Ni modèlica ni pacíficaNi modèlica ni pacífica
FOTO ‘EN TRANSICIÓN’, D’ANA PENYAS

La il·lustradora valenciana Ana Penyas publica ‘En transición’, un àlbum il·lustrat que reflexiona sobre un dels períodes més complexos de la història espanyola recent

Ni modèlica ni pacífica

La il·lustradora valenciana Ana Penyas publica ‘En transición’, un àlbum il·lustrat que reflexiona sobre un dels períodes més complexos de la història espanyola recent

Ni modèlica ni pacífica

FOTO ‘EN TRANSICIÓN’, D’ANA PENYAS

  • FRANCESC MIRÓ (València)

  • | 04 d'ag, 2018 - 01:57

Mai han sigut comuns els casos d’artistes que tinguen una trajectòria sense esquerdes després d’assimilar l’èxit de forma sobtada. En canvi, Ana Penyas ha aconseguit en pocs anys establir les bases de la seua amb un discurs d’envejable solidesa: la memòria històrica, que crida per fer-se entendre a pesar de l’ensordidor silenci oficial.

És una obra colpidora carregada de detalls i capes de sentit



Al llibre Mexique, el nom del vaixell rescatava la crònica del viatge dels 456 fills i filles de republicans que van embarcar en el transatlàntic homònim que va salpar de Bordeus per allunyar els infants de la guerra. Amb Estamos todas bien reivindicava la vida de les dones del seu passat familiar, àvies a les quals aprenia a escoltar i entendre en un exercici íntim de reflexió col·lectiva. I ara, a En transición —publicat per l’editorial valenciana Barlin Libros— ens enfronta amb una etapa conflictiva de la història recent amb intel·ligència i sensibilitat. Un llibre il·lustrat que torna sobre els nostres passos com a societat i els reinterpreta amb la mirada plena de formes canviants i versos precisos.

En transición és una contestació, feta d’il·lustracions colpidores carregades de detalls i capes de sentit, a tots els que argumenten que parlar en passat significa reobrir ferides. «Com totes les ferides, si no cicatritzen segueixen sagnant», opina Ana Penyas. «La transició espanyola no va permetre tindre cura dels traumes que teníem socialment i psicològicament ni guarir-los». «Moltes persones de la meua generació segueixen pensant que fou una etapa democràticament modèlica i que el rei va fer el paper que li tocava de forma exemplar», afegeix Penyas.

No obstant això, en un moment determinat Penyas va fer l’exercici de lligar passat i present: «Les veus crítiques amb aquesta etapa no han vingut des del discurs oficial. Ara que ja ha passat suficient temps per a tindre perspectiva, comencen a nàixer reflexions que qüestionen el significat de tot plegat i les seues conseqüències», explica. Aquesta voluntat de repensar el passat comú, en el seu cas, té un origen clar: «La crisi i el 15-M van ser factors que alteraren l’ordre del sentir i els pensaments d’una generació sencera. Una generació que va posar en dubte el que ens havien dit que era la democràcia, el que era el benestar i d’on provenia el sistema del qual encara estem patint les conseqüències», explica la il·lustradora valenciana. Ana Penyas ha aconseguit, amb un discurs profundament crític amb qui es nega a mirar enrere, acostar-se al passat per fer-nos entendre que és tan seu com nostre. I, per això, el seu últim llibre també es pot llegir com un avís: el futur també és una empresa col·lectiva. O el construïm o ens el construeixen.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu