Homes que representen dones: què podria eixir malament?Homes que representen dones: què podria eixir malament?
Als cadafals fallers predomina la figura masculina, mentre la dona hi pareix subjugada i hipersexualitzada. Foto: Helena Olcina

Un equip de la Universitat de València ha analitzat la presència i representació femenina a les Falles

Homes que representen dones: què podria eixir malament?

Un equip de la Universitat de València ha analitzat la presència i representació femenina a les Falles

Homes que representen dones: què podria eixir malament?

Als cadafals fallers predomina la figura masculina, mentre la dona hi pareix subjugada i hipersexualitzada. Foto: Helena Olcina

  • Joan Canela

  • | 03 d'ag, 2018 - 18:58

 Al 71% dels cadafals de les Falles de València prevalen els ninots masculins i fins a un 6% no hi ha cap presència femenina. Per contra només el 9% dels monuments tenen protagonisme femení i en un 14% aquest està repartit de forma igualitària. Si ens fixem només en els remats, la situació millora un poquet, però no massa: el 48% són protagonitzats per ninots masculins contra el 26% de femenins i només el 19% són mixtos. La resta la representarien figures sense gènere.

Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi que ha analitzat la Festa des d'una perspectiva de gènere i que acaba de presentar unes conclusions prèvies –no definitives- a les que Jornada ha tingut accés.

L'informe es fixa també en quina és la imatge de la dona que representen els monuments fallers. I les dades tornen a ser contundents. En un 71% dels casos es tracta de figures hipersexualitzades, incloses sovint xiquetes i adolescents. En la majoria dels casos, a més, la dona és una figura subjugada a un home representat com a actiu i dominant, siga físicament –forçut- o en poder simbòlic. Són representatius els casos en què les dones són imaginades com a malvades –com per exemple enganyant l'home per a casar-se- o mares servicials. També sovint s'utilitzen rols i elements femenins per a ridiculitzar polítics o altres personatges públics.

El contrapunt positiu de l'estudi es trobaria a les falles infantils, on és més fàcil trobar xiquetes futbolistes o científiques i xiquets que ploren o ballen.

Un imaginari masculí

Les conclusions d'aquest preestudi eviten carregar contra el món faller en particular, assenyalant que la imatge de la dona en la Festa no es diferencia en excés del que pot trobar-se al conjunt de la societat. Amb tot, hi ha més dades que poden ajudar a entendre com es construeix aquest imaginari. O qui.

La més sorprenent, possiblement, és que el 96% dels monuments fallers estan signats per homes i només l'1% per dones. La resta el signen estudis col·lectius sense que se'n sàpiga el gènere, però el gremi d'artistes fallers només té un 7% de dones afiliades.

Així, si qui fa la falla són homes, el resultat no varia massa quan es mira qui la paga. El 88% de les comissions estan presidides per homes, que també copen les vicepresidències (74%). Les dones només són majoria en secretaries (67%) i vicesecretaries (74%) i, sobretot, en les comissions infantils: 88%.

Unes xifres, però, que vistes amb perspectiva històrica estan canviant i que potser podrien ser l'escletxa que permeten una evolució fallera més igualitària. En els darrers 30 anys el pes de la dona en les directives de les comissions ha passat d'una cinquena part a pràcticament la meitat. I en les presidències han crescut de pràcticament zero presidentes el 1989 en una tendència lenta però constant.

Una festa amb dones visibles però callades

L'estudi, dirigit per Verònica Gisbert i Joaquim Rius del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València destaca que a les Falles de València no hi ha hagut mai una exclusió de la dona com ha passat històricament en altres festes, com la Muixeranga d'Algemessí o els Moros i Cristians d'Alcoi, localitats on l'entrada de les dones a l'espai festa s'ha donat només després de fortes lluites –per no arribar al cas de l'Alarde d'Hondarribia, on fins i tot van produir-se fets violents.

A les Falles la dona té un espai simbòlic central exemplificat en la figura de la Fallera Major i la seua Cort d'Honor, introduïda a partir de la dècada de 1930. Un rol, però, que des de l'estudi es qualifica de «reines fantasmes, perquè tot i que regnen la festa, no governen».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu