Quan la creativitat va deixar de ser (exclusivament) humana - Diari Jornada
Quan la creativitat va deixar de ser (exclusivament) humanaQuan la creativitat va deixar de ser (exclusivament) humana
El Telemetron, del Media Lab del MIT (Sónar+D)

Sentir, experimentar i viure gràcies a la tecnologia traça el paradigma de l’art actual; Sónar+D assumirà el repte d’explorar la ‘quarta revolució industrial’, la creativa

Quan la creativitat va deixar de ser (exclusivament) humana

Sentir, experimentar i viure gràcies a la tecnologia traça el paradigma de l’art actual; Sónar+D assumirà el repte d’explorar la ‘quarta revolució industrial’, la creativa

Quan la creativitat va deixar de ser (exclusivament) humana

El Telemetron, del Media Lab del MIT (Sónar+D)

  • ORIOL PUIG (Barcelona)

  • | 16 de maig, 2018

En una societat que té en l’espectacle la fórmula moderna de coneixement, els grans festivals de música s’han convertit en el paradigma de la cultura. Ho tenen tot: gran difusió, volum de negoci, atractiu ciutadà, rendibilitat política i, fins i tot, en algun cas, continguts pensats en funció d’un projecte. Així, festivals com el Sónar són icones d’això que se’n diu consum cultural: xifres i facturacions que es converteixen en sinònim d’èxit.

L’impacte combinat de la crisi econòmica global, la digitalització i la implementació dels telèfons intel·ligents ha dissolt totes les certeses dels actors culturals tradicionalment hegemònics que, després de la tempesta perfecta —o tot just al bell mig, això no acaba de quedar clar— encara no són capaços de definir un nou rumb. En aquest context moderadament postapocalíptic, la reflexió sobre el futur de la creació és més sensible que mai i tots els agents del sector malden per trobar noves fórmules que els tornin a fer sentir segurs.

En aquest context postapocalíptic, la reflexió sobre el futur de la creació és més sensible que mai



El Sónar serveix com a exemple d’experiència preferencial. El festival, que va ser pioner a l’hora de demostrar que els concerts passarien a ser experiències multisensorials, tornarà a acollir la celebració de manera paral·lela del Sónar+D, el congrés dedicat a les tecnologies creatives que discorrerà en aquesta edició sobre cinc eixos temàtics: l’exploració espacial, el futur de la música, les experiències audiovisuals, la internet del futur i com serà la intel·ligència que ve. Sónar+D reunirà una generació de creadors que no poden definir-se a si mateixos. Que no encaixen en la definició pura d’artistes, investigadors o emprenedors: exerceixen tots tres oficis alhora, cadascú amb les eines i els fonaments de què disposa.

Més enllà dels espais recurrents, de nou la proposta congressual del festival passa pels convidats estrella i les instal·lacions noves, una conjunció que permet debatre sobre la qüestió de com serà la creativitat del futur. El festival va néixer el mateix any que el primer navegador d’internet, Mosaic. Engegar un festival tecnològic quan la tecnologia encara estava molt endarrerida tenia un cert risc; estratègicament, el Sónar ha fet servir la tecnologia com a mitjà d’expressió i d’experimentació.

Imaginar el món l’any 2043
El festival ha pogut viure en primera persona, i com a actors destacats, la democratització total de la tecnologia. D’aquesta manera, l’any que el festival celebra un quart de segle el seu germà més teòric se saltarà 25 anys per imaginar com seran els artistes del futur. El 2043, inspirats per una creativitat desafiadora de l’espai i el temps, gravaran música a l’espai, utilitzaran nanosatèl·lits i tocaran amb companys virtuals, fills de la intel·ligència artificial. Imaginar altres futurs és possible.