Els nous matancers - Diari Jornada
Els nous matancers Els nous matancers
(T.C.)

Quan un model turístic amenaça d’una forma tan singular a una societat vol dir que s’ha encès la darrera gran llum vermella

Els nous matancers

Quan un model turístic amenaça d’una forma tan singular a una societat vol dir que s’ha encès la darrera gran llum vermella

Els nous matancers

(T.C.)

  • TOMEU CANYELLES

  • | 09 d'ag, 2018 - 22:05

Haurem perdut moltes coses pel camí, però mai l’habilitat dels bons matancers: saber aprofitar qualsevol part del porc, sense tudar res. Generació rere generació, hem sabut convertir en un noble art el do d’extreure la rendibilitat més gran possible als nostres recursos. O no. Conec una eivissenca què hagué de fer front a tota mena de befes i comentaris punyents durant el passat estiu. Tot, per negar-se a treure d’una capseta de 35 metres quadrats fins a tres lloguers distints: el de la sala d’estar, el de l’habitació i el de la terrassa. «Estàs badant, reina. Aquesta gent ve sense cap mania ni una. Ja els hi va bé, mentre tinguin matalàs, endoll per carregar el mòbil i un poc de sostre». Aquest fet no passaria d’una simple anècdota si no fos perquè els desequilibris existents entre oferta i demanda han conduït a legitimar qualsevol opció en favor del benefici ràpid.

La temporada passada, Airbnb oferia passar les vacances dintre d’una sèrie de vehicles a raó d’uns 80 euros la nit. «Puedes estar en Mallorca a tu aire. Despiértate donde quieras con todo lo que necesitas a bordo. Son un sueño hecho realidad», es podia llegir a l’anunci d’una furgoneta. Incrèduls, hem hagut d’observar com es llogaven tendes de campanya muntades a jardins i corrals, venudes com la nova moda del low cost turístic. Enguany també s’han ofert terrasses a preus sorprenentment elevats: per les bones vistes i la bona senyal de wi-fi, justifiquen els anunciants. Fent honor als nostres avantpassats, no hauríem de perdre l’oportunitat de llogar bugaderies, rebedors i replans d’escala; muntar, enmig d’una frondosa garriga, l’agroturisme definitiu. I qui diu que dintre d’un senzill rebost no podríem innovar en l’oferta del Tot Inclòs? Tot és possible.

La població de les Balears necessita destinar fins a 15,1 anys de sou íntegre per accedir a un habitatge de tipus mitjà

 

Cadascú fa –i ha de fer– el que pugui per guanyar-se la vida de forma honrada. La idea de democratitzar i repartir els beneficis que genera el turisme és prou interessant, perquè imagino que les dades aportades fa pocs anys per l’Institut Nacional d’Estadística són encara vigents: segons aquestes, 3 de cada 100 euros generats pel turisme anirien a parar a la butxaca dels treballadors. S’entén que aquesta problemàtica contribueix a fer encara més inaccessible el dret a un habitatge digne. La Societat de Taxació aporta més dades d’interès: la població de les Balears necessita destinar fins a 15,1 anys de sou íntegre per accedir a un habitatge de tipus mitjà. Què passa amb els metges, mestres o qualsevol treballador forà destinat a l’arxipèlag? A l’espera d’una solució, sabem que a principis d’estiu s’ofertava a Palma una furgoneta com a habitatge permanent per 230 euros al mes: l’anunci especifica que té llit de matrimoni, gelera a gas, forn, plaques solars i, vull creure, l’ITV passada.

Quan un model turístic amenaça d’una forma tan singular a una societat vol dir que s’ha encès la darrera gran llum vermella. L’encès debat del lloguer turístic ha resultat suficientment inquietant com per fer que Govern i Ajuntaments hagin fet intents de regulació que, de moment, estan lluny d’aconseguir un mínim de consens. Mentre, seguim sumant ofertes singulars, surrealistes i indignes que, més enllà dels impactes negatius d’aquesta industria, esdevenen fidels reflexos de les misèries humanes.