L’estigma del desconegutL’estigma del desconegut
Assaig ‘Akana’ (Claudia Frontino)

El Festival Grec acull un projecte socioeducatiu en què un grup de nois i noies gitanos munten un espectacle per investigar la història de la seva comunitat

L’estigma del desconegut

El Festival Grec acull un projecte socioeducatiu en què un grup de nois i noies gitanos munten un espectacle per investigar la història de la seva comunitat

L’estigma del desconegut

Assaig ‘Akana’ (Claudia Frontino)

  • NEUS MOLINA (Barcelona)

  • | 17 de jul, 2018 - 12:31

«El que més ràbia em fa és que em pari la policia quan no he fet res!». «El que més ràbia em fa és que a la tele surtin programes com Palabra de gitano o Gipsy kings! Nosaltres no som així!». «El que més ràbia em fa és que a classe d’història no parlin de nosaltres!».

Taconeo, palmas i percussió, algun «ea», algun «olé». Des de fora tot molt típic, tot molt tòpic, però massa real per obviar que els gitanos són un poble de desconeguts farcits d’estigmes i llocs comuns pel qui mira sense conèixer. Quinze joves es reuneixen al centre cultural gitano de la Mina i criden en rotllana què és el que detesten. El que els fa més ràbia quan se senten observats i jutjats. Des de la seva quotidianitat. Una barreja d’irada i festiva reivindicació, de consciència de ser l’altre. De fora cap endins, de dins cap enfora.

El desconeixement i una amputació cultural que va des dels llibres d’història actuals fins als late shows, passant per tot una simbologia carregada de toros, processons i joies daurades que el franquisme va manllevar i manipular per representar allò espanyol més ranci, ha fet que la comunitat gitana sigui un orfe perenne de referents.

«La mateixa comunitat gitana no coneix la seva història d’èxode i genocidi»

Un poble que ha estat silenciat i reeducat, tractat d’inculte i de lladre. «El racisme cap als gitanos és perquè creuen que la situació de pobresa i vulnerabilitat en què ens trobem ens la mereixem», explica la Paqui, una de les impulsores del col·lectiu feminista Veus Gitanes. En un moment en què hi ha una forta crítica cap al decolonialisme dels pobles d’Amèrica i Àfrica, el poble gitano segueix sent una incògnita històrica per a la majoria.

El projecte Akana, impulsat per Veu Gitanes amb la direcció de Marta Galán, pretén fer una feina de documentació històrica amb el mateix col·lectiu gitano. «Conèixer la pròpia història per explicar-la». Un projecte d’intervenció socioeducativa a través de les arts escèniques amb nens i joves gitanos del barri de la Mina. L’objectiu és crear una proposta multidisciplinària que faci visible la història del poble gitano des d’una perspectiva antiracista i anticolonial, que posi en evidència la persecució reiterada i la negació cultural que ha patit aquesta comunitat al llarg de la seva història d’èxode i dispersió.

L’ètnia gitana és la minoria cultural més gran i antiga de tot Europa. I, fins i tot avui, en ple segle XXI, continua sent rebutjada, objecte d’un antigitanisme que, al conjunt del continent, implica des de discriminació judicial o segregació escolar, a linxaments i manifestacions racistes. La setmana passada, Matteo Salvini, ministre d’Interior italià, proposava establir un cens de persones d’ètnia gitana per expulsar-les «si no eren nascudes a Itàlia». Va provocar tota mena de reaccions en contra i va fer bona la màxima que «Es tem el que no es coneix». A Barcelona, la segregació escolar i les altes taxes d’atur són una constant entre una població gitana que sovint és objecte, també, d’assetjament policial. Aquest fet es deu, en bona part, a la persecució constant de la cultura gitana des que aquest poble va arribar a la península Ibèrica fa més de sis-cents anys, una història encara molt desconeguda, fins i tot per a bona part dels qui l’integren.

«La mateixa comunitat gitana no coneix la seva història d’assetjament i genocidis», explica la Sara, una de les adolescents que participen en el projecte. Akana es va estrenar al mes de gener al Centre Cívic de Sant Martí. «La gent sortia perplexa i emocionada quan entenia per què ens tracten com ens tracten», explica un dels integrants.

Ara el Festival Grec acollirà el projecte per fer del teatre un espai crític i de consciència. Un espai on desdibuixar l’alteritat, per conèixer, reconèixer i aprendre. Sense paternalismes blancs, «els gitanos som un poble madur que es vol deconstruir per contruir-se de nou. Sense vosaltres, sense tuteles», etziba la Paqui.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu