«Som davant una involució democràctica»«Som davant una involució democràctica»
(Juan Miguel Morales)

Maria del Mar Bonet. Cantant

«Som davant una involució democràctica»

Maria del Mar Bonet. Cantant

«Som davant una involució democràctica»

(Juan Miguel Morales)

  • NEUS TUR (Palma)

  • | 16 de juny, 2018 - 01:40

Fa 50 anys que Maria del Mar Bonet entona un «Què volen aquesta gent?», que sembla que no perd vigència i que aquest diumenge se sentirà amb força al Palma Arena. Parlam amb ella de llibertat d’expressió, de repressió, de la qüestió catalana i de llengua i cultura

Com és que va decidir sumar-se al gran Concert per la Llibertat d’Expressió d’aquest diumenge a Palma?
Tota la vida he cantat per la llibertat d’expressió i aquest concert n’és una ocasió més. El que és estrany és que ho hàgim de fer ara i no quan jo tenia 20 anys.

Sí. Sembla impossible que en ple 2018 encara hàgim de reivindicar aquest dret...
Exacte, és surrealista que encara hàgim de fer actes com el de diumenge. Els feia durant el franquisme i els seguiré fent. Aquesta realitat repressiva s’ha de denunciar, no ens podem aturar.

Vostè sempre deia: «No és que jo anàs contra Franco, era Franco qui anava en contra meu». Qui va en contra nostre, avui en dia?
És el mateix escenari, pràcticament: persones que s’envalenteixen perquè tenen poder i es creuen capaces de fer una política completament antidemocràtica. Les persones que han dictat les ordres contra artistes i polítics tenen moltes similituds amb Franco, amb tot el que suposa un estat dictatorial: tenen la voluntat que la gent entri dins unes normes concretes i que no sigui crítica amb la realitat. Per això és tan important que hi facem front, perquè si no s’envalentiran encara més.

La nova cançó patia censura. Isidor Marí explica que la censura era prèvia a l’actuació o a la sortida d’un disc. Ara, en canvi, es produeix després.
La censura abans era una cosa establerta com una institució, i des d’allà es donaven els permisos per poder fer els recitals o per publicar música, i moltes vegades ens deixaven sense recital i sense cançons. Jo vaig tenir el disc de Què volen aquesta gent? retirat uns quants anys i no el podia publicar ni tocar. I vaig estar dues vegades detinguda pel que deia a les lletres. Ara se n’adonen quan escolten les lletres de cançons ja publicades. La censura prèvia ja no existeix, però sí que continua el poder de certes persones per prohibir i per dur cantants, artistes, titellaries i actors a la presó, quan és gent de pau que no fa res més que fer la seva feina.

La censura prèvia ja no existeix, però per què ara es produeixen situacions com la retenció d’Evaristo Páramos pel contingut d’unes cançons que fa 30 anys que canta?
Perquè ens trobam davant una involució democràtica i una regressió de drets claríssima. Això no passava fa 10 o 15 anys!

«Què volen aquesta gent?» és una frase que s’ha incorporat a l’imaginari col·lectiu... Com se sent quan darrerament es torna a recuperar en moltes concentracions?
Que encara és necessària, perquè és el que ens demanam: què volen aquesta gent? Què pretenen? Que recordem l’estat dictatorial de dècades enrere? Perquè si seguim així no quedarà cap més remei que parlar de dictadura i no de democràcia.

El concert de diumenge reunirà (per un dia) Antònia Font; Kase.O; Amparo Sánchez, d’Amparanoia... La música ens agermana?
La música és un llenguatge universal. Això s’ha dit sempre, però encara és més cert en aquest moment. Aquest cap de setmana ens reunim per cantar, per dir el que pensam i per fer exercici de la llibertat d’expressió i de la creació artística.

Tot i que no hi podrà ser a causa del seu exili, un dels cantants programats en el concert és Valtònyc. Què en pensa, de la condemna que se li ha imposat de tres anys i sis mesos de presó?
És una bogeria, i per això hi serem, diumenge. No es pot dur un al·lot a la presó per cantar les seves cançons, com tampoc no es pot fer amb polítics que no fan res més que complir amb un mandat popular. Això no es pot consentir. Tampoc es pot permetre que la gent s’hagi d’exiliar per dir el que pensa.

Ara que parla dels presos polítics, fa molts anys que viu a Barcelona... Què va suposar, per a vostè, l’1 d’octubre?
Va ser terrible, el més violent que jo he vist des que tenia 19 anys i corríem davant els grisos, amb pallisses, detencions i penes de mort. Veure un 1 d’octubre amb tota aquella repressió i violència contra milers de persones pel simple fet de voler votar, de voler posar una papereta dins una urna, va ser terrible, per a mi. Va ser una barbàrie. Va ser repugnant. Necessitam que l’estat retorni a la democràcia.

Creu que la república serà mai una realitat o serà més aviat Matrix, com diu Ciutadans?
No ho sé, per desgràcia no som futuròloga, però m’agradaria veure-la feta realitat.

En els darrers anys a Mallorca hi ha hagut una revifalla de defensa de la llengua, la cultura i la identitat pròpia. La música pot ser una bona eina per fer demandes socials i territorials?
La música té un vessant de crítica social que s’ha d’utilitzar. La nostra llengua, cultura i identitat pròpies han de seguir defensant-se de manera constant. El més trist d’aquest estat espanyol és que els de la meva generació ens pensàvem que els governs socialistes aconseguirien defensar les llengües dels diferents pobles que integren l’Estat, i això tristament no ha passat. I és per això també que la gent ha arribat a demanar la independència, perquè des de fa anys se’ns maltracta i es persegueix de manera quotidiana la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat. És una qüestió bàsica de democràcia.

Com valora les pintades feixistes a Can Alcover, el local de l’STEI i l’obra de Santiago Sierra, exposada aquests dies a la plaça d’Espanya de Palma?
Són producte de la violència estatal, per la qual es dona ales a la intolerància i l’odi. Hi ha grups feixistes, molts i violents, que actuen pel seu compte fent aquest tipus d’atacs. I resulta que aquestes persones no les persegueixen ni les envien a presó, no?

Fa deu anys va plegar Lluís Llach, aquest any ho farà Raimon, però vostè en els seus 50 anys de carrera treu un nou disc amb son cubà. Maria del Mar Bonet té corda per estona?
Mentre el públic m’hi vulgui, sí! Fer música és el que m’agrada fer, no tenc cap ganes d’anar-me’n.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu