tourism (Ens encanta el turisme) del mes de juliol passat.

Per què Andrea Víctrix és tan reivindicable, quatre dècades i mitja després de la seva publicació? Possiblement pels nombrosos paral·lelismes que es poden crear entre la seva hipèrbole prejudicial i la nostra situació actual. Per això, quan l’autor de Bearn diu que les castes socials més poderoses de la Mallorca del 2050 són les vinculades al sector turístic, entenem que nissagues com la dels Escarrer, els Barceló o els Fluxà han acabat per substituir la vella noblesa mallorquina. Quin retrat més curiós. Tot i ser una societat econòmicament pròspera, la major part dels habitants de Turclub s’han de conformar amb habitatges minúsculs: «La distribució de tots els pisets era idèntica: un saló-menjador-cuina, una alcova i una dutxa. Aquestes tres dependències sumaven en total vint-i-un metres quadrats». De què ens sona, això?

Villalonga té l’estranya virtut d’alternar passatges retrògrads fins a causar nàusees amb d'altres en què es mostra insòlitament avançat al seu temps. Com, per exemple, la llengua pròpia és desplaçada a causa de la creixent introducció d’anglicismes que, sumats als mots d’altres idiomes, fan de Turclub una petita Babel del futur, massificada, sorollosa i gentrificada: «Les emissores clandestines [...] proclamaven que l’alt nivell de vida ens feia la vida impossible». Venint d’una illa a la qual en aquests moments es compten al voltant de 90.000 vehicles de lloguer, no passen desapercebudes les referències al col·lapse viari: «El món estava saturat i per més que s’eixamplessin carrers i carreteres, les vies no podien contenir la pol·lució mecànica que es desbordava d'elles». El Govern diu que no; que, segons un estudi encarregat a una empresa especialitzada en meteorologia, aquestes 90.000 maquinetes sorgides dels rent a car no saturen cap de les nostres carreteres. No, què va.

Andrea Víctrix no només és una excusa per apropar-nos a una lectura estiuenca atípica; la història de Turclub és, a més, un exercici de reflexió capaç de pertorbar i horroritzar quan, entre pàgina i pàgina, aconseguim identificar algunes de les nostres tares diàries.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu